La gota freda o dana (depressió aïllada en nivells alts de l’atmosfera) que va provocar la tragèdia a València, i que dies després també inundava carrers a Castelldefels i l’autovia C-32 entre Castelldefels i Sant Boi, ha posat sobre la taula un factor que ha quedat totalment amagat en el debat sobre l’ampliació de l’aeroport, però que ara no tindran més remei que preveure de cara a l’opinió pública el govern català i Aena: la inundabilitat de part de les instal·lacions de l’aeroport. Sense que hi hagués desbordaments, la intensitat de la pluja torrencial de dilluns 4 de novembre (131,1 l/m² a Viladecans, però 47,6 l/m² en mitja hora a la ZAL del Port de Barcelona) ja va inundar part de les pistes de l’aeroport i va obligar la direcció a convocar el comitè d’emergència, que va haver de desviar divuit vols i, sobretot, cancel·lar-ne fins a 153 entre sortides i arribades. Això pot passar en qualsevol altra tempesta forta. Però el màxim risc potencial de l’aeroport és que es troba parcialment en zona inundable, tenint en compte que s’ubica sobre el delta del Llobregat. El mapa de risc de la Generalitat situa com a inundables no només les autopistes C-31 i C-32 en trams dels municipis de Sant Boi, el Prat, Castelldefels i Gavà, sinó també l’accés viari directe a l’aeroport, la B-22, així com la part de ponent de la T1, on avui hi ha els aparcaments i l’estació de metro. No és un mapa de potencial inundabilitat cada 500 anys sinó també de períodes possibles de deu anys. Les pistes se salven pels pèls, tot i que, segons el mapa de risc, l’aigua podria arribar al límit de ponent tant de la pista llarga com de la del costat del mar. Perquè un desbordament del riu Llobregat a la zona del Prat faria sobreeixir les maresmes de les Filipines i la llacuna del Remolar –curiosament, la llacuna de la Ricarda s’escapa d’un potencial desbordament del Llobregat.