Junqueras-Santamaría, a pas de pardal
Els dos vicepresidents aborden l'agenda de Puigdemont sense cap avenç i sense cap calendari establert per continuar treballant
El català insisteix que no se suspengui la llei de pobresa energètica, i La Moncloa xiula
Desglaç en les relacions institucionals, però escassos o nuls avenços en el terreny de la concreció política. Després d'un llarg període de dures topades dialèctiques i judicials entre l'Estat i la Generalitat, la reunió d'ahir entre els vicepresidents Oriol Junqueras i Soraya Sáenz de Santamaría va corroborar l'inici d'un període més “cordial” en les formes però tant o més “difícil” en el fons, que es va encetar la setmana passada amb la primera trobada entre els presidents Carles Puigdemont i Mariano Rajoy. “És evident que és més fàcil dialogar avui del que ho ha estat tradicionalment”, però això no treu que el vicepresident no semblés especialment optimista sobre els resultats que puguin produir aquest nou escenari d'aparent col·laboració. I, en tot cas, si la trobada va ser més amable és perquè la qüestió sobiranista no va ser un dels grans temes de debat, més enllà que es van deixar establerts els respectius criteris. “Les dues posicions són d'una claredat extrema”, sentenciava Junqueras, el qual va aprofitar que era a Madrid per ratificar que l'objectiu és avançar cap a un estat propi i intentar complir el termini dels divuit mesos.
Sigui com sigui, després d'una hora i quinze minuts de reunió, el dirigent català només va aconseguir sortir de la cita amb el compromís que avui el Consell de Ministres estudiarà amb “molt interès” si porta al Tribunal Constitucional la llei 24/2015 del Parlament sobre desnonaments i pobresa energètica. Després de tornar a defensar la validesa de la llei, Junqueras precisava que en cas que la impugnin, no inclogui la petició expressa de suspensió. “El TC hauria de deixar d'actuar en funcions dels interessos dels partits i començar a actuar a favor dels ciutadans”, hi afegia, enmig dels retrets per l'actitud de l'òrgan judicial i l'ús polític que en fa l'Estat.
Penjant d'un fil
En aquest punt, Sáenz de Santamaría va insistir que fins avui no es coneixerà la decisió del govern, mentre que, en un intent de curar-se en salut, insistia que l'Estat en cap cas impugnaria el conjunt de la norma, només alguns punts concrets, mentre emfasitzava que els recursos al TC en cap cas tenen un transfons polític sinó “competencial i constitucional”. Per tot plegat, a hores d'ara la norma penja d'un fil, sobretot perquè algunes fonts de l'executiu de Rajoy consideren que en la majoria de casos no demanar la suspensió suposa una “irresponsabilitat” per les conseqüències que podria tenir per als afectats que la llei es vagi aplicant i, en un futur, el TC decideixi anul·lar-la.
El govern català s'ha mostrat especialment sensible davant una norma –aprovada per unanimitat– i que garanteix una mínima protecció als col·lectius socials més vulnerables. I el que passi avui al Consell de Ministres serà, sens dubte, un punt d'inflexió. Puigdemont ja va reclamar a Rajoy, sobretot en aquest cas, que no abusés de la possibilitat de poder congelar-la. I ahir Junqueras ho repetia, mentre lamentava el fet que 48 hores després de la visita del president, el govern del PP tornés al TC amb un paquet d'impugnacions, totes elles acompanyades de suspensió. La conflictivitat “no només no s'ha reduït sinó que s'ha accentuat”, es lamentava el vicepresident, que va comparèixer en roda de premsa al Palau de La Moncloa, quan habitualment els membres del govern català utilitzen la delegació de la Generalitat a Madrid.
En tot cas, i pel que fa al TC, ni tan sols la vicepresidenta va posar un accent especial en els cinc acords entre Estat i Generalitat que el dia anterior havia anunciat el popular Xavier García Albiol –al cap i a la fi, són assumptes acordats en una comissió tècnica, abans de la trobada entre Rajoy i Puigdemont– més enllà d'incidir en el fet que demostra que el diàleg previ és útil.
Quatre assumptes
Els número dos dels governs català i espanyol tenien ahir sobre la taula la feixuga agenda de treball –un document de 46 greuges o reclamacions– que dimecres passat el president va deixar a La Moncloa. De tots ells, només se'n van analitzar quatre: conflictivitat judicial, el pla hidrològic de l'Ebre –en què no hi va haver cap acord–, el repartiment del dèficit –una qüestió que, també sense èxit, hores més tard Junqueras traslladava al Consell de Política Fiscal i Financera (CPFF)– i la reunió urgent de la Junta de Seguretat, un òrgan que no s'ha convocat des del 2009, malgrat l'alerta terrorista.
Només en aquest punt es va trobar un camí entremig amb l'anunci d'una futura trobada entre el conseller Jordi Jané i el ministre de l'Interior, Jorge Fernández Díaz. Així, davant l'argument estatal que l'òrgan ara no es pot reunir perquè el govern de Rajoy està en funcions, Santamaría va proposar aquesta alternativa “per tal d'enfortir el diàleg” i preparar un futura junta, si bé afegia que, a nivell “operatiu”, la col·laboració entre cossos policials ja és força satisfactòria.
Pel que fa trobades dels vicepresidents, en l'horitzó no sembla que n'hi hagi d'haver una altra, si més no de manera imminent. A banda de l'ambient electoral espanyol, Junqueras vinculava la continuïtat de les converses a l'evolució dels assumptes que es van tractar ahir, mentre que Sáenz de Santamaría no va ser capaç d'especificar un calendari, més enllà d'assenyalar que hi ha qüestions que es poden resoldre per telèfon. Això sí, incidia que “s'ha obert un curs de diàleg que confio que sigui estable”.
Forcadell rebutja la via del TC
La presidenta del Parlament, Carme Forcadell, va rebutjar ahir el diàleg amb el govern espanyol en funcions si el nou clima de converses amb la Generalitat és per la via de recursos al Tribunal Constitucional. “Si el nou clima de diàleg entre la Generalitat i el govern espanyol és el que hem pogut veure aquests dies a través del TC, més val que no dialoguem”, va escriure Forcadell en el seu perfil de Twitter. Ho deia a propòsit de la reunió, a Madrid, entre la vicepresidenta del govern espanyol, Soraya Sáenz de Santamaría, i el seu homòleg català, Oriol Junqueras. Es tracta d'una trobada que es produïa com a conseqüència de la que van mantenir la setmana passada el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, i el cap de l'executiu estatal en funcions, Mariano Rajoy. Després d'aquella entrevista, el govern espanyol en funcions va recórrer tres lleis catalanes al Tribunal Constitucional.
El secretari general d'Unió, Ramon Espadaler, va denunciar que Forcadell “confon la presidència del Parlament amb la de l'ANC”. “El que no em queda clar és a qui dirigeix el missatge: a Oriol Junqueras, al president Carles Puigdemont o a Esquerra. Política és diàleg, presidenta”, va subratllar el socialcristià.
