Ja es van haver de reforçar tres túnels al mateix tram
Els problemes en l'estabilitat del viaducte no són pas els primers que s'han detectat en aquest subtram de la línia del TAV al terme de Montblanc. A principi del 2003, abans que s'acabessin les obres, es va constatar que es produïen moviments de terres, també a causa de la presència de materials altament expansius, com ara les argil·lites i lutites guixenques, a l'interior dels túnels de Camp Magre (de 2.104 metres), Lilla (de 994 metres) i puig Cabrer (633) –situats just abans i després del viaducte del Candi–, on s'havien produït algunes esquerdes a la part superior i importants ondulacions i clots a la base, amb aixecaments de fins a 20 centímetres en la plataforma. Els tècnics, assessorats per la UPC i la Universitat de Santander, van decidir inundar la meitat dels túnels per simular les condicions màximes d'hidratació i van comprovar que les argiles arribaven a exercir pressions de fins a 42 quilos per centímetre quadrat sobre l'estructura. El ministeri va haver de redactar un altre projecte per solucionar-ho, pioner a l'Estat, que es va posar a licitació aquell novembre i es va adjudicar el març del 2004. Els treballs, que es van acabar el gener del 2006, van ser també espectaculars. Per aguantar les pressions, es va donar una forma circular a la volta de bona part dels tres túnels, que es van revestir amb 27,6 milions de quilos de malla d'acer i 125.000 metres cúbics de formigó d'alta resistència.
