El quadern negre
Tura Soler
El dia que un boletaire va destapar “el crim de Fitor”
Avui fa 24 anys un caçador de bolets va trobar el cadàver d’un cambrer desaparegut que havia estat assassinat
El 16 d’octubre del 1999, avui fa 24 anys exactament, un boletaire va ensopegar amb un cadàver mentre rastrejava entre bardisses a la finca del Celler, de Fitor, a les Gavarres. El cadàver era semienterrat, amb una bossa d’escombraries que li tapava des del cap fins a la cintura. El cos duia uns texans, una camisa de quadres, un rellotge aturat i una caçadora de pell que tenia diversos forats que evidenciaven que l’home havia estat apunyalat. D’entrada era un home sense identificar, un No Name. El cos, però, tenia un element que va ser clau per a la identificació: una placa que li havia estat col·locada en un fèmur durant una operació quirúrgica. El personal de l’hospital Vall d’Hebron va identificar al 100% la placa com la que havien posat a un pacient concret: José Fuentes Cantano. Li deien “Ricardo”, li agradava anar en moto, i era un personatge força popular a Platja d’Aro, on treballava de cambrer en pizzeries i restaurants. Però no era un simple cambrer. José Fuentes Cantano també tenia diverses propietats a la població: tres pisos i un pàrquing situats en zones cèntriques, que acostumava a llogar per temporades i que li aportaven uns beneficis econòmics afegits. S’havia casat amb una noia holandesa i hi havia tingut un fill, però s’havia separat.
El dia de Nadal del 1996 havia quedat per dinar amb la seva família a Barcelona. Fuentes Cantano, que llavors tenia 41 anys, no va acudir a la cita. L’endemà, la seva família va presentar una denúncia per desaparició i el dia 27 va ser localitzat el seu cotxe, un Seat Ibiza de color vermell, aparcat prop de l’estació del Nord, de Barcelona. El cotxe no havia estat forçat, cosa que va fer pensar en la possibilitat que Fuentes Cantano hagués agafat un tren i hagués emprès un viatge. Però hi havia coses que no lligaven. El cotxe tenia el tub d’escapament desenganxat i a dins del maleter hi havia una sabata. La investigació a càrrec dels Mossos d’Esquadra va descobrir que en el moment de desaparèixer disposava d’uns 5 milions en efectiu, destinats a comprar un pis, i que els diners també havien desaparegut. No havia marxat pel seu compte.
El desembre del 2001 el jutjat va fer empresonar un agent immobiliari, José Blázquez Martínez, acusat de l’assassinat. Blázquez va admetre que havia tingut tractes comercials amb la víctima, i fins i tot va explicar que havia presenciat el crim i que havia enterrat el cadàver amb una pala que havia comprat el dia abans, i va admetre que havia portat el cotxe de la víctima fins a Barcelona. Però va assegurar que el crim l’havia perpetrat un home que desconeixia, que l’havia obligat a sepultar el cos i que la pala nova l’havia comprat de regal de Nadal per al seu pare. La història va funcionar, i Blázquez, defensat també per Carles Monguilod, va ser condemnat només a dos anys de presó per encobriment. L’homicidi, sense càstig.