tribunals
Tornen a jutjar el mestre de Sils condemnat a 30 anys per abusos a Montseny
El fiscal i l’acusació particular van demanar tres anys de presó al judici als jutjats penals de Girona
Jordi Alonso publica un blog en què es defensa des de la presó
Jordi Alonso Callejo, el veí de Sils exmestre de l’escola de Montseny (Vallès Oriental) que va ser condemnat a trenta anys de presó per abusos a nenes del centre, ha tornat a seure al banc dels acusats per respondre a una nova acusació d’abusos. En aquesta ocasió la víctima és una menor de la població de residència d’Alonso i tant el fiscal com l’acusació particular, que exerceix la família de la menor, van demanar una pena de tres anys de presó per a Jordi Alonso. El cas està pendent que es dicti la sentència. Una sentència que no canviarà la situació personal d’Alonso, que està empresonat complint la pena de 30 anys de presó que li va ratificar el Suprem pel cas dels abusos a l’escola de Montseny.
Tot i que les perspectives de llibertat són poques, Alonso s’aferra a la publicació del seu blog (vegeu El Punt Avui del 26 d’abril del 2016) per exercir la seva llibertat d’expressió i defensar la seva actitud. Un blog que ha d’elaborar fent dreceres: l’escriu a mà a la presó i entrega els manuscrits a les persones que el visiten i després un familiar s’ocupa de penjar les seves reflexions a Internet. La darrera entrada del blog és del 20 d’octubre i Alonso hi fa una anàlisi de quina era la situació de l’escola de Montseny, molt petita i, segons relata, els alumnes no havien tingut mostres de rebuig cap a ell i afegeix que les “víctimes” eren del mateix grup, es coneixien entre elles i van reconèixer que s’havien “organitzat” en un club.
Destaca l’entrada al blog del 28 de setembre titulada “Em declaro culpable” i que encapçala amb una frase de Sabina: “Pelearé hasta el último segundo y mi epitafio será: No estoy de acuerdo.”
LA XIFRA
LA XIFRA
LA FRASE
La declaració de culpabilitat però d’innocència
En el seu blog Alonso exposa textualment: “Em declaro culpable d’haver estimat els meus alumnes durant 19 anys. Em declaro culpable d’haver-me preocupat per ells, d’haver-los vist des dels ulls del cor, més enllà d’uns alumnes que m’havia tocat tenir aquell curs. Em declaro culpable d’haver jugat amb ells i d’haver-los renyat quan calia. Em declaro culpable de ser home, mestre i carinyós. Tres paraules que juntes desperten sospites. Em declaro culpable d’haver-los fet petons, carícies i permetre’ls seure a la meva falda quan s’atansaven. Em declaro culpable de creure que estimant es pot arribar molt lluny.
Em declaro culpable d’aquest blog, de tot allò que he escrit i escriuré en el futur, de no callar, de continuar dient que no estem fent bé les coses.
Em declaro culpable d’estar orgullós de la meva feina i tornaria a fer-la de la mateixa manera, sense cap mena de dubte.”