“Al català li interessa que internet continuï sent lliure”

Tenim quatre línies d'actuació: la traducció de programari com ara el Firefox, l'Office, el programa de disseny gràfic Gimp i altres tipus de programari lliure, i aplicacions per a mòbils com el Telegram. Una segona línia d'actuació és el desenvolupament de recursos lingüístics com el corrector en el web i un traductor, que són molt utilitzats. També tenim un diccionari de sinònims que, de fet, el teniu al web d'El Punt Avui. Després també tenim recursos per a traductors, guies d'estil... per facilitar que qualsevol persona pugui traduir. Col·laborem sovint amb el Termcat.

Tenim informàtics, dissenyadors, lingüistes, gent d'arreu dels Països Catalans... Jo diria que un 40% són valencians. És un perfil molt divers, perquè necessitem persones de tot tipus. No és el mateix, per exemple, traduir un programa que desenvolupar un corrector ortogràfic, per al qual el que necessites és un lingüista professional.

En els àmbits en què podem treballar lliurement, no hi acostuma a haver problema: aquest és el cas de la Viquipèdia, internet i el programari lliure. En canvi, quan hi ha restriccions de governs o d'empreses, de vegades topem amb barreres, tal com passa en la traducció de videojocs i de cinema.

Això és, precisament, perquè els usuaris poden participar en la creació de continguts. I quan dic “usuaris”, hi incloc universitats, organitzacions, gent del carrer... Però, és clar, si vols traduir videojocs, en què les empreses tenen la clau d'accés, com el FIFA, per exemple, és més complicat. Penso que, en el cas de les llengües minoritzades com el català, ens interessa molt que internet continuï sent un espai lliure en què tothom pugui participar. És aquesta obertura el que ens ha permès tenir una bona salut.

Jo crec que on està millor és en els llocs web (blogs, Viquipèdia, etcètera). Allà on la gent pot generar contingut i treballar sense cap tipus de permís. On hi ha més reptes és en l'àmbit del software comercial.

En telefonia mòbil estem bastant bé. Primer, però, cal definir què vol dir que el català sigui present en els mòbils. Nosaltres considerem que ha de tenir un suport de primer nivell: que hi hagi reconeixement de parla en català, text predictiu, que estigui traduït... Excepte Motorola, la resta tenen menús en català, tot i que amb diversos nivells. A Softcatalà publiquem una guia, en què apareixen uns 400 aparells, que descriu perfectament quin nivell de català té cada model.

Doncs no, però ha estat una sorpresa molt grata. Fa molts anys que col·laborem amb la Plataforma per la Llengua i jo vaig treballar durant molts anys amb Martí Gasull, cosa que és una motivació extra. Crec que els tres finalistes fem una tasca molt bona i és molt positiu que es reconegui la feina que fan els voluntaris.