Una monja afronta 7 anys de presó per maltractaments
El ministeri fiscal acusa la religiosa Carmen Roldán d'un delicte de violència física i psicològica habitual i de set delictes de maltractament a ancians
Va ser la directora d'un geriàtric d'Arbúcies
La investigació que es va iniciar el 2009 pel suposat tracte degradant i vexatori a què la monja Carmen Roldán Medina hauria sotmès els ancians d'una residència de la tercera edat d'Arbúcies arribarà finalment a judici. La fiscalia ha formulat acusació pel cas i demana set anys i tres mesos de presó per a la religiosa, així com la seva inhabilitació per desenvolupar qualsevol tipus de professió relacionada amb l'atenció o la cura d'altres persones. Segons es recull en l'escrit de conclusions provisionals del ministeri públic, l'acusada va exercir les funcions de directora i d'infermera al geriàtric Casa de Repòs de les Germanes Hospitalàries de la Santa Creu del 2003 al 2008, quan va ser destituïda. Durant aquest període, el fiscal manté que “va establir com a criteri habitual de funcionament en el seu tracte amb els interns l'ús de la força mitjançant bufetades, sacsejades, crits i insults per imposar-se als que qüestionaven la seva autoritat o feien alguna exigència que ella no considerava adequada”. En el mateix escrit s'afegeix, en aquest sentit, que “imposava càstigs desproporcionats o humiliacions als ancians que li duien la contrària, i els provocava una situació de temor i domini”.
El fiscal actua d'ofici en defensa de set presumptes víctimes. Sosté, en primer lloc, que aquesta germana era conscient del possible dany físic i psicològic que podria causar als afectats fruit de les seves accions i detalla diverses situacions que haurien patit. En el cas d'Inés Prados, que va estar ingressada a la residència del maig al juliol del 2007, la privava de participar en activitats comunes, com ara el teatre; l'aïllava a fer els àpats en un menjador de la segona planta en lloc d'on li tocava sense justificació i, en presència de la filla de Prados, li hauria dit: “Estic farta de tots aquests capricis, ara no puc pujar, ara no puc baixar. Et quedaràs tota la setmana al segon pis; estic farta de tanta ximpleria.”
A Antonieta Vergés, durant la segona setmana d'agost del 2008, l'hauria bufetejat, sacsejat agafant-la pel pit i cridat. També a finals d'aquell mes, va recriminar a Pere Pagès que caminés recte, que no mogués la boca i, després, “el va bufetejar set o vuit cops”. D'altra banda, a Carolina Lluís Aurich l'hauria subjectat fortament pels canells, fet que li hauria provocat morats, per obligar-la a anar a la perruqueria.
El ministeri públic descriu, així mateix, un episodi que es remuntaria al 2007. En presència d'altres residents i algun treballador, hauria propinat dues bufetades a Pere Masnou, que una mica exaltat reclamava que li canviessin la camisa perquè hi tenia una taca. Va caure al terra amb la cadira de rodes i, una vegada traslladat a l'habitació, el fiscal relata que li va donar dues bufetades més perquè es calmés. Paral·lelament, almenys en una ocasió hauria retorçat el braç a Mercè Masó; se l'acusa d'haver premut les galtes a Carme Ferrer Boix amb violència, i d'haver agafat i sacsejat Conxita Gubern, arran de la seva negativa a menjar i prendre's la medicació.
Homicidi imprudent
L'advocada Laurence Samara exerceix l'acusació particular contra Roldán en representació d'Inés Tadey, filla d'Inés Prados, que va ingressar al centre l'1 de maig del 2007. En aquest cas, se sol·liciten tres anys de presó per a l'acusada per un delicte de violència física i psicològica habitual i tres anys de presó més per un delicte d'homicidi imprudent per negligència professional. El 25 de juliol del 2008, Inés va explicar a una altra anciana que la imputada la tenia amargada i va revelar a diverses persones del geriàtric que pretenia llevar-se la vida tirant-se per la finestra. Per l'acusació particular, “resulta incomprensible que, malgrat que la directora estava al corrent d'aquesta intenció, no va fer res per impedir-ho”. Aquell dia, a més, se la va deixar sola durant hores a la segona planta, on estava en una cadira, al costat d'una finestra. Tal com havia anunciat, es va precipitar des del segon pis, va caure des de cinc metres d'altura i va anar a parar a un pati de la primera planta. Tot i que la psicòloga del centre no estava d'acord que se la mogués, Roldán va ordenar a dues infermeres que la rentessin i la canviessin de roba. A més, en lloc de trucar immediatament al SEM, es va avisar el metge de guàrdia del CAP d'Arbúcies. El doctor, en observar la gravetat de les lesions, va trucar al SEM (fet que es va produir dues hores i mitja després de l'intent de suïcidi). La víctima va ser evacuada al Trueta, on va morir dos dies després. Una fatídica mort que, per la lletrada, s'hauria pogut evitar amb una conducta curosa, que no hauria incrementat el risc preexistent.
LA DATA
Quatre famílies van presentar denúncia el 2011
Quatre famílies van presentar denúncia contra Roldán el 2011. Quan va ser destituïda del càrrec, va ser traslladada a un altre centre de la Congregació de les Germanes Hospitalàries de la Santa Creu.
“A vegades, cauen del llit o es donen cops”
En la seva declaració als jutjats, l'acusada va al·legar que mai havia agredit cap avi i que eren els ancians els que pegaven a les empleades: “A vegades, la gent gran cau del llit o es dóna cops”.
Fets que se circumscriuen en l'àmbit domèstic
El fiscal acusa Roldán d'un delicte de violència física i psicològica habitual en l'àmbit de la violència domèstica, així com de set delictes de maltractament, també en l'àmbit domèstic.
Més de 54.000 euros pels danys morals i les lesions
El ministeri públic sol·licita que Roldán indemnitzi set ancians amb 90 euros per les lesions i amb 6.000 pels danys morals. També en demana 6.000 per als familiars de dos finats: Prados i Ferrer.
“És una mica dura a l'hora de dir les coses”
La investigació interna que es va fer des del centre va concloure que l'exdirectora era “una mica dura a l'hora de dir les coses”, si bé “no s'havia obtingut cap certesa de possibles agressions”.
“Aquesta monja és molt dolenta. Pega”
En l'escrit d'acusació, l'advocada Laurence Samara recull que Inés Prados deia a la seva filla: “Aquesta monja és molt dolenta, pega.” També havia confessat que l'amargava i no la deixava descansar.
