L’última mort de la policia dels EUA va ser un homicidi
El decés de Brooks a mans d’un agent blanc atia les protestes contra el racisme policial
Apareix pintada l’estàtua de George Washington a Chicago
L’anàlisi forense del decés de Rayshard Brooks, un jove negre mort a trets per un policia blanc, a Atlanta, ha determinat que es tracta d’un homicidi. Segons l’autòpsia, Brooks, de 27 anys, va morir per la pèrdua de sang causada per dos trets de l’agent, que ha estat expulsat del cos.
La mort de Brooks, que va ser abatut després d’haver robat una pistola de descàrrega elèctrica d’un agent just quan li anaven a fer un control d’alcoholèmia, ha revifat l’onada de protestes que hi ha arreu dels Estats Units per la mort, també a mans d’un policia blanc, de l’afroamericà George Floyd, ofegat per un agent que li va oprimir el coll amb el genoll durant gairebé nou minuts.
Les protestes contra la brutalitat i el racisme de la policia s’han estès arreu del món i els darrers dies s’han succeït als EUA i Europa les manifestacions antiracistes i els atacs a estàtues i monuments de personatges que els activistes consideren racistes o colonialistes.
La darrera víctima de la ira dels manifestants ha estat el primer president dels EUA, George Washington, l’estàtua a Chicago del qual va ser guixada amb esprai per posar-hi la inscripció “amo d’esclaus”. Washington va posseir esclaus durant 56 anys, tot i que es va acabar manifestant en contra de l’esclavitud. El primer president va donar ordres que els 317 esclaus que tenia fossin alliberats un cop hagués mort la seva dona.
Aval als drets laborals dels LGTB
El Tribunal Suprem dels Estats Units va dictaminar ahir que la llei de drets civils protegeix les persones del col·lectiu LGTB de la discriminació dels empresaris. Segons el tribunal, una clàusula de la llei de drets civils de 1964 que prohibeix la discriminació laboral per raó de sexe, entre d’altres, veta també el biaix contra els treballadors LGTB. “Un empresari que fa fora un individu pel fet de ser homosexual o transgènere el fa fora per trets o accions que no hauria qüestionat en membres d’un sexe diferent”, va argumentar el jutge Neil Gorsuch, un dels jutges favorables a la resolució.
S’espera que la decisió del Tribunal Suprem tindrà un gran impacte per als 8,1 milions de treballadors LGTB que s’estima que hi ha als Estats Units, perquè la legislació de la major part dels estats no els protegeix de la discriminació laboral.
