“És un gran treball col·lectiu”

Es va haver de treballar per convèncer la comunitat universitària i la societat gironina de la necessitat de disposar d'una universitat i que aquesta era possible i no un somni ideal. També va ser necessari que l'Escola Politècnica acceptés que unir-s'hi era una bona opció per a tots.

Va ser necessari definir un mapa perquè les llavors carreres fossin completes. Un altre element va ser estructurar la universitat i crear els departaments i les facultats. I un tercer problema, i important, va ser fer tot això sense caure en el provincianisme; és a dir, intentar que el professorat fos el millor possible.

Aquest era un problema que no per obvi era important i calia resoldre. Penseu que un cop vàrem ser universitat el creixement va ser molt ràpid. Teníem molts pocs edificis. A Montilivi, on hi ha la Politècnica, hi havia espai però calia fer-los. La nostra opció va ser al Barri Vell, a l'entorn de Sant Domènech i l'edifici de les Àligues, on era molt difícil trobar espais. Amb poc temps, però, amb uns set anys, vàrem haver de construir molts edificis, com ara les facultats de Ciències, Lletres, Econòmiques, dos edificis per a la Politècnica i Educació, entre molts altres. Ens va quedar la Facultat de Dret, que no es va poder fer al Barri Vell.

Crec que s'ha aconseguit més o menys que la UdG sigui oberta; la meva obsessió és que fos a Girona però no de Girona. Caldria apostar per captar talent de fora pel que fa al professorat. Amb tot penso que s'ha resolt relativament bé. Sempre havia defensat que la universitat és un projecte col·lectiu, de tothom. I penso que en aquest tema encara tenim camí per fer. Ho dic entre cometes. Sempre cal lluitar perquè les facultats, els centres, els departaments no treballin aïlladament. El treball interdisciplinari no ha de ser petit. És cert que amb el sistema general les universitats, totes, s'han tancat una mica en si mateixes i això pot crear compartiments estancs.