Toquen a Puig-reig 35 milions d'euros

El tercer premi de la loteria també deixa una bona picossada a Sant Joan de Vilatorrada, Barcelona i l'aeroport del Prat

Sònia Gui­tart, pro­pietària de l'admi­nis­tració de lote­ria número 1 de Puig-reig des de fa 23 anys, ahir no podia ser més feliç. Per pri­mera vegada, el seu esta­bli­ment repar­tia una quan­ti­tat molt sig­ni­fi­ca­tiva de la rifa de Nadal, i això com­pen­sava el fet de no haver-se'n que­dat cap dècim tot i haver-li pas­sat pel cap a última hora: «Si ens haguéssim de que­dar tots els números no podríem, però en aquest cas sí que és cert que vaig estar a punt de com­prar-lo, perquè el tro­bava maco.»

En total, unes 30 sèries del 10104 van ser retor­na­des. O almenys teòrica­ment, perquè la neu del dia ante­rior havia evi­tat que les pas­ses­sin a reco­llir per Puig-reig. Tot i això, el pro­to­col indica que, el dia abans del sor­teig, tots els números no venuts s'han de donar de baixa i s'han de tre­par, amb la qual cosa no hi ha marge per a cap tipus de picar­dia a poste­ri­ori. Tot l'exce­dent, tal com va mos­trar Sònia Gui­tart, estava com­pac­tat i sege­llat, pen­dent de tor­nar a Madrid per ser des­truït.

L'admi­nis­tració de Puig-reig, a banda, també va repar­tir 100 euros per dècim cor­res­po­nents a les dues últi­mes xifres del segon premi. En aquest cas, s'havien venut unes 190 de les 195 sèries pos­si­bles, i és que el 45452 era un dels dos números de tota la vida a la loca­li­tat. «Si hagués tocat aquest número, o el 19466, segur que els diners hau­rien que­dat repar­tits per tot el poble», va reconèixer Gui­tart, de 74 anys, que va ser con­vi­dada per uns quants afor­tu­nats –així com l'emple­ada de l'esta­bli­ment, Sara Babià– per anar a dinar al res­tau­rant Bai­xa­dor, molt pro­per, on es va fer una gran cele­bració.

L'enti­tat més bene­fi­cada a Puig-reig va ser el club de dards La Xarxa, que va repar­tir unes 15 sèries i que, segons el seu secre­tari, Josep Sunyé, ha vist solu­ci­o­nats molts dels seus pro­ble­mes: «Mai no havíem par­ti­ci­pat en la lote­ria, tot i tenir 25 anys d'història, i el que hem gua­nyat ens ser­virà per reno­var els nos­tres equi­pa­ments i poder viat­jar amb més tran­quil·litat per tot Espa­nya.» Més del doble, però, va dis­tri­buir el bar Juven­tus, situat a l'antiga colònia i actual museu tèxtil de Cal Vidal, que veu les 36 sèries venu­des com un símbol del res­sor­gi­ment: «Amb la nevada de dilluns se'ns van anul·lar 225 dinars, i vaig pen­sar que m'havia de can­viar la sort», va dir la pro­pietària, Dolors Moreno, que espera que l'esde­ve­ni­ment pugui res­si­tuar l'històric indret en el mapa.

Final­ment, els altres afor­tu­nats en massa van ser els alum­nes de sisè de l'escola de la veïna Cas­ser­res, que van repar­tir 10 sèries.

el contrapunt

La sort compensa el declivi industrial

Emocionada pel toc de la fortuna, Sònia Guitart recordava com el seu poble ha baixat de 7.000 a 4.000 habitants, i ha perdut les set fàbriques que durant tot el segle XX li garantien la prosperitat. Cal Vidal, actual testimoni museístic de tota aquella activitat industrial, és l'exemple més fidedigne de com els temps han canviat, i es pot dir que el bar Juventus sobreviu de les escoles que visiten l'espai, dels turistes ocasionals i dels autocars de gent gran que fan ruta cap als Pirineus. Si es pot establir algun paral·lelisme entre l'atzar i la justícia, no deixa de ser gratificant que la rifa de Nadal hagi retornat el somriure econòmic, encara que sigui per unes setmanes, a una part significativa d'aquests resistents, que renuncien a la temptació migratòria per no perdre la identitat. Com la Dolors Moreno, que va viure fins als sis anys a Cal Vidal i hi va tornar en fa un i mig per contribuir a rellançar la seva memòria.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.