Garzón decreta presó incondicional per a Muñoz, Alavedra i Prenafeta

El jutge aplica la mateixa mesura al regidor d'Urbanisme de Santa Coloma i l'exdiputat socialista Lluís García, «Luigi»

Agències - Madrid

Els vuit detinguts a Catalunya, que havien passat la nit de dijous a la presó madrilenya de Soto del Real, van anar baixant emmanillats del furgó policial, mentre fotògrafs i càmeres immortalitzaven l'escena. Visiblement cansats, van recollir un a un els seus efectes personals, guardats en bosses d'escombraries de color blau. Una imatge impactant que contrasta amb les que es van captar dimecres, el dia de les detencions, quan cap dels arrestats va poder ser fotografiat amb les manilles posades.

El jutge Baltasar Garzón va començar a prendre declaració als nou imputats pels volts de les deu del matí. Tots ells van contestar a les preguntes del magistrat i del fiscal encarregat del cas, Luis Pastor, i van desvincular-se de la suposada trama de corrupció investigada. El primer a comparèixer va ser Manuel Carrillo, president de l'empresa Limpieza y Mantenimiento (Limasa), que va ser detingut dimecres a Madrid i va arribar ahir pel seu propi peu a l'Audiencia Nacional, ja que va quedar en llibertat després de declarar davant de la Guàrdia Civil. El fiscal va demanar que l'empresari –que des dels anys noranta té negocis a Santa Coloma i, a més a més, vinculats amb l'Ajuntament– pugui eludir la presó amb una fiança de 100.000 euros, una petició que el jutge va decidir acceptar.

Després de Carrillo, van declarar l'exsecretari general de la Presidència de la Generalitat Lluís Prenafeta; l'exdiputat del PSC Lluís García Sáez, àlies Luigi, a qui el jutge considera el cervell de la trama; l'exconseller d'Economia Macià Alavedra; l'alcalde de Santa Coloma, el socialista Bartomeu Muñoz; la mà dreta del batlle, Pascual Vela; el regidor d'Urbanisme colomenc, Manuel Dobarco, i els constructors Lluís Casamitjana, president del grup Espais, i Josep Singla, president de Proinosa i vicepresident del Gremi de Constructors. El fiscal va demanar l'empresonament dels sis primers i va reclamar presó eludible amb una fiança de 500.000 euros per a Casamitjana i Singla. El jutge va acceptar totes les peticions excepte la referida a Pascual Vela, ja que podrà sortir en llibertat si paga una fiança de 25.000 euros. Els imputats que ahir van quedar en llibertat sota fiança tenen de termini fins dilluns que ve per dipositar la quantitat exigida pel jutge, mentre que Alavedra, Prenafeta, García, Muñoz i Dobarco van ser traslladats a la presó madrilenya de Soto del Real.

Muñoz, «desconcertat»

El fiscal va demanar que Muñoz ingressi a la presó pels delictes de suborn, tràfic d'influències, prevaricació i frau fiscal, però no per blanqueig de capitals, segons va indicar el seu advocat, Fermín Morales, a la sortida de la declaració. El lletrat va explicar que Garzón no va preguntar a l'alcalde si té comptes bancaris a l'estranger o si s'ha enriquit durant els darrers anys, tenint en compte que l'operació deriva del cas BBV Privanza, que el magistrat va investigar el 2005 en relació amb el blanqueig de capitals en paradisos fiscals com ara l'illa de Jersey. L'advocat de Muñoz va afirmar que l'interrogatori s'havia centrat en els serveis i adjudicacions realitzats per l'Ajuntament de Santa Coloma, i va destacar que l'alcalde no s'ha plantejat dimitir del seu càrrec, de moment. «Està sencer, però sorprès i desconcertat per la dimensió que ha adquirit tot aquest assumpte», va afegir. Durant la declaració, Muñoz va explicar que no coneix Prenafeta ni Alavedra i que la seva relació amb els detinguts es limita al contacte que ha mantingut amb el seu amic Lluís García, a qui va conèixer fa anys en la seva militància en el PSOE i que hauria actuat d'intermediari en les operacions urbanístiques realitzades a Santa Coloma.

Pel que fa als dos homes forts en els governs de Jordi Pujol, Alavedra i Prenafeta, el seu advocat, Joan Córdoba, es va limitar a explicar que tots dos «es troben malament anímicament». Per la seva banda, el director gerent de l'Alcaldia, Pascual Vela, va al·legar davant del jutge que la seva tasca en el consistori no té res a veure amb l'urbanisme, ja que es limita a qüestions relacionades amb el «benestar dels veïns, com ara la prestació de beques», segons va explicar el seu advocat. De fet, el lletrat, Albert Boada, va definir el seu client com «un funcionari modèlic».

Condons i cinquanta quadres

m.p

En el llarguíssim escorcoll que els agents de la Guàrdia Civil van fer dimarts passat a l'ajuntament de Santa Coloma es van comissar un munt de documentació de l'empresa municipal Gramepark, tal com els havia ordenat Garzón. Els agents, però, es van trobar amb alguna sorpresa. Aquest és el cas de l'escorcoll de les dependències municipals del cap de l'alcaldia. Pascual Vela va demanar que l'obertura d'un armari del seu despatx es fes en la més estricta intimitat. Davant d'aquesta petició, durant segons es va sospitar que hi hauria diners o una informació clau. No va ser així. Capses de condons i fotos personals del detingut i d'una dona és el que hi van trobar els agents. Fonts de la investigació també van assegurar que els agents havien hagut de fotografiar i fer un inventari de la cinquantena de quadres d'artistes de renom que van trobar a un dels arrestats. Són propietat de Lluís García, que tenia una empresa per desviar diners a paradisos fiscals.

Manilles i corbata

J.M.F

L'exhibició dels detinguts amb més projecció pública emmanillats i recollint unes bosses d'escombraries amb els seus efectes personals a la porta de l'Audiencia Nacional va ser una imatge tan poc freqüent com impactant. Normalment els detinguts que declaren a l'alt tribunal entren i surten de l'edifici en vehicles policials, però ahir, ja sigui perquè ho va ordenar el jutge o perquè ho va decidir la Guàrdia Civil, els arrestats en l'operació Pretòria van ser retratats amb vestit i corbata i emmanillats. Des de CiU, van criticar el tracte «injust» rebut pels detinguts. Ho va fer amb especial contundència el president del comitè de govern d'Unió, Josep Antoni Duran i Lleida, que va denunciar la diferència de tracte dels afectats respecte a «casos recents», en una velada referència al cas Millet. ERC, en canvi, va recordar que quan en el passat l'independentisme va patir la «mediatització» de les actuacions judicials no es va queixar ningú.