Tan necessàries, tan inoportunes

Les obres del clavegueram al Serrallo de Tarragona han convertit el barri en un laberint, però tothom entén que eren necessàries

Les obres quasi sempre acostumen a ser sinònim de pols, desordre, brutícia, incomoditat i més d'un maldecap. Això és el que estan vivint els veïns i els restauradors del barri del Serrallo des de fa uns dos mesos per les obres de reparació del sistema de clavegueram de tot el barri. En aquest cas, lluny de provocar queixes i lamentacions perquè sovint el barri es converteix en un laberint, els treballs omplen de satisfacció la gent que hi viu i que també en viu, i ningú no gosa referir-s'hi amb malícia. «Eren del tot necessàries i per això l'únic que podem fer és resignar-nos», confessa la presidenta de l'associació de veïns del barri, Carme Pedrol, que recorda l'oportunitat que suposa per al barri que les obres es realitzin en tan sols uns mesos: «Fins ara no s'havia fet mai res, i sense aquesta intervenció potser hauríem hagut d'obrir un carrer cada any i hauria estat un autèntic calvari.»

Reivindicació històrica

Pedrol no amaga que des de fa uns mesos moure's pel barri és més complicat i que molta gent pateix per accedir a les seves cases perquè molts carrers estan aixecats, no hi ha voreres i «t'has de buscar la vida per trobar aparcament». Insisteix, però, «que és una reivindicació històrica perquè el sistema de clavegueres era molt deficient, ja que fins i tot hi havia cases que no desguassaven a la canonada general». La portaveu dels veïns afirma que la conscienciació de la gent és absoluta després que, abans de l'inici de les obres, representants de l'empresa d'aigües Ematsa –realitza les obres juntament amb el consistori– i del mateix Ajuntament van ensenyar imatges de l'elevat estat de degradació del clavegueram. «Ens van ensenyar un vídeo de com estava sota terra perquè comprenguéssim com era de greu la situació», indica Pedrol.

I els terminis?

Les obres comprenen la millora del clavegueram dels carrers Espinach, Sant Joan, Salou, Lepant, Sant Pròsper i Bisbe Bonet i el cost total és de 868.000 euros. Quant als terminis, ningú no pressiona perquè es compleixin perquè s'és conscient que, puntualment, sempre poden sorgir complicacions i això endarrereix les actuacions posteriors. «Ens van dir que anirien fent i tapant», matisa Pedrol. De queixes, si n'hi ha, ara són amb la boca petita: «Entre el pàrquing, el moll de pescadors i ara això, ja fa quatre o cinc anys que sempre estem en obres.»

Gran dosi de comprensió

El regidor de barri, José Cosano, no amaga que les obres estan tenint un impacte perjudicial per al barri, i «que tota la gent té raó», però també insisteix en la necessitat que hi havia perquè es reparés el clavegueram. A més, va posar com a exemple les complicacions que hi ha hagut en els treballs al carrer Trafalgar –dóna just al moll de pescadors–: «Els veïns han comprès que no podíem deixar escapar l'oportunitat d'invertir tants diners, però també comprenc els restauradors perquè és la pitjor època per a ells.»

Pendents de a xarxa elèctrica, la neteja i la recollida de brossa

el punt

El procés de millora del barri de pescadors de Tarragona fa un pas endavant, però a la zona encara hi queden projectes pendents com ara la millora de la xarxa elèctrica, que és molt antiga i encara conserva molts dels cables elèctrics. El soterrament de la xarxa serà una de les pròximes actuacions i resten pendents la millora de la seguretat a la zona, i una altra de les reivindicacions històriques: la neteja i l'eliminació dels ocells, un problema que afecta tota la ciutat però que és especialment greu als barris portuaris. Pel que fa a la neteja, en els pròxims mesos s'instal·laran tres illes més de contenidors soterrats per a la recollida selectiva i se situaran a la part de la façana marítima. Hi ha la previsió que tots els contenidors que hi ha dispersos pel barri es retirin.

Un procés de rehabilitació iniciat fa més de vint anys

el punt

La inauguració de la façana portuària, l'any 2007, va marcar un abans i un després del barri. El procés de recuperació es va iniciar, però, fa més de vint anys, amb l'obertura al pas públic del moll de Costa, que fins aquell moment era privat del port. I un altre pas important es va viure l'any 1999, amb la inauguració del pont mòbil entre els molls de Reus i Lleida, una actuació que va costar prop de quinze milions d'euros. Però les obres més importants han arribat més tard. Primer amb el problemàtic aparcament per a més de 400 vehicles, que va provocar el tall de la circulació durant més de dos anys, entre la primavera del 2004 i la del 2006, tot i que durant el 2005 es va obrir el passeig del moll de Costa. I el 2006 es van iniciar els treballs de la façana portuària del Serrallo, que també va provocar importants retencions al trànsit del barri.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

La plantilla de la Policia Municipal augmenta amb set nous agents

Gavà

La biblioteca de Mollerussa busca 50 famílies amb infants a primària per promoure la lectura

mollerussa

Els paradistes tornen a obrir al mercat provisional de les Bòbiles

Martorell
Societat

Mor l’historiador i professor de Sant Josep, Pep “Reiala”

Mollerussa aprovarà ara un pressupost de 18,9 milions d’euros

Mollerussa

Campanya pel Tura per reduir el consum d’alcohol en els embarassos

OLOT
Societat

Mor Antoni Salord Febrer, conegut a Ciutadella com l’amo de Son Catlar

Detingut un camioner per circular amb la targeta del tacògraf del cap

CORNELLÀ DEL TERRI
Societat

Nou equipament a Barcelona per atendre el maltractament infantil a la llar

Barcelona