figueres
Figueres aportarà aigua regenerada per millorar el cabal de la Muga
La derivarà de la depuradora fins a la resclosa de Ponts de Molins a través d'una canonada de 8,5 quilòmetres que construirà l'ACA
Figueres aportarà aigua regenerada per millorar el cabal de la Muga a través d’una canonada de 8,5 quilòmetres que construirà l’ACA fins a la reclosa de Pont de Molins. El projecte, que entrarà en funcionament aquest estiu, és pioner a les comarques gironines i també ajudarà a reomplir pous i mines, que es podran utilitzar com a font alternativa d’aigua. El sistema permetrà aprofitar unes 8.000 m3 al dia d’aigua regenerada. Aquest volum d’aigua equival a pràcticament la totalitat de consum d’aigua anual de Figueres, i la meitat del consum total anual d’aigua de boca de l’embassament per la comarca, si s’hi afegeixen els consums anuals del Consorci de la Costa Brava Nord.
El projecte de reutilització de l’afluent de l’EDAR de Figueres, pioner a comarques gironines, s’està treballant conjuntament entre FISERSA i l’ACA des del mes de desembre. Consisteix en derivar aigua regenerada de la Depuradora fins a la reclosa que hi ha sota el Molí d’en Jordà, a Pont de Molins.
Es farà a través d’una canonada que tindrà dos punts de lliurament d’aigua: un per sobre i un altre per sota de la presa. El projecte prioritzarà utilitzar l’efluent d’aigua regenerada de Figueres per aportar els cabals de manteniment de la Muga per sota de les captacions d’abastament, a la part inferior de la presa, evitant o reduint la necessitat de desembassar aigua amb aquest objectiu.
A més, però, contemplarà una canonada que, en cas de necessitat, podria aportar aigua regenerada a la part superior, que és el punt de captació d’aigua del canal de reg del marge esquerre de la Muga, des d’on es porta l’aigua a l’ETAP del Consorci.
Deixar de dependre del pantà
Actualment, l’aigua de boca que arriba a Figueres prové exclusivament de l’embassament de Darnius-Boadella, que està a l’11% de la seva capacitat. Des de la canonada que hi ha a peu de la presa, es transporta l’aigua fins a l’ETAP de Figueres (Estació de Tractament d’Aigua Potable) per a la seva distribució a les llars de la ciutat.
Els usos municipals, com la neteja viària o el reg autoritzat, des del passat mes de maig es fa emprant aigua freàtica de la mina del Parc de les Aigües i d’una mina pluvial de la Ronda Sud. En paral·lel, des de l’Ajuntament de Figueres i FISERSA treballen altres mesures proactives per fer front a la sequera, com és la recuperació de pous d’aigua abandonats en diversos punts de la ciutat, la distribució de kits d’estalvi d’aigua domèstic, o la reducció de la pressió de l’aigua, a banda de les mesures sancionadores per l’excés de consum.
Tot i que es tracta d’una mesura “d’urgència”, la voluntat és que quan la situació es normalitzi es continuï utilitzant aquest sistema per mantenir el cabal del riu i dels fonts. D’aquesta manera, asseguren des de l’Ajuntament, es crearien fonts “estables i alternatives d’aigua” per no dependre exclusivament del pantà. El projecte, a més, es podria ampliar en un futur fins a la resclosa de Vilanova de la Muga.
“És important actuar amb celeritat davant la urgència, però també ho és fer-ho amb estratègia i planificació a mitjà i a llarg termini, amb mesures i projectes que es mantinguin en el temps per ser més eficients, cercar i generar els nostres propis recursos”, assegura l’alcalde, Jordi Masquef. “Si fa 10-15 anys s’haguessin tirat endavant projectes com aquest que anunciem avui, i s’hagués iniciat una mentalització sobre la reutilització de l’aigua regenerada, avui estaríem molt millor per fer front a l’emergència”, afegeix.
Una part de l’aigua que es regenera
Actualment, el cabal de sortida de la planta Depuradora de Figueres és de 3.500.000 m3/any, que actualment s’aboquen al rec del Mal Pas, dels quals l’ACA autoritza a reutilitzar-ne 5.000 m3/any.
Figueres va ser la primera ciutat de més de 20.000 habitants a entrar en emergència per sequera a Catalunya el passat mes de setembre, i en tot moment ha mantingut el consum per dia i habitant per sota del límit permès, que actualment és de 200 litres.