L’intendent innocent

El Tri­bu­nal Suprem va rati­fi­car, ja fa un dies, l’abso­lució de l’inten­dent dels Mos­sos Antoni Rodríguez per la demanda con­tra el dret a l’honor i vul­ne­ració de la pre­sumpció d’innocència que li va pre­sen­tar Jordi Magentí, l’únic sos­pitós del crim de Sus­queda, que con­si­de­rava que l’inten­dent s’havia extra­li­mi­tat el dia de la detenció quan va dir que estava segur que n’era l’autor, i dema­nava que se l’indem­nitzés amb 30.000 euros pels danys morals. El Tri­bu­nal Suprem, que imposa les cos­tes al deman­dant, ha con­si­de­rat, com ja ho havien fet el jut­jat de pri­mera instància número 5 de Girona i la secció segona de l’Audiència de Girona, que les decla­ra­ci­ons que va fer l’inten­dent en roda de premsa davant de la comis­sa­ria de Santa Coloma de Far­ners no van ser una intro­missió il·legítima al dret a la inti­mi­tat, que estava legi­ti­mat per l’interès públic de la infor­mació i que no va vul­ne­rar la pre­sumpció d’innocència perquè va anar recal­cant que el con­si­de­ra­ven “pre­sumpte” o perquè en cap moment l’inten­dent va pro­nun­ciar el nom del detin­gut pel doble crim, i que encara que moments abans TV3 ja havia tret el nom de Jordi Magentí, tam­poc hi havia cap constància que fos Rodríguez qui l’havia fil­trat.

“La con­clusió de la sentència con­tra la qual es fa recurs que el deman­dat no va vul­ne­rar el dret a l’honor del deman­dant és cor­recte, ja que Toni Rodríguez, com a res­pon­sa­ble de la inves­ti­gació poli­cial, va pre­sen­tar al detin­gut, sense iden­ti­fi­car-lo com una per­sona res­pecte de la qual exis­tia una sos­pita d’auto­ria dels fets que ell con­si­de­rava ben fona­men­tada però sub­jecta al resul­tat d’una inves­ti­gació que estava encara als seus ini­cis i que podia con­duir o no a una decla­ració de cul­pa­bi­li­tat”, exposa la sentència del Suprem, que recull algun paràgraf tex­tual de les decla­ra­ci­ons de Rodríguez. La detenció de Jordi Magentí, que els mos­sos feia dies que seguien i li escol­ta­ven les con­ver­ses, es va prac­ti­car el 26 de febrer del 2018, quan els Mos­sos van saber que tenia tot a punt per mar­xar cap a Colòmbia. De fet, en les seves decla­ra­ci­ons Rodríguez ja adme­tia que en aquell moment no tenien les pro­ves, només el con­ven­ci­ment. Tex­tu­al­ment va dir: “Comen­tava que el pro­ce­di­ment judi­cial con­tra aquesta per­sona acaba d’ini­ciar-se i hi haurà temps de sobra per prac­ti­car totes les pro­ves i arri­bar, o no, a la seva cul­pa­bi­li­tat. Però la detenció es prac­tica amb el con­ven­ci­ment poli­cial de l’auto­ria indu­bi­tada d’aquesta per­sona.” Això l’inten­dent ho va dir el 26 de febrer del 2018, quan ell era cap de la divisió d’inves­ti­gació cri­mi­nal (DIC). Magentí va ser empre­so­nat al cap de dos dies, però 303 dies després, el dia dels Inno­cents del 2018, l’Audiència el va alli­be­rar en con­si­de­rar que no hi havia indi­cis sòlids (l’ADN no el vin­cu­lava) que des­vir­tu­es­sin la seva pre­sumpció d’innocència. Quan es va cele­brar el judici con­tra l’inten­dent, el 23 de maig del 2023, Rodríguez, que en aquell moment, per tri­ful­gues poli­ti­co­po­li­ci­als, havia estat relle­vat de la cúpula d’inves­ti­gació i rele­gat a l’ABP de Rubí, va con­si­de­rar imper­ti­nent la pre­gunta de si lla­vors, trans­cor­re­guts qua­tre anys i tres mesos, hau­ria repe­tit que no tenia dub­tes de l’auto­ria. L’inten­dent ha rebut la noti­fi­cació de l’abso­lució del Suprem, quan el cos l’ha reha­bi­li­tat i retor­nat a la cúpula d’inves­ti­gació, i quan han pas­sat sis anys i vuit mesos de la detenció de Magentí sense que els inves­ti­ga­dors hagin apor­tat al jut­jat un total de 16 infor­mes que hau­rien de con­te­nir aque­lles refe­ri­des pro­ves que havien de ser­vir per “arri­bar, o no, a la cul­pa­bi­li­tat” de l’home que van dete­nir amb el con­ven­ci­ment. Han anun­ciat que les apor­ta­ran quan hagin aca­bat uns infor­mes de “con­tex­tu­a­lit­zació”. Fa més de set anys del crim.