Un referent natural al Pirineu
El projecte Ecovall pretén convertir el complex lúdic , esportiu i espiritual de Vall de Núria en un espai pioner de gestió ecològica
La nova concessió de l’Ajuntament de Queralbs a Ferrocarrils de la Generalitat assegura una inversió de 27 milions d’euros
Ferrocarrils de la Generalitat treballa per convertir Vall de Núria en un referent únic al Pirineu d’explotació sostenible i ecològica d’un complex lúdic, esportiu, excursionista i espiritual, en una Ecovall. Tot i que la disparitat de criteris per renovar la concessió de l’explotació del complex va arribar a fer perillar la participació de la Generalitat, que és qui impulsa aquest projecte, l’acord final ha assegurat la viabilitat d’aquesta aposta ecològica radical.
Cal tenir en compte que la propietat de Vall de Núria és del Bisbat d’Urgell –el conjunt religiós– i de l’Ajuntament de Queralbs i que, per tant, uns i altres necessiten trobar un gestor i cedir l’explotació amb una concessió. A més, l’administració catalana és el millor postor, perquè n’ha estat el concessionari durant 90 anys i perquè, per fer rendible un complex com el de Núria, cal que hi hagi una administració al capdavant que assumeixi les pèrdues de l’explotació que hi pugui haver. La participació pública, doncs, queda sobradament justificada pel fet que Vall de Núria és el motor econòmic per a tots els sis pobles que integren la Vall de Ribes. La nova concessió és a 30 anys, fins al 2054, i inclou el compromís d’invertir a Núria un total de 27 milions d’euros –hi ha prevista una primera inversió inicial d’1,7–. A més, el cànon anual és de 17.500 euros. El conveni preveu també una inversió anual de 500.000 euros en concepte de manteniment i de 350.000 per a la cobertura de pèrdues.
La inversió inicial és per acabar de redactar un pla estratègic i un pla especial urbanístic. I, en aquesta planificació, hi juga un paper central el projecte d’Ecovall, amb el qual la Generalitat entén que assumeix la seva responsabilitat davant del canvi climàtic i la que té com a gestor d’un espai que ha de preservar per la seva excepcionalitat. Aquesta aposta per l’ecosostenibilitat no és una simple declaració d’intencions, és a dir, només per posar un exemple, Ferrocarrils de la Generalitat es proposa d’anar reduint la utilització de plàstics. De fet, no és res excepcional. Sí que ho és el fet que, de la mateixa manera que vol reduir plàstics, es planteja participar activament en la recerca d’envasos més sostenibles per a la restauració. A més, vol millorar la gestió dels residus i assumir la responsabilitat i el repte que això comporta en un espai singular com la Vall de Núria.
Cremallera
El tren cremallera és un dels emblemes de Vall de Núria, ja que, a part que va ser un dels primers trens de muntanya amb aquest sistema dentat, que li va permetre de superar desnivells no aptes per a un tren convencional, és l’únic accés motoritzat que hi ha. Tot i que hi va haver l’intent de construir un accés amb carretera, que va es va aconseguir frenar a Fontalba. El cremallera, doncs, ara a és un dels emblemes d’aquesta nova filosofia que s’aplica a Vall de Núria, ja que tota l’electricitat que consumeix prové de l’energia solar.
L’aposta per la geotèrmia és una altra de les línies que es volen implantar i també es vol hibridar aquesta energia amb la hidràulica, amb la connexió a la minicentral hidroelèctrica. A més, es pretén dotar les edificacions de la vall d’un embolcall tèrmic, optimitzar el centre de producció de neu i avançar en l’electrificació de tota la flota de vehicles que ara utilitzen gasoil.
Aquesta estratègia, doncs, és a punt per convertir el complex de Vall de Núria en l’Ecovall del Pirineu.
Vallter 2000, una concessió fins al 2036
L’estació d’esquí Vallter 2000 té una situació similar a Vall de Núria, ja que els terrenys sobre els quals s’assenta són propietat de l’Ajuntament de Setcases. La concessió actual té vigència fins a l’any 2036, tot i que l’any 2019 el ple va aprovar allargar-la fins a aquesta data després de tres llargs anys de negociacions. S’acabava aquest any i allargar la concessió permet a Ferrocarrils de la Generalitat fer viable i amortitzable el pla d’inversions previst. Des de l’any 2012, la Generalitat és propietària del 60% de les accions de Vallter 2000. De fet, aquell any el govern català va salvar aquest centre hivernal clau per a l’economia de la vall de Camprodon capitalitzant el seu deute financer assumint com deute seu els crèdits que l’Institut Català de Finances havia concedit a l’anterior propietat. Aquesta va passar a tenir el 30% de les accions i la resta van ser per a l’Ajuntament de Setcases i, en una menor participació, de la resta d’ajuntaments de la vall de Camprodon, de la Mancomunitat de la Vall de Camprodon i de particulars. En el cas de La Molina, la tercera estació d’esquí de les comarques gironines és propietat de la Generalitat i és gestionada per Ferrocarrils de la Generalitat des de l’any 1985. La Molina és l’estació pionera d’aquesta activitat lúdica i esportiva a tot l’Estat espanyol.