Mossèn perdut a la muntanya

Xavier Castelló, un capellà de 78 anys que havia estat missioner i que actualment vivia a la residència del seminari de Solsona, va anar el 17 de novembre passat amb un amic al santuari de Lord, a Sant Llorenç de Morunys. Va dir que anava a fer un volt pels entorns i ja ningú l’ha tornat a veure mai més. Tot apunta que Castelló, que tenia problemes de memòria, s’hauria desorientat i es tem que va tenir una caiguda. En aquest cas, com en els casos, molts, de persones grans o boletaires que desapareixen en entorns muntanyencs o rurals, es va activar el dispositiu d’emergències (bombers, mossos, agents rurals, voluntaris, helicòpter...) per buscar-lo a la zona on se l’havia vist per darrera vegada. Es va trobar una peça de roba que es va considerar que era un bon rastre per buscar-lo. Però després de cinc dies de recerca infructuosa, com marca el protocol, els equips d’emergència es van retirar. La retirada dels rastrejadors oficials sempre genera una frustració i un sentiment d’impotència. Un sentiment que va expressar a aquest diari la Montse, una amiga del capellà desaparegut, que considera que encara que s’hagués de recórrer a mitjans privats i voluntaris, s’hauria de reprendre la recerca de Castelló i recuperar el seu cos, ja que té molt clar que no ha sobreviscut.

Jugador de rugbi caigut al mar?

A mitjans privats, en aquest cas d’investigació, han recorregut els familiars de Levi Davis, el jugador de rugbi britànic que està en parador desconegut des del 29 d’octubre, quan va sortir d’un pub de la Rambla de Barcelona, on les càmeres de seguretat el van enregistrar sense cap dubte. Els seus familiars van contractar els serveis de l’empresa del conegut detectiu Gavin Burrows, que va revolucionar el cas a nivell mediàtic anunciant que Levi havia estat víctima d’una extorsió per part d’una suposada màfia de Somàlia, que havia estat segrestat perquè tenia un deute de 100.000 lliures, i van arribar a proclamar que havien identificat el responsable de la desaparició i que hi havia una detenció imminent. Però finalment la família de Levi ha trencat la seva relació amb els detectius i està en la confiança de la investigació policial a Barcelona, que treballa amb la hipòtesi (ja exposada per aquest diari) que Levi Davis podria ser l’home que la matinada del dia 30 d’octubre el tripulant d’un creuer va assegurar que havia vist al mar demanant auxili. Des del creuer se li va llençar una armilla salvavides i aquell dia es va activar la recerca per part de Salvament Marítim, que va cessar al vespre en no descobrir ningú i comprovar que al creuer no hi faltava ningú. Però en aquell moment cap cos policial tenia constància de la desaparició de Levi, que es va denunciar uns dies després. La circumstància que el seu passaport aparegués a la zona del port avala la teoria de la possible caiguda a l’aigua. Ja fa més de 4 mesos que es va perdre la pista de Levi Davis.

Els Mossos mantenen oberta la investigació, però en alguns casos, transcorreguts molts dies, el cas queda aturat en espera que es trobi alguna pista o fil per estirar o que aparegui el cos.

Sandra, desapareguda a Vilassar

És el cas de Sandra Culi, la dona que va desaparèixer a Vilassar de Mar el dia de Sant Esteve del 2021. Va sortir amb roba d’esport per anar a caminar, una càmera d’una casa particular la va captar anant en direcció cap a la platja, però no se sap si hi va arribar. Mai més se l’ha vist. Els primers dies es van mobilitzar els equips d’emergència i voluntaris, però es van retirar, pels seus amics massa aviat, en no trobar cap rastre i no tenir clar on buscar. Els Mossos, després d’analitzar el telèfon de la dona, que no es va endur, aposten per la teoria que es va tirar la mar.

Només quan apareix una pista nova o un fil per estirar es reprèn la investigació. Com s’ha fet justament ara amb el cas de Malen Ortiz, la noia de 15 anys que va desaparèixer misteriosament el 13 de desembre del 2013, quan feia un trajecte a peu des de l’autobús fins a casa del seu xicot a Calvià (Mallorca). La Guàrdia Civil, a partir de dades noves, rastreja la finca, propera al lloc de la desaparició, on vivia un ancià que tenia al·lucinacions i que ja va ser considerat sospitós. El cas de Malen es considera una desaparició criminal.

Semblança amb el professor

A vegades són les famílies del desaparegut, que aporten dades o sospites que activen la investigació. Fa uns dies els Mossos i els pèrits forenses van fer proves d’ADN i una comparativa odontològica per comprovar si un crani amb un forat de bala trobat a Tossa de Mar el 2012 podia correspondre a Xavier Camps Pacreu, un professor de Figueres que està desaparegut des del diumenge 26 d’abril del 2009. Va participar en una representació teatral al seu poble, Ordis, va marxar cap a Girona amb la seva xicota i ja no se l’ha vist més. La investigació es va reactivar després que la família veiés en aquest diari la publicació de la recreació de la cara del crani feta pels Mossos amb l’ajut d’una antropòloga i una artista forense. L’ADN i les dents van permetre descartar que es tractés del desaparegut, però la reactivació ha servit per incloure a la base de dades la fórmula dental, que fins ara no s’hi havia incorporat. Els Mossos van detenir una sospitosa, la xicota de Camps, per aquesta desaparició considerada criminal, però el fiscal no la va dur a judici.

Famílies coratge

La família de Xavier Camps és conscient que és mort però no desisteix de trobar-lo. Com tampoc para de lluitar perquè busquin la seva filla Isabel Movilla, la mare de Caroline del Valle, la noia de 14 anys que va desaparèixer el 14 de març del 2015 quan intentava escapolir-se d’un control dels Mossos a la Zona Hermètica de Sabadell. Movilla lamenta que la investigació estigui aturada i té la dolorosa sensació que, com diu sempre, “hi ha desapareguts de diferents categories” i al cas de Caroline no hi han destinat tants mitjans com, per exemple, al de Diana Quer, ni ha tingut tant impacte social. La poca assistència a la manifestació convocada a l’octubre a Barcelona li dona la raó. L’acompanyaven, però, les filles de l’Adelina Pintos Meiriño, la dona de 81 anys desapareguda a Sant Just Desvern el 6 de març del 2022, i Maria Carme Òrrit, que busca els seus germans desapareguts fa més de 30 anys a Manresa.

Vist mort i desaparegut

Una altra mare coratge: Carme Peguero, que lluita per saber on ha anat a parar el seu fill, a qui uns testimonis expliquen que van veure mort el 21 d’octubre del 2001 en una finca de les Borges Blanques. Pol Cugat, amb estudis de forestal i guia de muntanya, durant la pandèmia, sense feina, va acceptar vigilar una plantació de marihuana a canvi de l’allotjament. I Betty Lefebvre cada 19 de juliol viatja des d’Auxerre (Borgonya), fins al port de Lers, on aquest dia del 2013 es va perdre el rastre de la seva filla Julie Michel, que feia una ruta sola en cotxe que tenia com a final Darnius. També tornen a Barcelona des del 13 de novembre del 2003 els pares de Romain Lannuzel, l’estudiant d’Erasmus desaparegut misteriosament a la ciutat. No hi ha fronteres per a les desaparicions. La llista de desapareguts es fa eterna amb noms com Mónica de la Llana, Ievgueni Komlik, Ana Eva Guasch, Maria Poch, Josep Maria Cusell, Alison i Maria José Benítez, Olena Grigorenko, Joan Antoni Viladrich, Aurora Mancebo... o Madeleine McCann, que al seu moment es va investigar si era a Catalunya i que ara ha tornat a ser notícia per l’aparició de la jove polonesa que assegurava ser la nena desapareguda a Praia da Luz el 3 de maig del 2007.