Invasores: el perill de la bellesa

Es van introduir fa dècades a Catalunya com a plantes ornamentals i s’han acabat convertint en un problema per a la biodiversitat, ja que desplacen les espècies autòctones. I el pitjor de tot és que algunes espècies es continuen comercialitzant malgrat aquest risc ambiental.

Un risc que és especialment gran en zones d’alt valor ecològic com ara el Parc Natural del Cap de Creus, amb espècies endèmiques en perill d’extinció que podrien quedar substituïdes per les plantes foranes, tal com adverteix el Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC). Aquest organisme científic ha col·laborat en la redacció d’un codi de conducta per evitar el comerç i l’ús d’aquestes plantes invasores al Mediterrani. En la redacció hi han participat científics, professionals de la planta ornamental i representants de l’administració pública, en el marc del projecte europeu LIFE medCliffs, coordinat per l’Institut Botànic de Barcelona, centre mixt entre el CSIC i el Museu de Ciències Naturals de Barcelona.

Plantes invasores com ara la canya (Arundo donax) i l’ungla de gat (Carpobrotus edulis), una espècie crassa originària de Sud-àfrica amb flors vistoses, han anat substituint progressivament la flora autòctona dels penya-segats mediterranis.

Josep Maria Pagès, de l’Associació de Viveristes de Girona, i Sònia Garcia, responsable del projecte LIFE medCliffs i investigadora de l’Institut Botànic de Barcelona (IBB, CSIC-Cmcnb), expliquen que plantes reconegudes com a invasores des de fa temps, com ara la mimosa (Acacia dealbata), encara es continuen comercialitzant en alguns casos, tot i estar prohibides.

“Atès que la gran majoria d’espècies invasores van ser introduïdes com a plantes ornamentals exòtiques, la col·laboració dels agents implicats en el comerç, la distribució i l’ús d’espècies de plantes ornamentals és fonamental per abordar la situació”, indica Sònia Garcia.

A través del codi de conducta es busca potenciar una jardineria responsable i contribuir a la protecció de la biodiversitat mitjançant accions concretes, com ara conèixer i complir la normativa de plantes prohibides, retirar de la venda (o evitar usar-les) aquelles plantes que suposen un risc mediambiental i promoure l’ús d’espècies no invasores, entre altres mesures.

El document inclou dues llistes de plantes que cal evitar: la llista de consens, amb les que tenen un comportament invasor sobre el qual hi ha acord científic (algunes, de fet, ja estan prohibides per llei), i la llista de vigilància, que inclou espècies potencialment invasores.

Hi ha una tercera llista (la llista blanca), accessible amb un codi QR des del mateix codi de conducta, que és un recull extens de plantes autòctones i al·lòctones amb baix risc d’invasió. D’aquí ha sorgit la iniciativa Planta’n una altra!, que anima a substituir les plantes perjudicials per alternatives autòctones, o al·lòctones de baix risc, amb característiques similars a les espècies més conflictives.

La implicació del públic és clau, remarquen els experts. Tant els consumidors actius –que trien comprar i plantar– com els passius –els qui gaudeixen de les zones enjardinades– tenen un paper decisiu. “Les seves eleccions poden marcar la diferència optant per espècies respectuoses amb el medi ambient i evitant aquelles amb caràcter invasor”, conclou Edgard Mestre, tècnic del projecte.