Infraestructures

Vallter busca capital per tirar endavant l'activitat

L'accionariat no pot fer front a les grans inversions que calen i reclama ajuts oficials

La direcció ho veu difícil contra estacions que són públiques

L'estació d'esquí alpí Vallter 2000, al municipi de Setcases, afronta la nova temporada amb millors perspectives que en les últimes i espera que això li permeti remuntar la situació bastant crítica en què es troba des del punt de vista econòmic. En les darreres temporades, la neu ha justejat, i això, com a la resta d'estacions del Pirineu gironí, ha fet baixar el nombre d'esquiadors i ha calgut produir molta més neu, amb el consegüent increment de la factura de l'aigua i de l'energia. El director de Vallter, Enric Serra, ha afirmat que l'estació és de capital privat, i això fa que sigui impossible afrontar les inversions que calen per a la seva viabilitat. Vallter ha de fer front a la competència de les estacions properes en què la propietat o una part important de la propietat és del l'administració. “Cobrant el forfet d'adult a uns 30 euros, no es pot fer front a les grans inversions que calen per assegurar el futur”, remarca.

El que tenen clar els responsables de l'estació d'esquí alpí Vallter 2000 és que només l'administració pot ajudar a capgirar aquesta situació. En aquest sentit, Enric Serra ha manifestat que durant els últims anys han mantingut contactes amb els organismes competents del govern català per exposar-los la situació i estudiar solucions, tot just ara sembla que aquest punt de trobada pot donar algun fruit. Sigui com sigui, no obstant, els resultats són, ara per ara, una vertadera incògnita.

LA DATA

1976.
És l'any en què es va obrir l'estació d'esquí
alpí de Vallter 2000, gràcies a Jordi Pujol Aulí.

LA FRASE

En estacions properes, l'administració hi pot fer les inversions que calen i poden oferir preus competitius
Enric Serra

Vuit euros per cada euro deixat a l'estació

Tot i que l'accionariat majoritari és privat, hi ha una part petita que està en mans d'un conglomerat en què participen els sis ajuntaments –Camprodon, Setcases, Llanars, Vilallonga de Ter, Molló i Sant Pau de Segúries– i la Mancomunitat de la Vall de Camprodon, que no cal dir que també estan en una situació precària. El director de Vallter 2000 ha recordat que hi ha estudis rigorosos que demostren que cada euro que entra a l'estació d'esquí es multiplica per vuit a l'àrea d'influència, és a dir, a la vall de Camprodon. Aquesta influència és sobretot en hostaleria i en restauració. “No voldria pensar què passaria si Vallter ha de tancar, cosa que no es pot descartar si no es redreça la situació”, hi ha insistit. Cal recordar que els aficionats a l'esquí o els visitants, per accedir a Vallter ho han de fer per la carretera que passa per la ronda del Mas Ventós de Camprodon i pels municipis de Llanars, Vilallonga i Setcases.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
Borja Manzanares
President del Col·legi Oficial d’Infermeres de Barcelona

“Els problemes de la infermeria no tenen una solució màgica”

Barcelona
patrimoni

El Síndic renya l’Ajuntament de Mataró per Ca la Madrona

Mataró

Un pregó coral que repassa 40 anys de ràdio, tret de sortida de la Festa Major

SALT
societat

Detinguda una conductora implicada en un accident amb tres morts a Castellfollit del Boix a finals de juny

Castellfollit del Boix

Detingut un bomber voluntari per l’incendi de l’any passat

portbou / colera
tradicions

Exhaurides en 40 minuts les gairebé 4.500 entrades pel Concurs de Castells de Tarragona

TARRAGONA
Medi AMbient

Estudien el nivell de metà que retenen els boscos catalans

Cerdanyola del Vallès
economia

Territori signa el conveni per a la construcció d’una rotonda en l’encreuament entre la C-14 i l’LV-3025, a Agramunt

Barcelona
medi Ambient

Aigües de Reus adjudica els treballs de recuperació de tres nous pous d’aigua del recinte de l’aeroport

Barcelona