Administracions

RESIDUS

El recàrrec de tancar Solius, quàdruple per als afectats

La fac­tura per al trac­ta­ment i la gestió dels resi­dus que fins al 12 de febrer por­ta­ven muni­ci­pis del Baix Empordà i el Gironès a l’abo­ca­dor de Solius es pot enfi­lar per sobre dels 18 euros per tona que va pro­me­tre l’Agència de Resi­dus de Cata­lu­nya (ARC). Va ser l’anunci en decre­tar la clau­sura de l’abo­ca­dor, i que els muni­ci­pis havien donat per bo: dels 118 euros que els cos­tava fins fa un mes des­fer-se de cada tona de rebuig, a 136. Però el sobre­cost s’ha més que qua­dru­pli­cat en el dar­rer pres­su­post refet pels tècnics del con­sorci i l’ARC per a aquest 2023: 207,22 euros per tona, cosa que implica 89 més del que paga­ven fins ara les cinc pobla­ci­ons copartícips de l’abo­ca­dor, un 75% més del pre­vist.

Del sobre­cost tam­poc se n’esca­pa­rien nou muni­ci­pis de les dues comar­ques que també es tro­ben que, dels 136 euros com­pro­me­sos per tona, el preu final s’enfi­la­ria als 158,95, uns 23 euros més del pac­tat. Només Tor­ro­e­lla de Montgrí, des­vin­cu­lada del dis­po­si­tiu de trans­ferència cen­tra­lit­zada que es manté a Solius, i que tra­met les dei­xa­lles fins al cen­tre de trac­ta­ment de Vaca­ris­ses –al Vallès–, queda al marge de l’equació d’enca­ri­ment. Els resi­dus tor­ro­e­llencs són els únics que van a parar direc­ta­ment a la planta de Pedret, a l’Alt Empordà.

El sobre­preu, plas­mat en un docu­ment tramès als con­sis­to­ris afec­tats aquesta set­mana, ha tor­nat a posar en guàrdia els cinc muni­ci­pis del con­sorci de Solius, espe­ci­al­ment els tres amb més habi­tants, nego­cis turístics i volum de gene­ració de tones de brossa anu­als, com serien Sant Feliu de Guíxols, Cas­tell-Platja d’Aro i Calonge i Sant Antoni, que han con­vo­cat demà una roda de premsa per cri­ti­car que la xifra anun­ci­ada s’hagi qua­dru­pli­cat en 15 dies. Fonts conei­xe­do­res de les nego­ci­a­ci­ons argu­men­ten que en l’enca­ri­ment pot pesar el fet que el cen­tre de trac­ta­ment de Llo­ret, menys llunyà i ges­ti­o­nat per la mateixa empresa que Solius (Grup GBI), els tanqués por­tes per decisió muni­ci­pal, cosa que va fer con­cen­trar les 40.000 tones anu­als esti­ma­des a la planta valle­sana, d’una empresa ali­ena i a molts més quilòmetres per a cada tra­jecte d’anada i tor­nada.

L’altra gran inqui­e­tud és que la tarifa encara creixi més a par­tir del 2024 si els comen­cen a impu­tar els cos­tos pen­dents de man­te­nir l’abo­ca­dor un cop clau­su­rat, durant 30 anys, una fac­tura que el con­sorci dels cinc muni­ci­pis, amb l’ARC amb una repre­sen­tació del 50% en l’ens, havien dei­xat per dis­cu­tir més enda­vant, després que la Gene­ra­li­tat hagués garan­tit d’entrada afron­tar els pri­mers cos­tos del sege­llat.

Dèficits pels núvols

En el cas de les pobla­ci­ons que gene­ren més tones anu­als, com ara Cas­tell-Platja d’Aro i Sant Feliu, l’enca­ri­ment assu­mi­ble d’uns 100.000 o 200.000 euros aquest exer­cici podria ten­dir cap al vol­tant d’un milió d’euros, xifra que hau­rien de reta­llar imme­di­a­ta­ment del pres­su­post anual i fer reper­cu­tir l’any vinent sobre veïns, nego­cis i indústries. En els casos de Lla­gos­tera i Santa Cris­tina, amb més volum de reco­llida selec­tiva i pobla­ci­ons més reduïdes, tin­dria un impacte menor, tot i que també s’ha de tras­lla­dar a l’escala de comp­tes més petits i, a la llarga, a la but­xaca dels con­tri­bu­ents en les orde­nan­ces fis­cals i taxes de 2024.

Els cinc muni­ci­pis del con­sorci, a banda de l’enca­ri­ment gene­ral, qüesti­o­nen els 48,27 euros de recàrrec per tona que, segons ente­nen, ser­vi­ran per cobrir el man­te­ni­ment futur de l’abo­ca­dor de Solius, i que no afecta la resta, també usu­a­ris fins ara. Però arreu esgri­mei­xen l’acord sig­nat del 2005, amb l’ales­ho­res con­se­ller de Medi Ambi­ent Sal­va­dor Milà, que com a màxim res­pon­sa­ble de l’ARC es va com­pro­me­tre a assu­mir “el 100% del cost de les obres de clau­sura de les fases actu­al­ment en explo­tació i la clau­sura final del dipòsit de Solius”, en el con­veni subs­crit quan es va anun­ciar l’ober­tura del ter­cer vas de dipòsit recent­ment clau­su­rat per una sentència del Tri­bu­nal Supe­rior de Justícia (TSJC).

De moment, Lla­gos­tera i Santa Cris­tina s’han des­mar­cat de l’estratègia més dura dels muni­ci­pis veïns, tot i que, amb el sis­tema porta a porta en marxa i menys tones de resta envi­a­des al trac­ta­ment i abo­ca­dor, l’impacte de l’enca­ri­ment serà més petit.

A les altres tres pobla­ci­ons, amb més cens, més turisme i més den­si­tat de grans blocs d’habi­tat­ges, ho veuen difícil­ment apli­ca­ble, i amb con­trac­tes de reco­llida plu­ri­a­nu­als tan­cats.

A Lla­gos­tera, però, lamen­ten que a banda de supor­tar l’acti­vi­tat al seu terme durant 50 anys, ara els quedi també la fac­tura, i s’admet que el con­sorci no va pre­veure començar a apro­vi­si­o­nar el fons de clau­sura fins fa rela­ti­va­ment poc, però perquè comp­ta­ven amb el com­promís de la Gene­ra­li­tat el 2005.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.