Magentí es queda a la presó i l’aigua nega l’escena del crim
La recerca de l’arma i els mòbils es complica perquè el nivell del pantà ha pujat molt i la Rierica està submergida
El fet que els indicis siguin prou sòlids i que existeixi risc de fugida, així com la possibilitat que pogués influir en algun testimoni (com ara la seva dona), fan necessari mantenir a la presó Jordi Magentí Gamell, el veí d’Anglès empresonat des del dia 1 de març com a sospitós dels assassinats de Marc Hernández i Paula Mas al pantà de Susqueda. És el que va decidir ahir l’Audiència de Girona, que avala que l’escenari de “l’abjecte crim” van ser les runes de la Rierica, on Magentí solia pescar. Ho justifica al·legant que és relativament a prop del lloc on van aparèixer els cadàvers d’en Marc i la Paula; que a la motxilla que feia de llast al cos del noi hi havia una pedra que, en espera d’un estudi detallat, és de la mateixa composició que les de la Rierica, i que les restes de fullaraca enganxades a la roba d’en Marc coincideixen amb zones del pantà entre les quals es pot incloure la Rierica. I dona per bona la hipòtesi que l’escena del crim se situï a l’entorn del lloc de pesca pels testimonis que van sentir trets el 24 d’agost, sense perjudici, admet, que es poguessin fer les proves en altres punts del pantà, a banda dels quatre ja analitzats pels especialistes de balística.
La resolució remarca que la presència de Magentí a la zona del crim queda acreditada per les imatges de les càmeres i per les fotografies que van fer una parella de senderistes. I també per les seves pròpies declaracions davant del jutjat quan va admetre que un dia –que no va precisar– que pescava a la Rierica, ell va sentir trets i crits, que va atribuir als caçadors de senglars. “Vaig sentir dos trets i vaig pensar: «Ostres, un altre cop els dels senglars donant pel sac allà dalt, però no passa res: tu ets aquí baix i ells són a dalt.»”, va dir Magentí. I l’Audiència també dona valor a la delació del company de cel·la de Magentí a la presó, que va explicar que li havia assegurat que el crim l’havia comès el seu fill i que ell només l’havia ajudat a desfer-se dels cadàvers i de les proves.
La resolució admet, com assenyalava la defensa, que hi ha altres vies d’accés al pantà, però descarta la presència d’altres possibles sospitosos o testimonis, ja que les anàlisis de les antenes no han detectat mòbils a la zona i perquè les pistes fan de mal transitar. I conclou que, si hi havia més persones –a banda de Magentí, les víctimes i els habitants habituals, descartats perquè tenen coartada–, hi haurien d’haver accedit sense mòbil. També remarca que un impermeable i unes botes trobats en els escorcolls als habitatges de Magentí van donar positiu al Bluestar. Falta analitzar si se’n pot extreure ADN i, en cas afirmatiu, comprovar si es correspon amb les víctimes. També hi afegeix com a indici la munició que van trobar, del calibre 22, a la casa de la mare de Magentí, tot i que l’arma del crim no ha aparegut.
Els Mossos estan pendents de tornar a rastrejar el fons del pantà als voltants de la Rierica, però ara els serà més difícil perquè, amb les darreres pluges, el nivell del pantà ha pujat molt en relació amb el 24 d’agost i les runes de la Rierica estan submergides del tot. També falta trobar els mòbils d’en Marc i la Paula i s’ha demanat un nou i complex estudi tècnic per intentar saber amb més precisió la situació del telèfon de la Paula, que segons la companyia va estar operatiu fins més enllà de la una del migdia, tot i que feia estona que no responia les trucades ni els missatges. L’últim que va enviar, a la seva mare, va ser passades les deu, per dir-li que passaria el dia fora.
