El dret a viure amb dignitat al propi país
La violència, en totes les seves formes, és el que obliga molta gent a marxar del seu país
La persona migrant no és receptora de la “gràcia”
En Hassan podria ser una de tantes persones immigrades a Catalunya abans de la crisi. Gràcies a la feina en la construcció, ell i la seva família han pogut portar una vida com la de la resta del seu veïnat. Però la crisi el va tocar, com a tants d’altres. Va perdre la feina i, quan va ser el moment de renovar la seva targeta de residència, no va poder adjuntar un contracte de treball. Ara està en situació de “sense papers”. Mentre no surti una feina, no hi ha permís de residència. Les conseqüències de tot plegat afecten també els seus fills. És el que es coneix com a “irregularitat sobrevinguda”, una situació que es produeix per un factor extern sobre el qual la persona no té incidència, com ara la crisi econòmica, i per la normativa actual de la llei d’estrangeria, que fa que el contracte de treball sigui la clau que obre i tanca la legalitat, sense cap altra consideració ni de temps passat al país, ni d’arrelament social, ni de participació ciutadana.
El model d’acció social de Càritas situa la persona al centre, i per això afirma que “tot emigrant és una persona humana que, com a tal, posseeix drets que han de ser respectats per tothom i en qualsevol situació”. És a dir, la persona migrant no és receptora de la “gràcia” o consideració d’altres vers la seva situació. És subjecte de drets. Els drets i llibertats proclamats en els diversos instruments internacionals pertanyen a tots, pel fet de ser persones, i no pel reconeixement que un estat els atorgui per la seva condició migratòria. Càritas recorda que són les condicions en què viuen molts pobles les que vulneren el seu dret al desenvolupament i eliminen la possibilitat d’accedir a condicions de vida dignes. Juntament amb el dret a emigrar, reclamem el dret a no fer-ho forçadament, el dret a poder viure en condicions dignes al propi país. Cal treballar per canviar les causes de les migracions forçades: les guerres i la violència contra persones, l’explotació dels recursos dels països del sud, les relacions comercials injustes, la degradació mediambiental, etc.