Un atracador molt veterà

Els Mossos van comunicar el passat 17 de desembre la detenció i l'empresonament de l'home que el 16 d'abril va atracar una sucursal de La Caixa a l'Escala i se'n va endur 154.000 euros, un dels botins més grans aconseguits a punta de pistola en els darrers temps a les comarques gironines. El comunicat oficial dels Mossos, lacònic com la majoria, aportava poques dades de l'atracador: la seva edat, 47 anys; la ciutat on li consta el domicili, Barcelona; i la seva nacionalitat, espanyola; i que acumula 35 detencions policials “per fets similars”. Amb noms i cognoms, el sospitós que els Mossos deien que havien aconseguit atrapar amb moltes dificultats és Jorge Ramon Ruiz Escalante, un home conegut de totes les policies, ja que la seva fitxa ocupa els arxius des d'abans del desplegament dels Mossos. Les incursions d'aquest veí de Barcelona a les comarques de Girona es remunten a vint-i-cinc anys enrere, quan Ruiz Escalante ja apareixia com a protagonista de les cròniques negres, sempre vinculat amb assalts amb violència.

Quan només tenia 23 anys, Ruiz Escalante va ser identificat com un dels quatre assaltants que la nit del 22 d'abril de l'any 1991, amb nocturnitat i traïdoria, armats amb garrots i ganivets, van irrompre en un hostal de Beget i van atacar el matrimoni que el regentava i un dels socis del jove Ruiz Escalante va violar l'hostalera. Els lladres es van endur un botí de 250.000 pessetes, joies i objectes de valor i van rebentar les rodes dels cotxes de les víctimes per evitar que els poguessin seguir. Per aquests fets, el juliol del 1992 l'audiència de Girona li va imposar una pena de 10 anys i 2 mesos de presó per un delicte de robatori amb intimidació i presa d'ostatges. La sentència va tenir en compte les circumstàncies agreujants de nocturnitat, traïdoria i quadrilla, però també una atenuant per alienació mental per drogodependència.

Al març del 1992, quan Ruiz Escalante estava pendent del judici pels fets de Beget, es va veure implicat en un estrany tiroteig que es va perpetrar en una masia de la Vall d'en Bas, on residia un home senegalès. Ruiz Escalante era un dels quatre homes (un no va ser mai identificat) que suposadament van anar a la masia per atracar els inquilins, però aquesta vegada, la reacció de la víctima va ser diferent i se'ls va resistir, i la cosa va acabar amb la pèrdua d'un dit d'un dels socis de Ruiz Escalante, en rebre un tret de pistola mentre forcejava amb el llogater de la casa. El llavors jutge d'Olot Santiago Pinsach va decretar presó provisional i el febrer del 1994 l'audiència de Girona el va condemnar a 18 anys de presó per l'assalt al mas Badia de la Vall d'en Bas. La sentència va considerar que Ruiz Escalante i els altres dos homes eren culpables d'un delicte de robatori amb homicidi frustrat (segons el Codi Penal de l'època) perpetrat contra Niang Almainy, el llogater de la casa. Segons la sentència, els assaltants anaven a buscar una partida de droga que els havien encarregat, però un cop allà van aprofitar per robar al llogater.

Aquests són dos episodis que va protagonitzar Ruiz Escalante mentre era un jove en la vintena. Vint-i-cinc anys més gran, amb trenta-cinc detencions a l'esquena però amb llibertat de moviments, ha estat identificat com l'autor d'un dels grans atracaments de la dècada. L'atracament de La Caixa de l'Escala, ja es va veure, va ser perpetrat per un home amb experiència en la matèria, ja que el lladre no es va conformar amb els diners que els empleats tenen a les finestretes sinó que va exigir que desbloquegessin la caixa forta, va esperar el temps necessari perquè s'obrís i va obtenir un gran botí.