Tots els noms del passatger de la por

El jutjat de Girona va enviar ahir a la presó del Puig de les Basses el noi que dijous a la tarda va provocar l'alarma per una amenaça de bomba al TAV entre Barcelona i Girona i va fer desallotjar l'estació. Però l'empresonament no és pel cas de l'amenaça, que es continua investigant, sinó perquè en constava una ordre d'ingrés a la presó d'un jutjat malagueny per complir una pena de quatre mesos de presó per un delicte d'atemptat. Atemptat a agents de l'autoritat, no pas d'atemptat terrorista. Els Mossos i el jutjat han trobat veritables dificultats per identificar l'home que va esverar el viatgers del tren. A través de les empremtes dactilars han trobat set rastres delictius a Granada, Màlaga, Toledo i Madrid però amb cinc identitats diferents, encara que totes giren a l'entorn del nom d'Omar. Els Mossos van donar per bona la que l'identifica com a Omar Jason, teòricament nascut al Marroc i de nacionalitat austríaca. Però ell al jutjat va assegurar que la seva identitat real és Omar Ben Sadeh, nascut a Àustria, país de la seva mare. El Marroc és el país del seu pare.

L'Omar, a qui se li posa una edat de 25 anys, parla poc espanyol, tot i que els seus antecedents, per abusos sexuals, atemptat a l'autoritat, infraccions a la llei d'estrangeria i lesions, denoten que ha viscut temps en territori espanyol per aprendre la llengua. I no ha obert boca per declarar oficialment davant dels mossos ni davant del jutge, malgrat que tenia a la seva disposició una intèrpret d'alemany, que és la llengua amb la qual s'expressa amb fluïdesa. No parla àrab, tot i les arrels marroquines. Però, a pesar del silenci oficial, l'Omar, representat pel lletrat Rafael Pedrique, té a punt una explicació de l'incident del TAV que l'exculpa de les amenaces. El jove nega que amenacés de fer explotar el tren i desmenteix que digués que ell duia una bomba ni que n'hagués posat cap. Admet, això sí, que va pronunciar la paraula “bomba” amb el seu castellà precari. Però justifica que no era una amenaça, sinó un advertiment. L'Omar manté que ell va sentir un xiulet que li va semblar que era una alarma que el va espantar. Va pensar que podia ser un avís de bomba i per això es va aixecar i va pronunciar la temible paraula i va fer el gest de voler sortir del tren.

És el que voldrà explicar al jutge (que finalment potser serà el de Mollet del Vallès, pel lloc on passava el tren quan va dir “bomba”) quan la investigació hagi avançat i s'hagin interrogat els diferents testimonis que anaven al mateix TAV i que des del vagó van trucar a emergències per alertar de l'amenaça. Uns testimonis que, segons va admetre ahir l'inspector cap dels Mossos del Gironès, Xavier Domènech, van donar dades que en algun cas van resultar contradictòries. Domènech va indicar que les comunicacions des del tren ja eren de per si complicades perquè es perdia la cobertura dels mòbils i va remarcar que alguns passatgers deien que l'amenaçador portava una motxilla, que en realitat no duia. D'altres asseguraven que l'home es tocava el pit i la cintura com si portés un cinturó d'explosius, que tampoc hi eren. I algú va afirmar que havia invocat Al·là, però altres viatgers no ho van sentir. La por i la suggestió dels companys de vagó poden haver influït en la interpretació dels gestos i les paraules de l'Omar, que, tal com van comprovar els mossos que el van reduir en arribar a l'estació, no duia ni bombes ni cinturons. Només el bitllet d'anada de Barcelona a Figueres i un tiquet del McDonald's. Per no dur, no duia ni documentació. L'inspector Domènech i el comissari Josep Milan van destacar ahir la bona gestió de l'incident per part dels Mossos, que van tenir 17 minuts justos per organitzar-se abans el tren no arribés a l'estació de Girona, on van arrestar el sospitós, però també la calma i serenitat que van mostrar els passatgers del TAV evitant escenes de pànic que podien ser nefastes amb bomba o sense bomba.