No hi ha cap persona amb una certa capacitat de raciocini a Tarragona que no pensi que la gestió del pàrquing Jaume I va ser un desastre en majúscules, i que els efectes seran devastadors. De conseqüències, n'hi ha hagut de tots els colors, encara que les més significatives es tradueixen en els milions d'euros que ja s'han llençat a la brossa i que repercutiran en les butxaques dels ciutadans de Tarragona en els 33 anys vinents, que representa tota una generació. Hi havia més de 23 milions d'euros de deute, als quals l'empresa municipal d'aparcaments (AMT) –en darrer terme, l'Ajuntament de Tarragona– havia de fer front i, segons va explicar el tinent d'alcalde d'Economia i Hisenda, Pau Pérez, es va decidir ajuntar tots els préstecs anteriors en un de sol, de 18 milions, i els cinc restants, s'aniran pagant en la modalitat de rènting. Com en qualsevol petició econòmica que s'ha de tornar a llarg termini, també hi ha interessos i, quant a la despesa del pàrquing, la quantitat és de 9 milions d'euros més.
Amb els números a la mà, en els onze anys vinents –fins el 2021– la ciutat pagarà una quota d'1,3 milions d'euros anuals –550.000 euros de rènting i 750.000 del gran crèdit–, i el que és pitjor, sense que cap d'aquests cèntims no reverteixi en absolutament res. Però la clatellada a les arques municipals s'allargarà fins el 2043, tot i que, com que el deute procedent del rènting ja s'haurà amortitzat, les factures mensuals seran «només» de 750.000 euros. A part, 9 milions d'euros més en concepte d'interessos, que eleven la factura a l'esgarrifosa xifra de 32 milions d'euros, la quantitat ja invertida en el forat de la plaça de l'escorxador sense que l'equipament –començat a construir el 2002– no hagi entrat en funcionament.
Però el maldecap, en termes econòmics, no s'acaba aquí, ja que el futur aparcament convencional que es preveu construir dins del forat on actualment hi conviuen la ferralla, la foscor i la deixadesa tindrà un cost d'entre 5 i 6 milions d'euros, segons els càlculs de l'empresa d'aparcaments municipals. En aquest sentit, el regidor responsable de les finances municipals, Pau Pérez, va deixar clar que «o es demana un altre préstec de cinc o sis milions d'euros o es fa una concessió a una altra empresa», en relació amb les dues úniques alternatives per poder posar en marxa el futur Jaume I. De tota manera, Pérez no es va amagar i va deixar entreveure que el més probable és que el consistori demani més diners i segueixi endeutant-se: «El meu desig seria una concessió, però el mercat està com està.»
En el ple del gener, d'un marcat caràcter econòmic, l'Ajuntament de Tarragona va donar llum verd a dues operacions de crèdit que permetran finançar les obres del mercat central, amb 30 milions per a l'empresa Espimsa, i les de l'Escola Oficial d'Idiomes, amb gairebé 10 que gestionarà l'empresa municipal d'habitatge, i amb el consistori com a avalador. L'equip de govern, que va admetre que l'endeutament superarà el 110 per cent –el màxim permès per la llei d'hisenda local–, va tenir el suport de CiU però no del PP. El ple també va aprovar rebre finançament per valor de 25 milions més, dividits en dues partides, per a accions que ja són incloses al pressupost.
