Els gironins reben al voltant de 80 milions de cartes l'any i n'envien més de 27

A Correus s'ha registrat un descens del volum de correu postal els últims anys per la crisi i les noves tecnologies

L'estancament i posterior descens del volum de correu postal registrat els últims anys a les comarques gironines s'emmarca no solament en una tendència generalitzada al conjunt de Catalunya i l'Estat espanyol, sinó també a molts altres països. En el cas de la demarcació de Girona, durant els últims nou anys la correspondència gestionada des de Correus ha passat dels 142,8 milions de cartes rebudes i enviades de l'any 2000 a 107,1 el 2008, o sigui 35,7 milions menys. El descens s'ha notat especialment en els darrers anys, circumstància que confirmaria la tesi dels responsables de Correus que la caiguda s'explica més per l'impacte de la crisi que no pas pel de les noves tecnologies.

L'augment de l'ús del correu electrònic i dels missatges a través del mòbil ha afectat especialment el sector de les cartes personals en el repartiment de les quals Correus és líder. Però també es confia que aquesta tendència obri una nova via de negoci, ja que comprar a través d'internet genera necessitats com ara la tramesa del producte. Precisament la paqueteria és un dels àmbits en què es vol incidir més, així com en les possibilitats que ofereix internet. Per això s'aposta per l'oficina i l'apartat de correus virtuals.

LES XIFRES

Correu rebut pels catalans
Any 2008: 870,4 milions de cartes
Any 2007: 971 milions
Any 2006: 949 milions
Any 2005: 953,9 milions
Any 2004: 1.076,7 milions
Any 2003: 1.050,5 milions
Any 2002: 1.084,7 milions
Any 2001: 1.066,9 milions
Any 2000: 1.062,4
Correu enviat pels catalans
Any 2008: 790,7 milions de cartes
Any 2007: 879,8 milions
Any 2006: 847,4 milions
Any 2005: 884,8 milions
Any 2004: 922,5 milions
Any 2003: 903,7 milions
Any 2002: 919,2 milions
Any 2001: 904 milions
Any 2000885,5 milions
Estat espanyol: correu generat
Any 2008: 5.431,6 milions de cartes
Any 2007: 5.912,7 milions (Font: Idescat)

El 62% de les cartes, en un dia

El 62% de les cartes que reben els gironins, o sigui dues de cada tres, els arriben l'endemà mateix d'haver estat enviades des de qualsevol punt de l'Estat espanyol. I en gairebé tots els casos (94,73%), les cartes tarden tres dies a arribar al seu destinatari de les comarques gironines. Aquestes dades de Correus representen una millora respecte a l'any passat, en què una de cada dues cartes tardava un dia a arribar des de qualsevol punt de l'Estat al seu destinatari; el 92,79% tardaven tres dies.

Cap a la traçabilitat total

Correus té previst que l'any que ve tots els carters de les comarques gironines portin un PDA, un petit ordinador de butxaca, que permetrà conèixer la traçabilitat d'un enviament postal. O sigui, que els clients puguin fer el seguiment de la seva tramesa a través d'internet des del seu origen fins al destí. A les comarques gironines, des del 2007 aquesta traçabilitat ja era possible, en el cas dels correus urgents i les entregues especials, però a partir del 2010 està previst que tots els carters facin servir aquesta eina.

Una oficina oberta 24 hores

Una oficina a casa les 24 hores del dia, els 365 dies de l'any. Això és el que vol ser l'oficina postal virtual de Correus. Amb un ordinador a casa i a través de www.correos.es qualsevol ciutadà pot enviar un telegrama i un burofax, amb la validesa legal corresponent, un gir i, fins i tot, una carta. El client envia el contingut de la carta per internet i Correus s'encarrega d'imprimir-la, posar-la en un sobre i enviar-la. El pagament també es fa, evidentment, per internet, i el sistema més utilitzat és el de la targeta de crèdit.

Cada vegada menys monopoli

La societat pública estatal de Correus acapara ara per ara el mercat a tot l'Estat espanyol, tot i que l'objectiu de la UE és liberalitzar el sector, garantint la consideració de servei públic que té el correu. Des fa temps, a l'Estat ja poden actuar altres companyies per repartir paqueteria i cartes dins un mateix àmbit urbà, mentre que Correus manté l'exclusivitat per als enviaments interurbans. El principal competidor de Correus és Unipost, amb una quota de mercat del 5% el 2007, molt lluny del 94% de Correus.

Les principals xifres de Correus a les comarques gironines

LES XIFRES DE CORREUS

945.
Treballadors.
La plantilla mitjana de Correus a les comarques gironines és de 945 treballadors. Aquesta plantilla varia en funció de l'època de l'any, ja que, per exemple, ara, per Nadal, augmenta per respondre al volum més gran de feina. Per cobrir les necessitats, Correus recorre habitualment al personal fix discontinu que té contractat. A tot l'Estat, Correus té una plantilla de prop de 66.000 persones
156.
Oficines.
Correus disposa actualment de 46 oficines multiservei i 110 oficines rurals a les comarques gironines. Des de l'any 2005 hi ha cinc oficines rurals que s'han transformat en oficines multiservei: Calonge, Vilafant, Sarrià de Ter, Maçanet de la Selva i Caldes de Malavella. El canvi representa que s'amplien l'horari d'atenció al públic i també els serveis que s'ofereixen a l'oficina. Paral·lelament s'han informatitzat cinc oficines rurals per ampliar els serveis: Hostalric, Begur, Pals, Sant Gregori i Sils. A tot l'Estat hi ha 2.250 oficines multiservei i 7.676 punts de servei a l'àmbit rural.
354.
Bústies.
A les diverses poblacions de les comarques gironines hi ha repartides 354 bústies de Correus i a tot l'Estat n'hi ha 33.609. També hi ha 480.000 apartats postals.
232.
Vehicles propis.
La flota de vehicles de Correus a la demarcació de Girona és de 232 i de 12.718 a tot l'Estat. A aquesta flota pròpia s'hi haurien d'afegir els 1.151 vehicles aliens que també formen part de la flota.
MANEL REY DIRECTOR DE CORREUS A CATALUNYA

«L'oficina virtual és la més visitada»

T.B
–Quin factors incideixen més en el descens del volum de correu?
–«Principalment dos. Un de previsible és el de les noves tecnologies, tot i que el seu impacte és relatiu. L'altre és la crisi econòmica, que sempre va lligada i té un pes específic en la reducció de l'activitat postal.»
–O sigui que el correu electrònic no fa desaparèixer el correu tradicional.
–«No. Per exemple, el màrqueting directe no ha desaparegut perquè en el sector publicitari el suport paper encara té una penetració important i per això encara la publicitat s'envia mitjançant una carta. I és precisament aquest sector el que justifica i assegura el negoci postal, junt amb el correu informatiu de bancs, empreses...»
–Però on sí que es nota l'efecte de les noves tecnologies és en la reducció de cartes personals.
–«El correu particular, com també el d'entitats bancàries, per exemple, va de baixa i ens plantegem què fer. Altres tecnologies, com ara el telèfon, no han fet desaparèixer el correu, o sigui que ara hem d'aprofitar les noves tecnologies per crear línies de diversificació i compensar la pèrdua natural del negoci tradicional.»
–Cap on va la diversificació de Correus?
–«Hi ha un retraïment a causa de la crisi, però una vegada superada continuarà la tendència a la baixa, no es tornarà als nivells d'abans perquè el creixement d'internet és exponencial i tenim clar que des de Correus no es transformarà aquesta realitat. A partir d'aquí, treballem per una diversificació encarada als nostres serveis tradicionals i també per incorporar-ne d'altres.»
–Quin són els nous serveis que s'ofereixen?
–«Donem respostes des de la mateixa amenaça, o sigui internet, a través de l'oficina virtual, que a www.correos.es ofereix una nova cartera de serveis. Treballem mirant el negoci tradicional, que està en transformació i va a la baixa, i també mirant línies noves. A Correus es poden pagar rebuts, fer transaccions monetàries i tenim un acord amb Deutsche Bank per distribuir productes i serveis a les nostres oficines.»
–Quin és el balanç de l'oficina virtual?
–«L'oficina virtual és la més visitada de totes les que té Correus i demostra que es pot arribar a substituir l'oficina física. Ha estat un èxit, però, tot i que les expectatives són optimistes i que la satisfacció dels clients és molt alta, aporta poc negoci.»
–Això vol dir que no s'ha de considerar la possible desaparició de les oficines físiques.
–«No, perquè sempre hi ha gestions que no es poden fer per internet, com ara pagar rebuts i fer altres tasques relacionades amb la paqueteria. O sigui que ens interessa conservar les oficines, i així ho hem demostrat a Catalunya.»
–Com es presenta la campanya de Nadal?
–«La crisi es notarà, però continuarem reforçant el servei d'atenció al públic i distribució, per poder servir en un termini curt un volum superior de cartes.»


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.