urbanisme
El Port d’Aro espera ara la connexió amb el passeig
La junta de la Marina del Port d’Aro esgota aquest abril el seu segon mandat, amb eleccions convocades per al dissabte 24 de maig. El president, Vicenç Arqués, fa balanç de la feina feta durant els darrers vuit anys, en què han emprès i culminat la reforma integral de les instal·lacions. Un lustre d’obres en vials, pantalans, el reforç dels dics de la bocana, sobreelevats alguns centímetres per prevenir la pujada del nivell del mar, i tot l’edifici social.
El president defensa que ells han fet la seva part de la feina, però esperen que ara l’Ajuntament i el ministeri emprenguin el projecte de la segona fase del passeig marítim, entre el Ridaura i la marina, i la passarel·la que l’alcalde, Maurici Jiménez, ha promès començar amb la urbanització dels dos extrems –a banda i banda de la desembocadura– cap a finals d’any. Al club, pateixen perquè el vial d’accés pel litoral, per a proveïdors o la retirada de deixalles, ha quedat malmès. I també, després que la caseta d’obra de l’escola de vela hagués de ser enderrocada arran dels temporals de l’any passat, que l’activitat hagi quedat restringida a mòduls provisionals només als mesos d’estiu.
Arqués i la resta de la junta hi van arribar el gener del 2016, en un moment especialment tumultuós per a la massa social. Tenien sobre la taula un projecte d’obres pressupostat en 34 milions d’euros, que preveia prescindir de molts amarradors per a les eslores més petites –i populars–, i tot plegat amb la necessitat que Ports de la Generalitat validés la renovació de la concessió vençuda –ara vigent fins al 2041–, i els plans paral·lels d’ampliar la bocana a Punta Prima amb un espigó criticat pel seu impacte, i del desplegament de la segona fase d’ampliació de la marina, amb un segon canal interior. La mobilització social, aquell 2016, va ser elevada: 374 dels 870 socis es van interessar per votar i el sector renovador d’Arqués va rebre un 87% dels suports.
De la tempesta a la calma
La directiva anterior sempre havia estat dòcil amb els promotors de la infraestructura als anys vuitanta, Sierra de Mías. Però després que la nova junta aterrés als despatxos, la relació es va reconduir.
De fet, van mantenir la unió temporal d’empreses (UTE) per gestionar els amarradors i tirar endavant les obres, però Arqués defensa que el pressupost final, tot i arribar a ser de 18 milions d’euros, va ser molt més econòmic respecte als 34 plantejats inicialment. Tot plegat mantenint les quotes, enmig de la covid-19 –que malgrat algun endarreriment en els tràmits i l’execució durant els mesos més durs de la pandèmia, va contribuir que l’impacte dels treballs, amb menys activitat, fos menor–, i resistint a la pressió inflacionària per la guerra a Ucraïna.
Per a la bocana van optar per l’“alternativa zero”: mantenir l’estructura existent amb un reforç, recreixement i dragatge del fons. Sostenien que era possible evitar l’agitació de l’aigua a l’interior de la dàrsena amb una reubicació dels amarradors, i de moment se’n van sortint: “És cert que des del 2020 no hem tingut cap temporal de la magnitud del Glòria [que van suportar], però amb tota la resta ha funcionat bé.” La darrera inversió va ser l’estrena d’una petita estació dessaladora, l’any passat, amb capacitat per produir 50 m³ diaris d’aigua dolça.
La instal·lació ja els permet abastir el consum de totes les instal·lacions, dutxes i els punts d’aigua per abastir les embarcacions i esbandir motors, cascos i cobertes de l’aigua marina, un cop retornades a port: “Ja ens hem pogut desconnectar de la xarxa d’abastament municipal, tot i que sembla que la sequera ja s’ha acabat, però ja no haurem de patir per la pròxima”, explica Arqués.
Sense rivals, encara
El 2019, la convocatòria d’eleccions va acabar amb la proclamació automàtica de la llista de continuïtat, ja que no hi va concórrer cap més candidatura. Ara, la data límit per fer-ho a les oficines del club és demà dimecres, 23 d’abril, i fins ahir no tenien notícies que cap altra llista aspiri a fer-los front. Arqués admet que hauria preferit fer un pas al costat, però avança que, tot i que ja no hi hagi obres a fer, serà “moment de pensar molt en la gestió”, perquè està previst que es jubilin la gerent, Maria Muñoz; el segon contramestre, i el cap de manteniment, que hauran de cobrir.
Pel que fa a la seva candidatura, repeteix bona part de l’equip, però avança que han incorporat un altre perfil femení per reforçar l’organització d’esdeveniments socials, un dels aspectes que han volgut potenciar en els darrers anys, a més de la vela i iniciació a la nàutica per a escolars i casals infantils durant les vacances.