Quart obre el Museu de la Terrissa després de 6 anys
El 2004 es va iniciar el projecte per convertir la bòbila en equipament cultural, tot i que des d'uns quants anys abans ja se'n parlava
L'acte es farà el diumenge 27 de març
El Museu de la Terrissa de Quart obrirà les seves portes al públic el 27 de març, sis anys després que s'iniciés el projecte per refer l'antiga bòbila de Can Ginesta i donar-li un ús com a equipament cultural. El 2004, les obres van consistir en la rehabilitació de l'edifici per adequar la nau central com a sala d'exposicions. Posteriorment es va arreglar el porxo annex per ampliar les instal·lacions, i s'ha aprofitat també per arreglar l'entorn del museu. Pel que fa a l'oferta museística, elaborada per l'empresa Mostra Comunicació (responsable i coresponsable, també, d'altres projectes museístics, com el del Museu de l'Aigua de Salt, que obrirà les portes en breu) girarà al voltant de dos discursos principals que es desenvolupen paral·lelament al llarg de l'exposició. Un dels discursos va directament lligat a l'edifici, la bòbila de Can Ginesta, i els continguts que encara es conserven. L'altre és estrictament sobre la terrissa popular. Tots dos discursos estan senyalitzats amb uns plafons informatius i es complementen amb elements audiovisuals i multimèdia per fer més didàctic el recorregut, i adaptar-lo als interessos i necessitats dels visitants. Es creu que el dels escolars serà la tipologia principal dels visitants del museu (tot i que per les seves característiques es considera que està obert a tot tipus de públic).
Els continguts
Pel que fa a l'edifici, s'hi podran veure els diferents elements que formaven l'obrador: la bassa, el forn, la galatea, els conductes d'aire de la xemeneia... De forns, n'hi ha dos que pertanyien a l'antiga bòbila. Un de longitudinal i un de rodó, anomenat de flama invertida. Dins dels forns, s'ha representat una cuita amb les peces de terrissa ordenades tal com feien els artesans. A la part de darrere la bòbila s'ha construït un petit forn per poder fer la cuita de les peces que s'elaborin en els tallers que es faran en l'equipament. El museu, a més, el complementa un edifici annex que havia estat un cobert per a materials de la bòbila. Els baixos d'aquest edifici s'han adequat com a sala polivalent, que podrà acollir tant exposicions temporals com tallers. Respecte al discurs sobre la terrissa pròpiament dita, parteix de l'anàlisi dels orígens del treball del fang i dels processos d'elaboració des d'un marc genèric, és a dir, de la terrissa que es feia arreu del món en l'antiguitat. El discurs, a poc a poc, es va concretant cap a la terrissa de Quart i les seves peculiaritats, de les quals destaquen la terrissa negra i els cossis. En la part final del recorregut es poden trobar panells amb totes les famílies terrissaires de les quals es té constància que han treballat a Quart i especificant en quina mena de terrissa estaven especialitzats. La darrera àrea està dedicada als cinc terrissers que encara queden, i que s'han implicat tant en la creació del museu com a donar suport i col·laborar a les activitats que s'hi desenvoluparan. D'entrada, es preveu que el museu obri els caps de setmana i festius i algun dia entre setmana, sempre que hi hagi algun grup que ho demani. No es descarta, però, ampliar més endavant aquest horari, depenent sempre de les possibilitats econòmiques i de l'afluència de públic.
Actuacions i equipaments a l'entorn del museu
La posada en marxa del Museu de la Terrissa ha comportat també l'ordenació de l'entorn. La principal intervenció realitzada darrerament ha estat la canalització del tram del rec de Roures que hi passa pel costat (entre el carrer del Tren fins al riu Celrè). Aquesta obra es va començar l'estiu passat i ha consistit en l'enjardinament de l'espai. S'hi ha posat gespa, mobiliari urbà, s'han plantat arbres i s'ha fet un passatge que comunica el riu amb el carrer del Tren. A més de l'arranjament d'aquest espai per la proximitat del museu, l'alcalde de Quart, Quim Cufí, va dir que la dignificació i neteja era necessària per la proximitat de l'escola Santa Margarida i el local social. Amb la construcció del museu, aquest sector reunirà un bon nombre d'equipaments. Serien els mencionats local social, que està davant per davant del museu, l'escola Santa Margarida i la zona esportiva, que està per darrere el local social. A més, l'Ajuntament ha cedit uns terrenys propers per a la construcció d'una nova escola. Aquestes setmanes s'està urbanitzant aquest terreny per poder-los cedir a Ensenyament.
La terrissa com a pol d'atracció turística
S'espera que el museu atragui visitants tot l'any, més enllà del cap de setmana de desembre durant el qual es fa la Fira de la Terrissa
Jordi Nadal
El municipi del Gironès celebra des de l'any 1989 la Fira de Terrissa. Aquesta fira de principis de desembre s'ha convertit en els anys en un dels principals pols d'atracció de visitants a Quart, i ha atret una quantitat de públic que satisfà els organitzadors de l'esdeveniment. La darrera edició de la fira, per exemple, va atraure unes 7.000 persones (l'any anterior es va arribar a les 9.000). L'enfonsament del sostre del pavelló durant la nevada del 8 de març va obligar a repensar l'emplaçament de la fira. Finalment es va optar per utilitzar les instal·lacions del local social i muntar una vela al costat, on es van instal·lar els expositors. Davant del local social es van fer els habituals tallers. Aquells dies, el Museu de la Terrissa, que es troba al davant mateix del local social, estava a punt de finalitzar les obres i faltava només organitzar els continguts museístics que el formarien. L'alcalde de Quart, Quim Cufí, va remarcar durant la fira que el nou museu permetria desestacionalitzar les visites, i seria el principal reclam per posar en valor el passat, el present i el futur de la terrissa de Quart.