Una dècada intentant reactivar l'Alta Garrotxa
ACTIVITATS El consorci de protecció de l'EIN ha destinat aquests deu anys a la recuperació d'espais per a les pastures, el condicionament de camins, la conservació del patrimoni i als treballs científics, entre altres projectes
Al gener va fer deu anys de l'entrada en servei del Consorci per a la Protecció i Gestió de l'EIN de l'Alta Garrotxa, un ens en què hi estan representats onze ajuntaments; els consells comarcals de la Garrotxa, l'Alt Empordà i el Ripollès; la Diputació; la Generalitat, i les entitats vinculades amb la zona. Durant aquesta dècada, el consorci ha treballat en diversos fronts: mirar de coordinar els col·lectius relacionats amb el territori; ordenar el principal accés a l'EIN, a Sadernes; regular la pràctica de l'escalada; condicionar la xarxa viària; construir i millorar els punts d'aigua; conservar el patrimoni arquitectònic; promoure estudis i intervencions de caire científic, etcètera.
Satisfacció moderada
“El balanç que en faig és raonablement positiu”, manifesta el president de l'ens –el segon, en aquests deu anys–, l'alcalde de Sales de Llierca, Miquel Palomeras. Considera que es partia d'un “abandonament total” del territori i que s'ha fet una bona feina en els àmbits esmentats abans, i en destaca la regulació de l'accés a la zona de Sadernes i l'adequació d'espais oberts per recuperar les pastures. Per contra, admet que en determinades qüestions no s'ha avançat prou, en referència a la gestió forestal (“ens falten recursos”) i al fet de no tenir encara competències delegades pel govern. “Caldria també poder gestionar les finques que són propietat de la Generalitat”, hi afegeix.
El desè aniversari arriba en un moment complicat pel consorci. D'una banda, la línia progressiva del programa d'activitats que s'ha anat mantenint quedarà estroncada per les restriccions pressupostàries i, de l'altra, es percep un cert desencís quan parles amb alguns dels col·lectius vinculats directament amb l'Alta Garrotxa.
Veus crítiques
“Al principi hi havia la il·lusió de qui està construint una cosa nova per solucionar els problemes de la zona, però ja fa anys que això s'ha perdut”, comenta un membre de l'associació de veïns que demana restar en l'anonimat. “El consorci s'està centrant a protegir la fauna i la flora i a fer estudis, però no ha resolt les mancances dels seus habitants”, ha assenyalat la mateixa font.
D'un parer similar és un sector dels propietaris, que es queixen que es dóna prioritat a la protecció del medi i a fer estudis científics, relegant el foment de les activitats econòmiques. “No hi veiem utilitat en el consorci, si no existís no ho notaríem o fins i tot estaríem millor”, diu Francesc Bonet, president de l'associació de propietaris del Toix, que aplega 14 finques. Tot i que tenen un lloc reservat a la comissió executiva, els propietaris no hi són presents perquè no han triat el seu representant.
