Els municipis propers a les centrals nuclears lamenten que se'ls privi d'uns recursos “imprescindibles”

La declaració d'inconstitucionalitat de l'impost sobre l'energia nuclear de la Generalitat ha caigut com una galleda d'aigua freda als municipis de l'entorn de les centrals catalanes, que veuen com se'ls priva d'uns recursos “imprescindibles” i “necessaris” per impulsar amb “urgència” el desenvolupament i la diversificació econòmica.

La Generalitat i els ajuntaments pròxims a Ascó (Ribera d'Ebre) i Vandellòs (Baix Camp) havien pactat repartir-se anualment un 5 milions d'euros, un 10% de la recaptació prevista cada any, per preparar i reforçar el teixit productiu del territori un cop les centrals deixin d'operar. De fet, el govern estava ja a punt d'aprovar el reglament per fer efectiu aquest repartiment –dues terceres parts a la Ribera i la restant a la zona de Vandellòs- després que el mateix Tribunal Constitucional (TC) aixequés la suspensió cautelar que pesava sobre la norma el passat desembre.

“És una molt mala notícia i caldrà veure com ho fem, perquè continuem necessitant els diners per fer front a la diversificació”, ha declarat la presidenta del Consell Comarcal de la Ribera d'Ebre, Gemma Carim.

La declaració d'inconsititucionalitat, que afecta els articles principals de la llei 12/2014 Generalitat sobre la producció elèctrica d'origen nuclear, pot acabar suposant a la pràctica no només la desaparició fulminant dels cinc milions d'euros anuals amb els quals els divuit municipis afectats ja pràcticament comptaven des de fa uns mesos. A més, la Generalitat podria veure's ara amb l'obligació també de retornar els 30 milions recaptats excepcionalment durant 2015, el primer any de vigència de l'impost, que va resultar afectat parcialment per la suspensió temporal dictaminada pel mateix Constitucional.

Els municipis de la Ribera d'Ebre i el Baix Camp –també l'Ametlla de Mar, al Baix Ebre- preveien rebre, d'entrada, una primera dotació de 3,8 milions a càrrec d'aquesta primera recaptació amb l'objectiu d'impulsar actuacions en matèria de diversificació econòmica i competitivitat en una comarca altament dependent de la indústria energètica i amb amenaces laborals de profundiatat, com l'anunci del tancament de la producció de clor d'Ercros a Flix.

“Són molts diners i es necessiten. La situació industrial a la comarca va molt a la baixa i la nuclear té data de caducitat. Com més aviat ens preparem, millor”, ha subratllat Carim. La presidenta del Consell Comarcal ja s'ha mostrat disposada a “treballar al costat de qui calgui per tirar endavant”.

Tot i que els ajuntaments i el govern eren conscients que el Constitucional encara no havia decidit sobre el fons de la qüestió i que existia la possibilitat que l'acabés tombant, com ha succeït amb altres lleis del Parlament, l'aixecament de la suspensió cautelar el passat mes de desembre va posar en marxa tota la negociació política i administrativa per distribuir els recursos obtinguts de l'impost nuclear. “Calia estar preparats i treballar com hem fet fins ara. Hem de pensar en positiu. Però aquesta possibilitat hi era”, reconeix Carim.

Les dues zones havien acceptat fer un repartiment del 66% per a l'àrea d'Ascó –amb dos reactors nuclears i una major dependència del monocultiu energètic- i el 33% restant per a la de Vandellòs. En el cas de l'àrea d'Ascó, els ajuntaments van acordar que fos el Consell de la Ribera qui gestionés els fons provinents de l'impost a la comarca.

Si bé, a priori, els ajuts es circumscriuen als municipis més pròxims a la central, en un radi de deu quilòmetres, la presidenta de l'ens assegura que les actuacions que s'haguessin impulsat acabarien beneficiant tota la comarca en general.