Més d’un miler de menors viuen en llibertat vigilada

Fracàs escolar cap als 13 anys, sumat a uns parents absents i a un dia a dia que es limita a anar a la plaça del barri amb els amics a consumir droga, fins a caure en la delinqüència, robatoris, lesions, violència intrafamiliar... És el perfil majoritari dels 1.373 menors catalans que compleixen la mesura educativa de llibertat vigilada, imposada per un jutge per haver comès un delicte, una xifra de finals del mes d’agost passat i que es manté estable en els darrers anys, tot i que el 2010 va arribar a la punta dels 2.275 menors controlats en medi obert. A banda, actualment hi ha uns 260 menors tancats en centres d’internament perquè han comès delictes més violents i greus.

Així, la majoria dels infractors continuen vivint amb la família, però han de complir un pla d’activitats aprovat per un jutge de menors i elaborat i controlat per professionals de Justícia Juvenil. Hi ha uns 79 tècnics, repartits en tres grans àrees, a Barcelona, Girona i Tarragona i les Terres de l’Ebre, i cada equip té un coordinador, un psicòleg i un administratiu. Dos anys en llibertat vigilada és el temps màxim legal. Els darrers estudis indiquen que només 2 de cada 10 infractors en llibertat vigilada tornen a reincidir.

El cas de Juan, de 20 anys, és el paradigma que la llibertat vigilada és eficaç i una oportunitat per als joves que han comès delictes menors. El 2015, Juan va ser castigat a complir una mesura de llibertat vigilada de sis mesos, prorrogada sis mesos més, i després fins i tot ell va demanar mantenir les trobades amb el psicòleg de l’equip. “Tinc una família perfecta, però vaig deixar els estudis i anava tot el dia a la plaça a consumir cànnabis... Ara miro la vida d’una altra manera. Soc feliç, tinc hàbits, soc impulsiu però intento controlar-me”, explica orgullós Juan, que dona les gràcies a la seva educadora, Anna Magrinyà, que l’ha motivat a plantejar-se nous reptes. Juan ha acabat els estudis obligatoris, ha fet cursos de formació i ara treballa de conserge en un equipament municipal.

“Vull ser policia o educador”, diu Juan, que s’ha sentit tan ajudat per Magrinyà que un dia va anar al seu superior per dir-li que era una dona excepcional. Miquel Àngel Tapies, coordinador de l’equip de medi obert del Vallès Occidental, Bages, Berguedà i Osona, recorda amb afecte aquella entrevista amb Juan, i alhora exposa el seu cabdal paper, professionalitzat amb eines com ara el Savry: “Hem de valorar el risc dels nois sense oblidar que tenim una responsabilitat envers la resta de la societat.” Els tècnics han de comunicar al jutge quan el jove no es presenta a les trobades i activitats i si cal prendre una acció més dràstica com ara l’internament o donar-li una segona oportunitat. “Hi ha qui se sent fora del sistema, que ha de trobar un grup identitari. En les xerrades els diem: «No ets un lladre, ets una persona amb futur»”, explica Tàpies.

Magrinyà, que com la resta de tècnics atén una mitjana de 26 casos de menors en llibertat vigilada, detalla que “hi ha d’haver una actitud del jove per canviar”, i que per ajudar-los “és clau treballar en xarxa” amb els serveis de salut mental, treballadors socials i entitats del barri. “Són joves i cal acompanyar-los on sigui, que sàpiguen els efectes de les drogues i que aprenguin un consum responsable.” Alguns d’ells, passat un any d’haver complert la mesura, encara li truquen amb un “Anna, hem de parlar”.

Magrinyà explica que als cursos de Garantia Juvenil fins ara era “impossible apuntar-s’hi” per complex, tot i que les empreses d’inserció són de qualitat perquè donen formació amb feina, fet que motiva els joves. Una sortida que el 2008 la crisi va tallar de soca-rel. Pilar Heras, directora general de Justícia Juvenil, aposta per “crear més ponts” amb entitats del tercer sector, com ja es fa amb els adults.