Medi ambient

Medi Ambient

L’abocador de les mil vides

Després de 50 anys, el consistori de Vacarisses espera que aquest any es pugui clausurar l’abocador de Coll Cardús

Els veïns, farts de pudors i incompliments, presentaran una denúncia a la fiscalia de medi ambient

L’Agència de Residus (ARC) no preveu la hipòtesi d’una ampliació

Més de cin­quanta anys rebent dei­xa­lles, pri­mer sense con­trol, i des del 1985 ges­ti­o­nat per l’empresa Tra­tesa con­ver­tint-se en el pri­mer abo­ca­dor pri­vat de Cata­lu­nya, han fet de l’abo­ca­dor de Coll Cardús de Vaca­ris­ses un focus de polèmiques pels epi­so­dis de pudors, incen­dis i anun­cis de clau­sura que fins ara no s’han com­plert. Serà el 2023 l’any en què final­ment s’aca­ba­ran els abo­ca­ments de resi­dus que no han pogut ser recu­pe­rats, selec­ci­o­nats ni iner­tit­zats i es podrà fer el seu sege­llat i començar el procés de res­tau­ració que pot allar­gar-se 30 anys? L’experiència d’anun­cis de dates de clau­sura que no s’han com­plert fan aflo­rar la prudència en la majo­ria dels actors impli­cats. La clau la tindrà l’empresa, Hera Hol­ding, que ges­ti­ona l’equi­pa­ment i que deci­deix el ritme de tones que hi aboca, perquè l’únic límit per fer-ne el tan­ca­ment és el com­pli­ment del màxim de tones mar­ca­des en una modi­fi­cació de l’auto­rit­zació ambi­en­tal en la pro­posta de clau­sura i res­tau­ració que va pre­sen­tar el 2017, amb docu­men­tació com­ple­mentària un any després, en què la direcció gene­ral de Qua­li­tat Ambi­en­tal i Canvi Climàtic fixa que quan arribi a les 440.801 tones haurà de tan­car.

Aquí apa­rei­xen tots els recels perquè el ges­tor pot deci­dir enviar-les a altres indrets per allar­gar la vida de l’abo­ca­dor i les admi­nis­tra­ci­ons diuen que no hi poden fer res. Aquest és el motiu prin­ci­pal pel qual el mateix alcalde de Vaca­ris­ses, el repu­blicà Antoni Masana, és més pru­dent que altres vega­des i diu que “es pot tan­car si con­ti­nua la pro­gressió d’entre 10.000 i 12.000 tones men­su­als de l’últim any”. Masana explica que ara que­den unes 98.000 tones per omplir, segons el límit de capa­ci­tat fixada i deixa clar: “Això és inde­pen­dent dels assen­ta­ments i no espe­cu­la­rem si n’hi caben més o menys perquè s’omplirà amb terra”, recor­dant que el 1999 amb un ante­rior govern es va pac­tar el pla de tan­ca­ment que fixava la clau­sura quan les dei­xa­lles arri­bes­sin a unes cotes deter­mi­na­des a les quals mai s’arri­bava en el procés de des­com­po­sició dels resi­dus.

El direc­tor de l’Agència de Resi­dus de Cata­lu­nya (ARC), Isaac Peraire, asse­gura: “No em toca gene­rar expec­ta­ti­ves que no es puguin com­plir”, però coin­ci­deix que depèn “del ritme amb què s’ompli el vas, que ara és ele­vat”. El tan­ca­ment de l’abo­ca­dor de Solius per com­pli­ment de sentència judi­cial i l’envi­a­ment pro­vi­si­o­nal d’unes 20.000 tones anu­als de resi­dus que rebia pro­vi­si­o­nal­ment al Cen­tre de Trac­ta­ment de Resi­dus del Vallès Occi­den­tal (CTRV) podria acce­le­rar el procés. Aquesta planta, situ­ada just al cos­tat de l’abo­ca­dor de Coll Cardús, la va impul­sar l’ARC i el Con­sorci per a la Gestió de Resi­dus del Vallès Occi­den­tal i es va inau­gu­rar el setem­bre del 2010, però el grup Hera també n’és el ges­tor perquè forma part de la UTE CTR-Vallès, con­jun­ta­ment amb FCC i Urba­ser, i con­ti­nua tenint capa­ci­tat per deci­dir on poden dei­xar la fracció de les dei­xa­lles que no es poden recu­pe­rar, valo­rar ni fer-ne bales iner­tit­za­des que se situen en dipòsits con­tro­lats com ara els que també té Hera a Coll Cardús.

Cap ampli­ació

Peraire deixa clar que “no hi ha intenció d’ampliar volums ni noves zones”, tot i que l’empresa ho pugui dema­nar. L’alcalde no dubta que Hera ho farà i diu que tenen altres interes­sos amb ter­renys amb qua­li­fi­cació de polígon indus­trial al cos­tat del CTRV, on volen desen­vo­lu­par un pro­jecte d’eco­no­mia cir­cu­lar no con­ta­mi­nant i de rea­pro­fi­ta­ment, al qual en prin­cipi no es tan­ca­rien en banda si no genera pudors, però que abans s’ha de tan­car l’abo­ca­dor.

Des de l’Asso­ci­ació Prou Pudors de Coll Cardús, que va néixer el 2011, cre­uen que els que han de pren­dre les deci­si­ons “no ho tenen clar, pas­sen els anys i estem igual”. Van anar a l’última reunió del 15 de desem­bre de la comissió de segui­ment de l’abo­ca­dor en què hi havia repre­sen­tants de l’Ajun­ta­ment, veïnals, del Grup Hera i del CTRV, el mateix Peraire i el pre­si­dent del Con­sorci de Resi­dus i alcalde de Mata­de­pera, Nil López. “Va ser una galleda d’aigua freda perquè el res­pon­sa­ble del Grup Hera par­lava del 2024”, expli­quen des de l’enti­tat. Asse­gu­ren, a més, que tenen constància que “estan dema­nant més ampli­a­ci­ons” i “no tenim la cer­tesa” que quan s’arribi a les tones o metres cúbics de la llicència –inci­dei­xen que no és el mateix– “s’acabi tan­cant”. Es reme­ten als incom­pli­ments d’heme­ro­teca per expli­car la seva des­con­fiança i que “no hi ha volun­tat” de tro­bar l’alter­na­tiva a l’abo­ca­dor des de l’any 2000.

Con­se­llers de Medi Ambi­ent com ara Sal­va­dor Milà i Fran­cesc Bal­ta­sar o poste­ri­or­ment qui va ser direc­tor de l’Agència de Resi­dus de Cata­lu­nya (ARC), Josep Maria Tost, havien expres­sat públi­ca­ment que l’abo­ca­dor es tan­ca­ria els anys 2005, 2008, 2009 o 2015, i con­ti­nua ben viu. Aquests són els exem­ples de dates de per­so­nes amb major càrrec, però tam­poc es va fer cas de la pro­posta d’ERC apro­vada el 2013 al Par­la­ment per una­ni­mi­tat ins­tant al tan­ca­ment, i tot el procés ha desau­to­rit­zat alcal­des i pre­si­dents del Con­sorci de Resi­dus del Vallès Occi­den­tal, que més de bona fe i per ganes, també s’havien atre­vit a aven­tu­rar la clau­sura de l’abo­ca­dor.

A finals del 2020, i arran d’una d’aques­tes reu­ni­ons de la comissió en què dema­na­ven un sis­tema àgil perquè la ciu­ta­da­nia pogués pre­sen­tar les quei­xes, van habi­li­tar un for­mu­lari en línia on regis­trar-les i se n’han regis­trat més de 1.200 d’indi­vi­du­als. L’enti­tat es queixa que “no ho inves­ti­guen i con­ti­nuem tenint pudor dia sí i dia no”. Peraire dona valor al fet que s’han rea­lit­zat inver­si­ons des de l’ARC, i el con­sis­tori explica que s’han posat cap­ta­dors ara ja fixos per ana­lit­zar les partícules si són noci­ves, es fan ins­pec­ci­ons periòdiques i els epi­so­dis de pudors, que “hi seran si vius al cos­tat d’un abo­ca­dor”, s’han reduït. “Al gener no n’hi va haver cap queixa i aquest, més 15”, insis­teix el regi­dor de Medi Ambi­ent, Pere Casas.

Denúncia a la fis­ca­lia

Sigui com sigui, l’enti­tat ara té clar que si no van per la via judi­cial “no arri­bem enlloc”. Per això s’han posat en con­tacte amb espe­ci­a­lis­tes en dret ambi­en­tal i pre­sen­ta­ran una denúncia a la fis­ca­lia de medi ambi­ent pels rei­te­rats incom­pli­ments i els epi­so­dis de pudors. La pre­sen­tarà l’enti­tat cap a l’abril, però bus­quen l’adhesió de les asso­ci­a­ci­ons de veïns pro­pe­res a l’abo­ca­dor, d’altres enti­tats i de grups polítics, i també del muni­cipi veí de Vila­de­ca­valls, on arri­ben les pudors.

Si tanca Coll Cardús s’haurà de bus­car una alter­na­tiva. Aquest és un debat recur­rent i polèmic a la comarca perquè s’hau­ria de bus­car un nou emplaçament i l’ha d’abor­dar l’ARC amb els alcal­des i els inte­grants del Con­sorci de Resi­dus del Vallès Occi­den­tal. Peraire diu que hi ha un con­tracte del Con­sorci amb un ope­ra­dor pri­vat i que, per tant, “és aquest el que l’haurà de pro­por­ci­o­nar”, però recorda que s’està tre­ba­llant en “un procés d’anàlisi i actu­a­lit­zació que haurà de desem­bo­car en un nou pla de gestió i un nou pla ter­ri­to­rial d’infra­es­truc­tu­res”, en què es par­larà també d’abo­ca­dors. L’alcalde de Vaca­ris­ses ja ho deixa clar per enda­vant: “La nos­tra quota de soli­da­ri­tat s’ha aca­bat després de 50 anys de ser-ho amb la comarca i també amb Cata­lu­nya”, ja que Coll Cardús i el CTRV, amb capa­ci­tat per trac­tar 245.000 tones a l’any, en reben de 19 muni­ci­pis de la comarca, de l’Àrea Metro­po­li­tana, del Bages o de Girona, Salt i Sarrià de Ter, entre d’altres. Després d’un procés meca­ni­co­biològic s’apro­fita un 10% de mate­ri­als, gai­rebé un 30% és matèria orgànica que prové de la fracció resta, que s’esta­bi­litza i es llença a l’abo­ca­dor, i la resta són bales de rebuig que van en dipòsits con­tro­lats que deci­deix el ges­tor, explica López. El pre­si­dent del Con­sorci diu que el futur implica millo­rar la selecció en ori­gen i que la fracció resta sigui anecdòtica, però men­tres­tant s’han d’explo­rar sis­te­mes de “gasi­fi­cació i valo­ració energètica” per con­ver­tir la fracció resta en com­bus­ti­ble i no cenyir-ho tot a dipòsits con­tro­lats. Per al Vallès en des­carta de nous i, si de cas, bus­car els ja auto­rit­zats que tenen el seu cicle.

Alternatives polèmiques
L’alternativa ha provocat encara més polèmica les últimes dècades. Han sorgit indrets a Sant Llorenç Savall, Rellinars, entre Rubí i Castellbisbal, de nou a Vacarisses i, fa deu anys, les de la pedrera Berta, a Sant Cugat, i Can Balasc, a Rubí
98.000
tones
de la fracció resta són les que queden per omplir el vas i tancar-lo. L’any passat hi entraven entre 10.000 i 12.000 tones al mes
1.200
queixes
per pudors s’han registrat els últims dos anys des que es va crear un formulari obert al web de l’Ajuntament de Vacarisses
1999
Primer
pla de tancament que es va fer de l’abocador, però sense data


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia