“La medicina del segle XX ha curat malalties i la del XXI n’evitarà”

Cajal escri­via novel·les. Txékhov era metge i dra­ma­turg, Céline era psi­quia­tre i novel·lista, l’escrip­tor Nabokov era un gran espe­ci­a­lista en papa­llo­nes i aquí tenim en Sal­va­dor Macip, que és un bon inves­ti­ga­dor i novel·lista. El pen­sa­ment mèdic i científic té una base cul­tu­ral i a vega­des, com si fóssim tas­ta­o­lle­tes, una cosa ens porta a l’altra, però en tot cas crec que les uni­ver­si­tats inte­gra­ran cada vegada més la ciència i les huma­ni­tats. La meva acti­vi­tat en el tea­tre o en els lli­bres ha estat més limi­tada. Ara escric i intento col·locar alguna obra en alguna edi­to­rial. És la lluita: acon­se­guir que els paci­ents tin­guin una vida més salu­da­ble i que algun pro­duc­tor s’interessi pel meu tea­tre.

La del segle XX ha estat una medi­cina de curar malal­ties, men­tre que l’objec­tiu de la del segle XXI serà evi­tar-les. De fet, actu­al­ment ja s’està inci­dint cada vegada més cap a la pre­venció. Tenim dos rep­tes: si ente­nem que la malal­tia és un acci­dent cal evi­tar-lo i, en segon lloc, ara que vivim més anys, hem d’acon­se­guir que l’etapa final de la vida sigui salu­da­ble. D’altra banda, la gene­ra­lit­zació de l’anàlisi genòmica per­metrà saber quins ris­cos de salut té cadascú i apli­car una pre­venció per­so­na­lit­zada. Així mateix, la intel·ligència arti­fi­cial apli­cada a la inves­ti­gació mèdica donarà res­posta als inter­ro­gants que encara genera, per exem­ple, l’Alz­hei­mer. En tot cas, és impres­cin­di­ble tenir una visió de salut glo­bal i tre­ba­llar per la salut pla­netària. La con­ta­mi­nació ambi­en­tal i el canvi climàtic posen en risc tots els éssers vius.

Això s’ha fet, per exem­ple, amb la sida i ara llui­tem per cro­ni­fi­car el càncer. Així mateix, amb el trac­ta­ment de les infec­ci­ons, la pre­venció amb vacu­nes i l’atenció nutri­ci­o­nal, s’ha reduït molt la mor­ta­li­tat en les pri­me­res eta­pes de la vida. Actu­al­ment és estrany que un nen mori, men­tre que un segle enrere era un risc molt habi­tual. I entre els joves, les cau­ses de mort van més lli­ga­des a desgràcies com ara acci­dents de trànsit que no pas a malal­ties.

En pri­mer lloc, les del sis­tema cir­cu­la­tori, que pro­vo­quen un 28,3 per cent de defun­ci­ons, segui­des dels tumors.

Efec­ti­va­ment, cal adop­tar hàbits salu­da­bles en dife­rents aspec­tes com ara la nutrició, l’acti­vi­tat física, la dis­mi­nució de tòxics, l’estrès i el des­cans. Amb els hàbits salu­da­bles es podrien evi­tar, per exem­ple, la mei­tat de càncers gàstrics i un 37 per cent dels de còlon.

Convé seguir una dieta equi­li­brada aug­men­tant el con­sum de vege­tals, de lle­gums, d’oli d’oliva i reduint el con­sum de carn ver­me­lla, de grei­xos satu­rats, de làctics, d’ali­ments pro­ces­sats i de sucre refi­nat. Les die­tes molt riques en carn afa­vo­rei­xen el càncer de còlon, men­tre que les riques en vege­tals dis­mi­nu­ei­xen el risc de tots els càncers rela­ci­o­nats amb l’apa­rell diges­tiu. Reduint el con­sum de grei­xos satu­rats baixa el risc car­di­o­vas­cu­lar i també l’obe­si­tat. I com més sucre refi­nat, més dia­be­tis.

L’estrès pro­voca malal­ties car­di­o­vas­cu­lars, pro­ble­mes endo­crins, malal­ties autoim­mu­nes i, pro­ba­ble­ment, té impli­cació en algu­nes for­mes de càncer i en malal­ties neu­ro­de­ge­ne­ra­ti­ves.

Això té un impacte mul­ti­car­di­o­vas­cu­lar. Els adults hauríem de dor­mir almenys set o vuit hores, però hi ha un pro­blema: dor­mir no és fàcil. Exis­tei­xen molts fac­tors per­so­nals, com l’estrès, i també ambi­en­tals, com els sorolls, que ho difi­cul­ten. Ramón Gómez de la Serna deia que el cafè i l’amor no dei­xen dor­mir i l’Esti­vill diu que hem d’apren­dre a dor­mir i té molta raó.