Hi ha una Lleida amagada i secreta, una ciutat on es barregen el present i el passat, que ens explica que es filla d’una superposició de cultures i ens convida a descobrir restes de muralles, esglésies, banys i fins i tot una presó. Més enllà de la icònica imatge de la Seu Vella, la ciutat amaga joies com ara el dipòsit de l’aigua del carrer Múrcia, un espai de 1.000 m², 25 pilastres i sis voltes reconvertit en centre d’interpretació de l’aigua potable. A menys de cinc-cents metres, a l’Eix Comercial, en carrers com ara el Major, el de la Magdalena, el del Carme i la plaça de Sant Joan, hi ha botigues que conserven arcs medievals i de mig punt dels segles XIII-XIV.

Una ruta batejada com a Lleida Secreta i impulsada per l’oficina de turisme ens portarà fins al número 47 del carrer Anselm Clavé, on l’any 1998 es van descobrir les restes de la muralla medieval, una part és dels segles IX i X de l’època andalusina i 32 metres lineals, de l’etapa feudal (XII i XIV). Des d’allà ens podem acostar a la plaça de Sant Joan, on l’any 1975 es va trobar enterrat l’absis medieval del segle XIII de la que era la parròquia més important de la ciutat. A més, s’hi van trobar alguns elements escultòrics com ara mènsules i capitells que actualment es troben al Museu de Lleida. Qui també guarda secrets és el Palau de la Paeria, on s’han descobert les restes d’un edifici de l’època romana amb forma rectangular farcit d’objectes del segle V i també els vestigis d’uns banys andalusins que daten dels segles IX i X. Al soterrani hi ha La Morra, una cambra de l’any 1486 on s’empresonaven els homes i les dones condemnats. A les parets es conserven els grafits i les pintades fetes pels desgraciats abans de pujar al cadafal. Al número 9 de la rambla Ferran es pot visitar un antic complex adober construït al segle XIII. A tocar, al soterrani de l’auditori Enric Granados trobem una seqüència superposada de nivells arqueològics que van des de les èpoques tardoibèrica o romanorepublicana (segle II/I aC) fins a la medieval andalusina i la moderna (segles XV-XVIII). Per a qui li interessi fer un volt sense presses, a Lleida està tot per descobrir.