La noia de Portbou, a ‘The Guardian’

El periòdic britànic The Guardian dedica un amplíssim reportatge al cas de la noia de Portbou que va ser trobada penjada el 4 de setembre del 1990 i que va ser una “Sense Nom” fins 32 anys després, quan es va identificar com a Evi Rauter, una noia de Lana (Tirol) que havia desaparegut quan era a Florència. El reportatge el signa Giles Tremlett, delegat de The Guardian a Madrid, que va ser present a les tasques infructuoses de recerca al cementiri de Figueres per intentar trobar el cos d’Evi Rauter, i va poder entrevistar-se amb els principals personatges relacionats amb el cas, inclosa Cristina Rauter, la germana d’Evi, la darrera persona que la va veure amb vida quan eren a Florència. El reportatge de The Guardian detalla, a partir del testimoni de Cristina Rauter, com va ser l’estada d’Evi al pis d’estudiant de la seva germana abans d’aquell dilluns 3 de setembre del 1990 quan va marxar deixant aquella nota on li deia que havia decidit anar a Siena i que tornaria més tard. Les dues germanes només van tenir una discussió durant aquells dies que van estar juntes i va ser perquè Evi (que a principis d’estiu havia fet un viatge a Irlanda amb dues amigues de l’institut) li havia dit a la seva germana que trobava que fer autoestop era una bona manera de viatjar, opinió que Cristina, quatre anys més gran que ella, no compartia de cap manera i la va advertir que no se li acudís de fer-ho, que no era aconsellable que una noia s’aventurés d’aquesta manera. Quan Evi no va tornar ni a la tarda ni al vespre ni l’endemà, Cristina va témer que es pogués haver aventurat a fer autoestop i que li hagués passat alguna cosa. Ella li havia donat diners per poder agafar el tren o un autobús. Diners que no haurien estat suficients per agafar el tren que sortia a les 13.15 h de Florència, feia transbord a Pisa i arribava a Portbou a les 5.45 del matí. Aproximadament una hora més tard de l’arribada del tren ja era penjada al pi de la pujada del cementiri. Evi duia 50.000 lires (l’equivalent a 25 euros ara) que li havia donat la seva germana, i no eren prou diners per pagar el bitllet del tren de Florència a Portbou, que valia l’equivalent a uns 55 euros. La hipòtesi de l’autoestop és poc probable perquè havia passat poc temps, però no és impossible si hagués pujat a un sol cotxe i haguessin fet el trajecte sense gaires parades. Amb les carreteres actuals es tarden 13 hores a fer el trajecte sense parar. Entre que Cristina s’acomiada d’Evi per anar a la universitat a Florència i la troballa del cos a Portbou, passen unes 22 hores. Com va arribar Evi a Portbou continua essent un misteri. Tren, autoestop...?

El periodista de The Guardian també va aconseguir localitzar alguns dels campistes austríacs que dormien a pocs metres del pi on va aparèixer la noia penjada. Els va localitzar a partir de la deducció que algun cognom havia quedat mal escrit en l’atestat de la Guàrdia Civil. Dos membres de la colla, amics de la infància i membres d’una banda musical, ara són matrimoni i es continuen dedicant a les activitats musicals. Van reiterar a Tremlett que ells durant la nit dormien i no van veure ni sentir res que pogués estar relacionat amb la noia penjada, que al matí els va mostrar la Guàrdia Civil. La colla ja coneixia Portbou d’altres vegades que havien viatjat en furgoneta de pas cap a altres destinacions de més al sud o a Portugal. Per això van anar a dormir prop del cementiri, més lluny del poble, perquè hi havia menys sorolls. En aquest enllaç es pot llegir el reportatge de The Guardian:

https://www.theguardian.com/news/2025/apr/15/mystery-girl-found-hanged-spanish-border-town-portbou