No deixar escapar el tren

Les comarques gironines són una terra de pas de mercaderies. La modernització i creació d'infraestructures i àrees logístiques han de facilitar pujar al tren d'aquest sector econòmic

La logística, que es basa en el transport, emmagatzematge i distribució de mercaderies, és un sector econòmic que està experimentant un creixement important, a un ritme superior al 6%. Les previsions del govern són de multiplicar per 10 les mercaderies cap a França en 18 anys, i l'ampliació del port de Barcelona –que doblarà la seva capacitat en un parell d'anys– és fonamental en aquest sentit. L'increment del transport marítim del nord d'Àfrica i l'Àsia (pel canal de Suez) cap a Europa és una realitat que només la crisi ha frenat, però que es reprendrà amb força un cop superada. I l'eix mediterrani, amb Catalunya al centre, pot jugar-hi un paper destacat, oferint alternatives a les rutes per Gibraltar fins al centre d'Europa, la gran àrea logística actual amb Alemanya, Bèlgica i Holanda al capdavant. Per això fa falta una modernització de les infraestructures que optimitzin la intermodalitat entre els mitjans que transporten la càrrega.

Augment del tren

Si bé el camió continuarà sent el gran protagonista de la distribució de mercaderies, el tren també sembla que sortirà de l'ostracisme dels últims anys, sobretot en trajectes de mig i llarg recorregut. La posada en marxa del TAV obre moltes portes en aquest sentit, i també es demana la construcció del tercer carril entre Figueres i Portbou perquè tingui ample de via internacional, tal com es farà entre Riudellots i Figueres. El secretari per a la Mobilitat de la Generalitat creu que això és «una necessitat a mig termini», garantint la continuïtat de l'activitat a Portbou. A més, preveu noves variants perquè les mercaderies no hagin de passar pel centre de les ciutats, com ara la carretera de circumval·lació de Salt, si bé en un termini màxim de 30 anys, perquè a curt termini no hi ha risc de saturació de la línia del TAV.

I Girona, què?

Lluís Parramont, de la Cambra de Comerç, creu que les comarques gironines poden aprofitar el fet de ser una terra de pas: «Creixerà l'activitat i serà un focus de riquesa molt important», amb el Logis Empordà com a punt de referència. Tot i això, també hi veu problemes com ara el peatge del Pertús o no saber per on passaran els trens de gran tonatge o de mercaderies perilloses. La recuperació del transport aeri de mercaderies a l'aeroport de Girona, amb el Punt d'Inspecció Fronterera i el CIM la Selva, creu que hauria de ser un altre dels objectius a assolir.

Evitar el col·lapse viari a la Jonquera

El transport ferroviari com a alternativa té els avantatges de la rapidesa, el cost i el menor impacte ambiental, però també eviten el col·lapse de les carreteres. Manel Nadal reconeix que «pel que fa als camions, la Jonquera no dóna gaire més de si i França ja ha dit que no vol més autovies». El tram nord de l'AP-7 és el que té, precisament, un percentatge més elevat de camions de tota l'autopista, sobretot a la Jonquera, on se situa en més de 10.000 vehicles pesants diaris, gairebé un 35% del trànsit total. A l'N-II, en canvi, el percentatge no arriba al 3%, a causa de les condicions de la via. En els trams en què ja s'ha desdoblat la carretera general, com ara Lleida, els percentatges pugen fins al 75%.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.