L'onzena, la del bacallà

Artur Mas. El seu nom va aparèixer de sobte en una de les paperetes del recompte de la votació per triar els quatre secretaris de la mesa del Parlament. El president de la Generalitat, sorprès, va riure. Un diputat de Junts pel Sí feia càlculs amb les abstencions i atribuïa més tard la trapelleria a la bancada del PP, protegida pel secret de vot. Només va ser una de les anècdotes del dia, però el petit escarni cap al president de la Generalitat feia explícita la incertesa amb què la cambra inaugurava la legislatura. La investidura aguantant-se per un fil. L'escenari d'unes noves eleccions al març és vist cada vegada amb menys dramatisme des de les files convergents. CDC no afluixa la corda amb el nom del president, qüestionat amb insistència per la CUP. Mas seia a la banda esquerra de l'hemicicle, en el vell escó de Pasqual Maragall i José Montilla, separat pel passadís de la seva vella butaca, la que ha ocupat en les dues darreres legislatures i des d'on Jordi Pujol va governar el país. L'independentisme vira cap a l'esquerra?

L'hemicicle, partit en dos. Les forces constitucionalistes ocupaven la banda dreta de la sala de plens. Una imatge de divisió exquisida per a l'unionisme, que va poder visualitzar sense equívocs que no aplaudia l'elecció de Forcadell. La sorpresa: cinc diputats de Catalunya Sí que es Pot van donar suport a la nova presidenta del Parlament. Lluís Rabell, entre ells. De seguida es va afanyar a aclarir que allò no era un principi de res (i menys per a la futura votació de la investidura!), sinó part de l'acord amb la resta de grups per garantir un repartiment equilibrat en la constitució de la mesa, on hi tenen Joan Josep Nuet. Pablo Iglesias, visiblement incòmode des de Madrid, etzibava que Podem mai donarà suport a cap govern que tingui no només un president, sinó tampoc cap conseller de CDC. El 20-D en l'horitzó que crema. Una mica abans, el 9-N, la primera votació fallida per a Mas pot coincidir amb l'aniversari de la consulta.

El compte enrere. La presidenta del Parlament, Carme Forcadell, va brodar el discurs amb un “visca” a la república catalana. Però no es respirava eufòria per enlloc. El pes de la responsabilitat de l'esdevenidor del procés sobre els 72 diputats de Junts pel Sí i la CUP ho amarava gairebé tot. El nomenament de Forcadell era més que un símbol: dels Onze de Setembre a l'onzena legislatura, la més decisiva per al procés independentista i, segurament, més curta que cap altra, però... Quant? Un conseller del govern en funcions confessava als concorreguts passadissos de la cambra que s'havia acostumat a viure al dia. Avui, toca celebrar la constitució del Parlament. Demà, ja es veurà. No van faltar els nervis i les confusions pròpies dels que comencen, mentre els convidats es rifaven fotografies amb Lluís Llach. Julià de Jòdar, com a president de la mesa d'edat, va defensar els pobres amb una citació de Salvador Espriu. La Secundina, la mítica portera de Primera història d'Esther, lamentava: “Talli qui talli el bacallà, una es queda sempre de portera.” L'onzena arrencava sense que sapiguem encara en mans de qui està el ganivet. Perquè, aquesta vegada, qui acabarà tallant el bacallà?