Eines per estafar

En la primera Nit de la Comunicació de la Selva, que es va celebrar dijous (al vespre) al balneari Vichy Catalán de Caldes de Malavella, els periodistes van debatre sobre els pros i els contres de la IA (intel·ligència artificial), un concepte que, soc sincera, em costa de definir i d’entendre. Per cantar-nos les excel·lències d’aquesta anomenada eina, vam tenir el periodista Enrique San Juan, que és expert en la matèria i en fa classes. Als altre periodistes, Jordi Grau (president del Col·legi de Periodistes de Catalunya), Jordi Ribot (fotoperiodista), Carme Martínez (directora de la Cadena Ser de Girona) i l’autora d’aquesta crònica, més profans en la matèria IA, ens va tocar debatre si veiem aquesta eina com una oportunitat o com una amenaça per al periodisme. Ribot, pessimista, tem que per culpa d’aquestes eines els fotògrafs perdran la feina. Jo opino que aquesta eina ens donarà una feinada que no ens l’acabarem, sobretot als que fem informació sobre successos. Com a prova, la notícia que havia saltat aquell mateix dia quan el Bisbat de la Seu d’Urgell va alertar a través de les xarxes socials que uns estafadors havien suplantat la identitat de l’arquebisbe i copríncep d’Andorra, Joan-Enric Vives, instant la gent a comprar accions d’una empresa del sector petrolier. Els enginyosos estafadors, amb aquesta eina de la intel·ligència artificial, van suplantar la imatge i la veu i van difondre un vídeo en què el bisbe clonat animava tots els andorrans a invertir 250 euros en un programa d’accions avalat per Repsol. No fa gaire ja havia transcendit que uns estafadors havien suplantat la identitat del bisbe de Jaén, Sebastián Chico, trucant a convents, congregacions religioses, escoles... i demanant aportacions (que recomanen que siguin de 5.000 euros) per a la diòcesi, i alguna escola religiosa ja va caure al parany. Impressionant el que pot fer la IA en el camp de la delinqüència, però darrere aquesta eina tecnològica hi ha d’haver una ment molt enginyosa per triar com a instrument bisbes, sabut és que durant mil·lennis l’Església ha sabut engalipar els fidels per aconseguir recaptar donacions a la terra a canvi d’aquell cel promès, més virtual que la imatge del vídeo de l’arquebisbe. La IA pot ser una gran eina però sempre necessitarà l’ànima humana per fer-la rutllar. Ho va reblar Jordi Grau, un veterà del periodisme que seria difícil, potser impossible, suplantar amb IA. Coincidint amb l’estafa amb la suplantació dels bisbes amb IA, rescato de la butxaca una paperet imprès de la mida d’una estampa dels sants d’abans que és una eina ben senzilla però tan pràctica com el vídeo creat amb IA per al seu objectiu: estafar incauts. És un anunci del “professor Kaousou”, que s’anuncia com un autèntic vident africà i il·lustre savi de l’alta màgia africana que t’ho arregla tot. Des de la impotència sexual fins als problemes amb la justícia. Una ganga. S’ha de trucar perquè en faci el seu treball seriós i eficaç, que serà amb donatiu previ, és clar. Fa anys que veig aquestes estampes. Vol dir que el negoci els funciona. Sense IA, amb l’enginy natural i humà també funciona. Els professors Kaousou (tenen un reguitzell de noms exòtics) fa anys que ho practiquen. Mentre hi hagi incauts que caiguin al parany... Els mètodes canvien, la finalitat perdura. La IA serà una eina més, que tant pot estar al servi del bé com al servei del mal. Com una aixada, és una eina magnífica per cavar les trumfes però, si a algú se li acut fer-la servir per obrir el cap al veí, ja és una arma del crim. Caldrà vigilar molt els cops d’aixada artificial, això sí.