La nostra empresa estava ben situada en el ram de la maquinària (forns, cassoles de cocció...) i els productes de neteja per a restaurants, hotels i empreses de càtering. Nosaltres som propietaris del disseny i la producció la subcontractem, però en onze anys d’existència ens havíem situat molt bé en el mercat i estàvem en un moment àlgid: els darrers mesos havíem fet rècord de facturació. Nosaltres servim des de restaurants de moltes estrelles fins a rostisseries de poble, però els clients més importants són els restaurants de caire mitjà. Ens vèiem a venir una bona temporada de cara a Setmana Santa. A finals de febrer, el soci, Àlex Olivé, i jo vam ser a Madrid a la fira HIP (Hospitality Innovation Planet) donant suport a un dels distribuïdors.

Vaig estar en un hotel de Madrid entre el 23 i el 26 de febrer, mentre va durar la fira, que se celebrava a Ifema, que després es va convertir en hospital de campanya. A l’ambient es notava que hi havia poca afluència de gent en comparació amb altres edicions, però per enlloc es veia que s’adoptés cap mesura de seguretat i tampoc es donaven consells de prevenció. I si es parlava de la Covid-19, la sensació que et transmetien és que en realitat era una grip fluixeta. Nosaltres vam tornar contents, amb tres o quatre operacions possibles damunt la taula.

Uns dies abans del 13 de març (dia del decret de l’estat d’alarma) em vaig començar a trobar malament. Em va sortir un constipat molt fort, una tos molt estranya i una mica de febre. El dia 12 em vaig trobar molt i molt malament. El 13 vaig decidir que no em movia de casa, però passat el cap de setmana vaig anar al metge de capçalera. Em va dir que no creia que tingués coronavirus, no em van fer cap prova, i la meva sensació és que vaig passar la Covid-19. I aquella setmana que jo vaig emmalaltir ens van començar a frenar contractes, havíem de fer entregues i ja no vam poder fer res perquè la gent es va veure a venir la patacada. I el pitjor és que nosaltres ja havíem adquirit molt material per les bones previsions que teníem, i se’n va anar tot en orris. Els restaurants i hotels havien perdut la temporada i, de retruc, nosaltres també.

Doncs confinament a casa com tothom, anar passant dies fins que la tos i el malestar van anar marxant. I en l’aspecte professional no em podia quedar aturat, de manera que em vaig passar els dies estudiant quin era el panorama del nostre sector i quines serien les necessitats dels clients quan acabés el confinament. I començar a dissenyar elements que els servissin, bàsicament mampares, però pensant també en proveir productes com gels i desinfectants idonis per prevenir l’expansió del virus. Ens havíem de reinventar per sortir del forat.

Estem satisfets perquè hem dissenyat mampares personalitzades, adequades a les necessitats del nostre sector. No és el mateix una mampara per a una farmàcia que les que necessitarà un restaurant. I entre els restaurants també hi ha diferències en funció de les característiques de cada negoci. Hem elaborat ja un catàleg i en podem presentar de molt bon preu, a uns 130 euros, i d’altres que arribaran als 600 euros. En fem amb base de ferro i policarbonats fins a algunes amb base inoxidable i vidre trempat. La base està en la personalització.

Ja hem fet algunes vendes i tenim sobre la taula un projecte de força envergadura. Hem de tenir clar que els gels i les mascaretes han vingut per quedar-se i també que els clients dels restaurants voldran sentir-se segurs quan hi vagin a menjar. El primer sotrac el tindrem quan ens vingui el cambrer a servir-nos amb mascareta. Però si els restaurants no inverteixen en seguretat, la gent tindrà molta recança a anar-hi. El que sí que és cert és que els empresaris de l’hostaleria viuen amb molta incertesa sense saber quines seran les normes definitives per a ells. La gent del sector està molt escarmentada amb el que els va passar amb el tema del tabac. Molts van fer una gran inversió per separar espais de fumadors i no fumadors i al final no els va servir per a res. I tenen por que ara els passi el mateix.