Medi ambient

Retornen al mar del Cap de Creus més de 1.200 gorgònies que estaven atrapades a xarxes de pesca

El projecte també ha aconseguit modificar les arts de pesca artesanals de la zona per tal de reduir l’impacte

L’Institut de Ciències del Mar (ICM-CSIC) ha retornat al mar de cap de Creus més de 1.200 gorgònies que havien quedat atrapades a les xarxes de pesca i han aconseguit modificar “amb èxit” les arts de pesca artesanals de la zona per tal de reduir l’impacte que tenen sobre les comunitats. Ho han fet durant aquest estiu en el marc dels projectes de mitigació (MITICAP) i restauració (RESCAP). Al llarg dels cinc anys que han durat els dos projectes, però, els investigadors i investigadores de l’ICM-CSIC han trasplantat, en una zona de gairebé dues hectàrees, més de 4.000 gorgònies entre els 30 i els 90 metres de profunditat al parc de cap de Creus i el Lloc d’Importància Comunitària (LIC) dels canons del Golf de Lleó i de la Xarxa Natura 2000.

Segons han pogut comprovar a través dels robots submarins, l’índex de supervivència dels exemplars trasplantats supera el 90% i la seva taxa de reproducció és molt similar a les de les que no han sortit mai del medi. Això, segons es investigadors, demostra “la ràpida adaptació” de les colònies un cop trasplantades.

A part del retorn al mar de les gorgònies, durant aquests cinc anys els equips científics han participat en més de 200 jornades amb els pescadors en què s’han testat diverses modificacions de seves arts de pesca. De totes, la que més “èxit” ha tingut ha estat l’ampliació de la llum de malla de les xarxes artesanals de tresmall, emprat per a la captura de llagosta.

La seva efectivitat s’ha testat amb pescadors de les confraries de Formentera, Port de la Selva i Cadaqués.

D’altra banda, en els últims anys s’han fet també jornades de recuperació d’arts de pesca perduts en col·laboració de voluntaris i pescadors implicats en el projecte MITICAP. Aquestes accions tenen com a objectiu reduir la “pesca fantasma” o, dit d’una altra manera, les arts de pesca abandonades, i conscienciar sobre la necessitat de conservar el medi marí. En el marc d’aquestes jornades, s’han recuperat 21 nanses, un tresmall, un palangre i 700 quilos de brossa marina.

Tant MITICAP com RESCAP es desenvolupen amb la col·laboració de la Fundació Biodiversitat del Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic, a través del Programa Pleamar, cofinançat pel FEMP.

Tot i que els projectes s’han acabat, l’objectiu de l’Institut de Ciències del Mar és donar-los continuïtat tant al cap de Creus com a Formentera i exportar el model a d’altres comunitats autònomes.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

educació

Els Campus d’Estiude la UdG acullen un centenar de joves

girona
societat

Quatre detinguts a l’aeroport del Prat per embalar maletes sense tenir el permís

El Prat de Llobregat
MEDI AMBIENT

El Delta de l’Ebre celebra la bona salut del flamenc amb l’anellament de polls

La Ràpita
societat

L’empresa empordanesa Gelati Dino obre un local a Barcelona

castelló d’empúries
informació especial

“Camí cap a París”: donar visibilitat i normalitzar la discapacitat

Barcelona
Lluís Busquets i Grabulosa
Periodista. Publica ‘L’escàndol de Nicea’ (Ed. Comte d’Aure)

“El de Nicea va ser un concili imperial, organitzat per Constantí”

Barcelona
LA CRÒNICA

Quan el melic és la provocació

Barcelona renova el compromís per ser una ciutat més sostenible

Barcelona
SOCIETAT

Molins de Rei portarà aigua en cisternes als barris de muntanya

Molins de Rei