Tarragona s'aguanta per un fil
La idea del Port de fer un tercer rail a la via per sortir a Europa topa amb les reticències del PP
Amb el projecte s'ajornaria l'alliberament de la façana marítima
Topada a la vista entre els agents econòmics i el govern estatal pel corredor mediterrani entre l'àrea de Tarragona i la de Barcelona. Tot i que els nous responsables del Ministeri de Foment encara no han fet pública cap posició, el diputat i home fort del PP tarragoní Alejandro Fernández ha reiterat les reticències del seu partit, ja expressades en la campanya electoral, sobre el projecte provisional d'habilitar un tercer rail dins la línia actual entre Tarragona i Castellbisbal, pla que defensa aferrissadament l'Autoritat Portuària de Tarragona (APT) per treure les seves mercaderies en tren cap a Europa en un termini relativament curt –el 2015, sosté–, com ja fa el port de Barcelona des del desembre del 2010.
La proposta, defensada pels ens econòmics tarragonins i el Departament de Territori i Sostenibilitat, i que acaba de rebre també el suport explícit de la Cambra de Comerç de Barcelona, xoca amb la idea del PP de no gastar-se els diners en una solució provisional, sinó d'engegar la solució definitiva en aquest tram, que consisteix a construir una nova línia pels corredors de l'antiga Reus-Roda de Berà i de l'actual Sant Vicenç de Calders-Martorell. “No seria gaire més car que el tercer fil per la costa”, sosté Fernández, que també rebutja usar la via actual perquè ja està força saturada pels serveis de passatgers.
La façana marítima
Més que basada en motius econòmics o tècnics, l'oposició del PP s'ha de llegir en clau urbanística a la capital tarragonina, ja que executar una solució provisional per la línia existent hipotecaria segons ells la històrica aspiració de suprimir-la i fer--a subterrània per poder alliberar la façana marítima de la ciutat. “Tots sabem que ara no s'invertirien 180 milions –el cost estimat d'un avantprojecte redactat pel mateix port, que es finançaria en part amb aportacions d'empreses privades del sector logístic i ferroviari– per una obra provisional que al cap de pocs anys ja no serviria; és de sentit comú pensar que la façana marítima llavors trigaria potser cinquanta anys més a alliberar-se”, reflexiona el diputat. I és que, a més, cal recordar que aquest projecte inclou un nou túnel urbà ferroviari per sota la ciutat, pel qual estaria prohibit el pas de mercaderies, i això fa totalment indispensable que abans s'hagi executat la solució definitiva per als trens de càrrega –els que vénen del port, però també del sud de l'arc mediterrani–, és a dir, la nova línia que circumval·li la ciutat.
Fernández, en tot cas, reconeix que per al port “el trànsit de mercaderies és fonamental”, per la qual cosa vol explorar amb els responsables de l'APT solucions per a la seva connexió urgent amb França en ample europeu, sempre que no es demori més el projecte de la façana marítima. El popular, per si de cas, ja passa la responsabilitat a Foment, l'encarregat d'executar i pagar les obres, i recorda que el govern també defensa el projecte definitiu: “El traçat és competència de la Generalitat, i el conseller Recoder es va comprometre a recuperar l'antiga Reus-Roda per a mercaderies, així que el primer que cal fer és impulsar aquest projecte”, conclou el diputat.
No ho veu igual el president de l'APT, Josep Andreu, que els darrers mesos no s'ha cansat d'avisar de la necessitat, “per situar el port complementàriament al de Barcelona, a efectes de logística mundial”, d'endollar-se a Europa com abans millor, i defensa que l'anomenat tercer fil “és una solució tècnicament senzilla, i no requereix grans obres”. En canvi, per poder executar la solució definitiva recorda que la línia Reus-Roda “està desmantellada en molts trams i no deixa de requerir grans inversions per posar-la a punt, a més que cal expropiar terrenys i fer estudis d'impacte”, motiu pel qual “s'estaria davant un calendari llarg, d'almenys deu o dotze anys”, i amb un cost molt superior, “entre 500 i 600 milions”.
Municipis en contra
El projecte, a més, tindria un altre entrebanc: l'oposició dels municipis de l'antiga línia Reus-Roda, que reclamen fa anys que la via es recuperi només per a passatgers, com a enllaç entre Reus i l'estació del TAV del Camp de Tarragona, situada vora el traçat. “Si parléssim de paqueteria no passaria res, però són matèries perilloses que passarien molt a prop dels nuclis urbans”, raona l'alcalde del Morell, Pere Guinovart. Els municipis van rebre fa gairebé tres anys un primer esborrany de l'estudi informatiu del projecte que impulsa Foment, que van rebutjar de ple, i ja no n'han sabut res més.
La seva proposta, en tot cas, tampoc no agrada a la indústria química, travessada per la línia, que creu que arreglar-la per a viatgers hipotecaria el seu creixement futur per les majors exigències de seguretat. El govern, mentrestant, ha proposat el pas subterrani per la zona –tant pels pobles com pel polígon petroquímic– com a solució perquè la línia la puguin compartir mercaderies i serveis regionals de passatgers.
La Cambra de Barcelona exigeix el tercer rail a Foment
Foment va adjudicar l'agost del 2007 la redacció de l'estudi informatiu de la línia de mercaderies entre Tarragona i Castellbisbal. Poc després, però, després de fer públic un primer esborrany, va dividir el projecte en tres: fins a Sant Vicenç, fins a Martorell, i fins a Castellbisbal. Quatre anys després, el 31 d'octubre del 2011, el ministeri treia a informació pública només l'estudi i la declaració d'impacte ambiental del darrer tram, de 6,1 km, bàsic pel coll d'ampolla que ara s'hi forma, ja que hi conviuen mercaderies i rodalies, i perquè garanteix a Seat l'accés a l'ample europeu.
La Cambra de Barcelona, però, ha demanat que abans de fer una nova línia Foment incorpori a l'expedient l'opció transitòria, i més ràpida, de fer un tercer rail a la via actual entre Castellbisbal i Martorell, i ja més enllà fins a Tarragona. Així, exigeix “l'avaluació urgent d'aquesta solució i la seva execució immediata”. A més, ha instat Foment a “resoldre urgentment” l'expedient dels tres estudis informatius, i li ha demanat que es mogui perquè en breu puguin circular trens de fins a 750 metres de llarg entre Martorell i la frontera.
