Acords comercials i el ‘Brexit'

Des de fa un temps sem­bla que tot el que ve de la Unió Euro­pea està rela­ci­o­nat amb situ­a­ci­ons com­pli­ca­des, con­flic­tes o deci­si­ons con­tro­ver­ti­des. Així, sovint situem la crisi econòmica a l'entorn comu­ni­tari i se'n cri­ti­quen les solu­ci­ons que s'adop­ten per sor­tir-ne. Una altra situ­ació que fa molt mal a la imatge i cre­di­bi­li­tat de la UE és la gestió de la crisi dels refu­gi­ats. Tam­poc queda ben parada la UE quan arri­ben noti­cies de les rela­ci­ons inter­na­ci­o­nals amb Rússia o l'Ori­ent Mitjà. I, per aca­bar-ho d'ado­bar, el resul­tat del referèndum britànic que ens ha por­tat al Bre­xit també afecta de ple la pròpia essència de la UE. En tots els casos, la cre­di­bi­li­tat de la UE ha per­dut punts en la ciu­ta­da­nia; la veri­tat, però, és que la majo­ria de polítiques que s'han fet en els àmbits des­crits no són a les mans de Brus­sel·les, sinó que encara depe­nen dels estats. La para­doxa, però, és que als estats ja els va be que la UE sigui l'ase dels cops, que no pot dir res, perquè de fet la UE és una unió d'estats. Dit això, no tot el que es rela­ci­ona amb la Unió Euro­pea és dolent, al con­trari; si ho mirem en la pers­pec­tiva que donen 60 anys de cons­trucció euro­pea, és obvi el que s'ha avançat en drets i lli­ber­tats, indi­vi­du­als i col·lec­ti­ves. Però és evi­dent que el Bre­xit és una mala notícia per a l'eco­no­mia britànica, i també per a l'euro­pea i la mun­dial, com ja s'està veient ara, amb la cai­guda de la lliura i de les bor­ses; i més, si s'acaba por­tant a terme, tal com mani­fes­ten les anàlisis de diver­ses orga­nit­za­ci­ons inter­na­ci­o­nals. I pot repre­sen­tar un llast per a l'acord defi­ni­tiu del trac­tat de lliure comerç entre la UE i els EUA (TTIP), ja de per si amb molta opo­sició de sec­tors euro­peus, que hi veuen pèrdua de drets i sub­missió a favor de les grans empre­ses. Bre­xit a part, queda clar que els acords comer­ci­als són una bona eina per fer créixer el comerç i la riquesa. N'exis­tei­xen més de 4.000 al món, i la majo­ria han apor­tat més lli­ber­tat als con­su­mi­dors i capa­ci­tat per a les empre­ses. Ara es com­plei­xen cinc anys de l'acord comer­cial entre la UE i Corea del Sud, amb uns resul­tats fran­ca­ment satis­fac­to­ris que es resu­mei­xen en un incre­ment del 55% de les expor­ta­ci­ons de la UE a Corea; les rela­ci­ons comer­ci­als entre la UE i Corea han repre­sen­tat un import de 90 bili­ons d'euros el 2015 i les ven­des de cot­xes de la UE a Corea del Sud s'han tri­pli­cat en 5 anys. Els sec­tors més dinàmics són el de la maquinària, béns d'equip i pro­duc­tes químics, però amb cons­tant ober­tura a altres sec­tors, com begu­des, esports i tec­no­lo­gia. També s'estan esta­blint acords amb països com Colòmbia, el Perú, països d'Amèrica Cen­tral, Ucraïna, Moldàvia, Geòrgia, el Canadà, Sin­ga­pur i Viet­nam. Es tracta d'ampliar el comerç i fer-lo més àgil, amb l'objec­tiu de bene­fi­ciar l'inter­canvi, la lli­ber­tat d'acce­dir a dife­rents pro­duc­tes, i fer-los més com­pe­ti­tius, però també garan­tint l'interès gene­ral i els drets dels ciu­ta­dans i les empre­ses. Es tracta d'impul­sar l'Europa unida, també en l'àmbit comer­cial, pre­ser­vant natu­ral­ment la seva diver­si­tat.