Pescant plàstic

Quantes deixalles es poden extreure en només una hora d’una platja urbana com ara la de Sant Sebastià? Un grapat de voluntaris convocats per entitats com ara Pachamama Barcelona, fundació que té com a objectiu conscienciar sobre la cura de mars i oceans, i l’hotel W, que determina el paisatge d’aquesta platja barcelonina, van trobar la resposta ara fa unes setmanes: van organitzar un equip amb unes 80 persones, incloent-hi 8 bussejadors, per fer una neteja intensiva de la sorra i del fons marí. Plàstic a plàstic i burilla a burilla, en només 60 minuts van recuperar 177 quilos de residus.

Una dada que permet fer-se a la idea de la magnitud del problema, però molt parcialment. Mar endins, ens falten ulls per comprovar fins a quin punt la Mediterrània s’està convertint en un gran abocador que demostra com de falsa i nociva és la sensació que el mar s’ho empassa tot. Per sort, els projectes socials de conscienciació en aquest sentit i la recerca científica van en augment i poden contribuir a millorar els hàbits dels humans, que, dia rere dia, embrutem el nostre mar.

Un exemple en aquesta direcció és un estudi publicat recentment a la revista Waste Management per investigadors de l’Institut Català de Recerca per a la Governança del Mar (Icatmar) i de l’Institut de Ciències del Mar (ICM-CSIC) de Barcelona, que ha caracteritzat les deixalles pescades no intencionadament per embarcacions d’arrossegament al llarg del litoral català.

Els resultats revelen que les deixalles marines apareixen en un 97% de les pesques, tot i que la densitat en els fons marins varia molt depenent de la zona i de la profunditat on es facin. El plàstic és el material més abundant, representant més del 64% de les deixalles, seguit de la fusta i els tèxtils. Pel que fa a la distribució, la major concentració de residus es localitza als fons marins propers a àrees altament urbanitzades, com és el cas del litoral barceloní, on tres quartes parts dels residus analitzats són plàstics.

Als fons propers a Barcelona és on hi ha la major concentració de plàstic de la costa catalana (24 kg per km²), i les tovalloletes higièniques són els residus més abundants. En relació a la fondària, la majoria de les deixalles es concentren a la plataforma continental, la superfície de fons marí més propera a la costa (entre els 20 i els 200 metres de fondària).

El treball s’ha fet en el marc del programa de seguiment dels recursos pesquers de la costa catalana que realitza l’Icatmar i les dades emprades per a l’anàlisi provenen de pesques d’arrossegament fetes entre el 2019 i el 2021 a fondàries d’entre 20 i 700 metres.

“Tenint en compte els resultats d’aquest estudi i considerant el total d’hores que les embarcacions d’arrossegament dediquen a la pesca a Catalunya, s’estima que el conjunt de la flota té la capacitat d’extreure una mitjana de 237 tones de deixalles marines l’any”, assegura Marc Balcells, investigador de l’ICM-CSIC i l’Icatmar i un dels coautors principals de l’estudi.

Els investigadors van caracteritzar i separar les deixalles entre metall, plàstic, cautxú, tèxtil, fusta processada i altres residus i cada categoria es va pesar per separat. També van dividir la costa catalana en tres zones, tenint en compte els principals ports pesquers des d’on salpen les embarcacions d’arrossegament: la zona nord, que inclou els ports de Roses, Palamós i Blanes; la zona centre, que engloba els ports d’Arenys de Mar, Barcelona i Vilanova i la Geltrú, i la zona sud, que abasta els ports de Tarragona, l’Ametlla de Mar i la Ràpita.

Comparant la densitat del material trobat a les diferents zones, es veu que mentre els nivells de fusta, metall i cautxú són homogenis arreu del litoral, els de teixits, però especialment els de plàstic, són molt més elevat a la zona central, amb una presència que triplica els nivells de la costa gironina i la tarragonina.“La caracterització i la quantificació de les deixalles marines donen una informació essencial per comprendre quina és la magnitud del problema i, a través d’un enfocament multidisciplinari que inclogui accions de prevenció, monitoratge i extracció dels residus, ser capaços d’abordar-lo”, apunta Eve Galimany, també coautora i investigadora dels dos centres.

En tractar-se d’una conca quasi tancada, la presència de deixalles al fons del Mediterrani és especialment acusada. Els residus que s’hi han anat acumulant durant dècades són molt difícils d’extreure i només els recullen regularment de manera accidental les xarxes de les embarcacions pesqueres mentre feinegen amb els seus arts. D’aquí que, deixant de banda la prioritat de conscienciar la població, les flotes d’arrossegament es considerin una peça clau per reduir les deixalles marines.

Justament, 963 pescadors de 16 ports catalans van aconseguir treure de l’aigua, durant el 2022, un total de 94.995 quilos de residus dels fons marins en el marc del programa Upcycling the Oceans, amb participació de la Generalitat i de la Federació Nacional Catalana de Confraries de Pescadors. “Seguir trobant grans quantitats de deixalles mentre fem la nostra feina ens preocupa i ens obliga a fer accions com aquesta, que no haurien d’existir en un escenari ideal”, explica Toni Abad, president de l’associació que aplega els pescadors del país.