“La medicina del segle XX ha curat malalties i la del XXI n’evitarà”

Cajal escrivia novel·les. Txékhov era metge i dramaturg, Céline era psiquiatre i novel·lista, l’escriptor Nabokov era un gran especialista en papallones i aquí tenim en Salvador Macip, que és un bon investigador i novel·lista. El pensament mèdic i científic té una base cultural i a vegades, com si fóssim tastaolletes, una cosa ens porta a l’altra, però en tot cas crec que les universitats integraran cada vegada més la ciència i les humanitats. La meva activitat en el teatre o en els llibres ha estat més limitada. Ara escric i intento col·locar alguna obra en alguna editorial. És la lluita: aconseguir que els pacients tinguin una vida més saludable i que algun productor s’interessi pel meu teatre.

La del segle XX ha estat una medicina de curar malalties, mentre que l’objectiu de la del segle XXI serà evitar-les. De fet, actualment ja s’està incidint cada vegada més cap a la prevenció. Tenim dos reptes: si entenem que la malaltia és un accident cal evitar-lo i, en segon lloc, ara que vivim més anys, hem d’aconseguir que l’etapa final de la vida sigui saludable. D’altra banda, la generalització de l’anàlisi genòmica permetrà saber quins riscos de salut té cadascú i aplicar una prevenció personalitzada. Així mateix, la intel·ligència artificial aplicada a la investigació mèdica donarà resposta als interrogants que encara genera, per exemple, l’Alzheimer. En tot cas, és imprescindible tenir una visió de salut global i treballar per la salut planetària. La contaminació ambiental i el canvi climàtic posen en risc tots els éssers vius.

Això s’ha fet, per exemple, amb la sida i ara lluitem per cronificar el càncer. Així mateix, amb el tractament de les infeccions, la prevenció amb vacunes i l’atenció nutricional, s’ha reduït molt la mortalitat en les primeres etapes de la vida. Actualment és estrany que un nen mori, mentre que un segle enrere era un risc molt habitual. I entre els joves, les causes de mort van més lligades a desgràcies com ara accidents de trànsit que no pas a malalties.

En primer lloc, les del sistema circulatori, que provoquen un 28,3 per cent de defuncions, seguides dels tumors.

Efectivament, cal adoptar hàbits saludables en diferents aspectes com ara la nutrició, l’activitat física, la disminució de tòxics, l’estrès i el descans. Amb els hàbits saludables es podrien evitar, per exemple, la meitat de càncers gàstrics i un 37 per cent dels de còlon.

Convé seguir una dieta equilibrada augmentant el consum de vegetals, de llegums, d’oli d’oliva i reduint el consum de carn vermella, de greixos saturats, de làctics, d’aliments processats i de sucre refinat. Les dietes molt riques en carn afavoreixen el càncer de còlon, mentre que les riques en vegetals disminueixen el risc de tots els càncers relacionats amb l’aparell digestiu. Reduint el consum de greixos saturats baixa el risc cardiovascular i també l’obesitat. I com més sucre refinat, més diabetis.

L’estrès provoca malalties cardiovasculars, problemes endocrins, malalties autoimmunes i, probablement, té implicació en algunes formes de càncer i en malalties neurodegeneratives.

Això té un impacte multicardiovascular. Els adults hauríem de dormir almenys set o vuit hores, però hi ha un problema: dormir no és fàcil. Existeixen molts factors personals, com l’estrès, i també ambientals, com els sorolls, que ho dificulten. Ramón Gómez de la Serna deia que el cafè i l’amor no deixen dormir i l’Estivill diu que hem d’aprendre a dormir i té molta raó.