Escenes de Susqueda (11): nit de por sota els estels

Nit del 12 d’agost del 2017.

La nit es pre­veu ideal per poder con­tem­plar les llàgri­mes de Sant Llo­renç. I el bai­xant de l’embar­ca­dor de Sus­queda, a pocs metres de l’aigua de l’embas­sa­ment, es pre­senta com el lloc idoni per veure la pluja d’estels per a en Martí i la seva xicota. Serà una nit per recor­dar. I no pas només per la bellesa del feno­men.

—Què és aquest escàndol? —pre­gunta la noia.

Els pri­mers que venen a des­tor­bar la tran­quil·litat de la pare­lla són un grup de joves d’aire hippy que cir­cu­len, molt con­tents i amb la música ben alta i a tot drap, amb una fur­go­neta atro­ti­nada.

Però els hip­pies de la fur­go­neta no els inqui­e­ten gaire. A l’altre cos­tat de l’embas­sa­ment, per allà on hi ha una antiga pedrera, se sent música. En Martí inter­preta que és d’una festa rave. Se n’hi solen fer. Pot­ser els nois de la fur­go­neta que han pas­sat tan ani­mats en venen.

Una estona més tard arriba un cotxe mis­teriós que s’atura molt a prop d’on ells estan apos­tats mirant el cel. Sen­ten clara­ment com s’obren por­tes, baixa gent, es tan­quen por­tes i el cotxe torna a arriar. Això ja no els agrada tant.

On són els que n’han bai­xat?

Torna la qui­e­tud i la pare­lla es torna a rela­xar.

—Clanc-clanc, clanc-clanc, clanc-clanc…

Són les tres de la mati­nada i comença a sen­tir-se un soroll com de metall que pica sobre metall. Com un mall cope­jant l’enclusa.

—Què carai és això? I d’on ve? —En Martí no acaba d’iden­ti­fi­car el soroll.

Podria ser un ariet t per bom­bar aigua?

No li agrada gens. La fressa se li fica a les ore­lles i li comença a fer basarda.

Diu a la xicota que si van a una posició més ele­vada, la pluja d’estels es veurà millor. No li diu que comença a tenir por. Deci­dei­xen pujar fins al cim de Sant Benet. I pas­sen la resta de la nit tran­quils. Quan tor­nen a bai­xar al cos­tat del pantà són les set del matí. La fressa esgar­ri­fosa del metall picant con­tra metall con­ti­nua.

En Martí la guar­darà molt temps en la memòria, com un mal pre­sagi. Avui ell no ho sap però fal­ten cinc dies per a una mas­sa­cre. Des de fa uns dies, començant per Vic, no gaire lluny de Sus­queda, i aca­bant per Vinaròs, una colla de nois ori­gi­na­ris de l’Atles però cri­ats a Ripoll van acu­mu­lant mate­rial –peròxid d’hidro­gen (aigua oxi­ge­nada) i ace­tona– per fabri­car explo­sius amb la intenció, en prin­cipi, de fer volar la Sagrada Família. Qua­tre dies més tard, els explo­tarà la casa on reme­na­ven el mate­rial, a Alca­nar, i can­vi­a­ran els plans ter­ro­ris­tes. En lloc d’explo­si­ons, tira­ran pels atro­pe­lla­ments mas­sius i pro­vo­ca­ran una mas­sa­cre a la Ram­bla de Bar­ce­lona i al pas­seig de Cam­brils. El cop més fort del giha­disme a Cata­lu­nya.