Així serien avui els germans Orrit

La família Orrit no cessa en el seu afany de trobar els germans Isidre i Dolors, desapareguts misteriosament de l’hospital Sant Joan de Déu de Manresa el 5 de setembre del 1988, quan tenien 5 i 17 anys, respectivament. Gràcies a l’ajuda del director del documental Els Orrit, Ferran Ureña, que s’ha fet càrrec de les despeses, s’ha realitzat una simulació de com podrien ser els rostres d’Isidre i Dolors, transcorreguts 35 anys. La família és conscient que van començar buscant uns nens però que en cas que siguin vius (no hi ha cap constància de la seva mort) Isidre i Dolors ara serien persones adultes i, per tant, el seu aspecte seria molt diferent. Per això, ara, quan totes les portes de la justícia se’ls han tancat, han optat per la difusió de les simulacions dels rostres envellits dels dos germans, per si poden ajudar a aportar alguna pista d’on van anar a parar.

Les circumstàncies de la desaparició no poden ser més estranyes, ja que els dos germans eren a l’hospital pediàtric Sant Joan de Déu de Manresa. Isidre estava ingressat i la seva germana l’acompanyava. Durant 35 anys no han rebut cap explicació dels metges ni de la direcció del centre. I els jutjats sempre els han anat tancant totes les portes amb el pretext que el cas està prescrit, fins i tot quan fa uns anys va aparèixer un testimoni que era a l’hospital el dia de la desaparició. L’Isidre, de 5 anys, estava ingressat perquè li havien sortit unes tatxes a la boca arran d’una reacció al·lèrgica a la penicil·lina que prenia per unes angines. Segons aquell testimoni, que llavors era un adolescent que també feia companyia a un seu germà ingressat, va sortir de l’habitació del germà per anar a la sala de fumadors i va sentir crits i plors. Va anar a mirar i va veure que un metge feia deixar les ulleres damunt d’una tauleta a la Dolors, la feia pujar a una cadira de rodes i li posava el seu germà a la falda. Els va posar una injecció i va baixar cap a una sala del soterrani. Allà, segons va explicar, va veure diversos cossos damunt de lliteres tapats amb llençols verds. Als dos nens, també els van posar en dues lliteres i els van tapar amb llençols, blancs en el seu cas. El testimoni va relatar que al soterrani hi havia una cortina de les de piscina, cosa que lliga amb el fet que en aquell temps a l’hospital hi havia una piscina per fer els banys als malats de tuberculosi. El testimoni va afirmar que l’home de la bata blanca que va traginar els nens duia una eina de tall a la mà quan es va girar i el va veure. Ell, espantat, va pujar amb l’ascensor i va tornar cap a dalt, però no va anar a l’habitació del seu germà, sinó que va córrer cap a casa seva a trobar la seva mare. Li va explicar el que havia vist però van decidir que era millor callar. Tenia por. Va ser passats els anys, quan ell ja era pare, que es va decidir a explicar-ho. Però res va servir perquè es reobrís la causa per una de les desaparicions més misterioses i inquietants que s’han produït els darrers anys a Catalunya. La desaparició de dos menors d’un hospital infantil.