A les antípodes

Ser casteller a Catalunya resulta fàcil. A Austràlia ja costa més, però dues colles, els Castellers de Sydney i els Koales de Melbourne, desafien la distància i miren de fer castells en condicions força més difícils, sobretot pel desconeixement de l’activitat i la falta d’efectius. Les dues colles han sorgit arran de l’emigració catalana per la crisi cap a estats amb més feina i oportunitats. S’aglutinen sota l’empara de casals catalans i, el que resulta més significatiu, bona part dels seus membres pertanyen a altres comunitats d’emigrants no catalans. “Exercim també d’aglutinador social i, tot i que els catalans som la majoria, a la colla hi ha gent de moltes procedències”, recorda Juanjo Lainez, que exerceix de cap de colla a Sydney perquè havia format part dels Castellers de Barcelona. La Laia Miralles, portaveu dels de Melbourne, també fa la mateixa valoració: “Es difon el fet casteller no només entre els australians, sinó entre les persones que s’acosten i proven de fer castells i que són d’altres països. Austràlia és una terra d’emigrants i gent amb inquietuds.”

Fan castells de cinc pisos i algun ja de sis. La gran dificultat és poder assajar i fer actuacions amb pinya. Les dues conurbacions australianes són força grans, de manera que es reuneixen cada setmana o cada quinze dies per assajar. “Són proves més intenses que les d’altres colles, ja que impliquen menys castellers i de forma intensa”, assegura Lainez. A banda de l’assaig, els qui es troben aprofiten per fer altres activitats socials i així passar el dia de festa o “simplement fer colla”, diu Miralles.

Les poques actuacions al llarg de l’any coincideixen amb alguna celebració catalana, com ara Sant Jordi, o basca, perquè hi ha relació amb entitats d’Euskadi. Al contrari d’altres colles europees, per la distància no poden ni venir a Catalunya a fer castells ni acollir colles catalanes, però ho supleixen amb “il·lusió i l’orgull d’explicar la tradició catalana a gent de procedència molt diversa”, coincideixen a explicar els dos responsables.

D’altra banda, les dues colles es veuen obligades a “importar” de Catalunya faixes i camises robustes. Aprofiten les estades a Catalunya o les visites d’amics i familiars per dur el mínim material imprescindible.

Una altra cosa és l’assegurança. “Costa molt explicar el tipus d’activitat i la cobertura que es necessita per als castellers”, assegura Lainez. Les asseguradores els reclamen xifres molt altes i no resulta fàcil superar aquest desconeixement.