“Els rellotges i les polseres intel·ligents ajuden a canviar hàbits”

Els resultats d’aquest tipus d’informes mai es poden posar en números absoluts perquè les mostres són les que són, estan fetes en uns països determinats, en aquest cas la Gran Bretanya i els Estats Units, i segurament a casa nostra no serien ben bé els mateixos. En tot cas, donen una idea de per on poden anar les coses. Els dispositius portables o wearables són eines que ens ajuden a fer un canvi d’habits, però una cosa és facilitar un determinat estil de vida més saludable, per exemple comptant els passos que fem al llarg del dia, i l’altra la utilitat mèdica que poden tenir en àmbits específics com la hipertensió, la detecció d’estrès, les afeccions cardíaques, etcètera. Aquí hi ha encara molt camp per córrer.

S’ha de millorar i s’ha d’agafar la dada amb tota la relativitat del món, perquè la xifra obtinguda pot variar entre diferents dispositius. El que calculen millor són els passos i la distància recorreguda, sobretot si van amb GPS, però l’usuari ha de tenir en compte que el que ens indiquen els dispositius no és que hem fet exactament 2.344 passos, sinó que ens marca una tendència, per exemple que no ens movem prou. Tant els dispositius com les aplicacions han de millorar. Tots sabem com podem enganyar un rellotge intel·ligent.

Exactament, però això ja entra dins del joc. Si simplement el que vols és tenir uns hàbits de vida més saludables, no té més importància si t’has quedat en 550 calories en lloc d’arribar a 600. Però si t’ajuda a bellugar-te més, a estar més actiu i a plantejar-te més seriosament el treball físic diari, doncs benvingut sigui tot això.

Jo entenc que sí i que al darrere d’això, a més de l’interès que desperten aquests aparells entre els aficionats a la tecnologia, hi ha el convenciment cada vegada més estès que la salut no es troba només als hospitals sinó que depèn de nosaltres. Aquestes eines ens ajuden a ser-ne més conscients.

En general hi tenen poca confiança tot i que a poc a poc això va canviant. Hi ha diferents factors que influeixen en aquesta reticència a recomanar als pacients l’ús d’aquests dispositius. Un d’ells és que les dades no es poden integrar a la història clínica del pacient perquè són sistemes totalment separats. D’altra banda, el 2017, es calculava que hi havia unes 325.000 d’apps de salut i benestar, moltes de dubtosa qualitat, i només un 10 per cent eren per gestionar malalties. Als Estats Units hi ha algun hospital que disposa d’un servei específic en el qual un metge recomana dispositius i aplicacions i hi ha personal preparat per donar assessorament tècnic als pacients.

Això en dispositius portables és encara molt incipient. La tensió pot baixar i pujar per mil raons i encara s’ha de millorar molt la tècnica i la fiabilitat.

L’entorn de les emocions és difícil de mesurar. Algunes polseres ho intenten fer a partir de la temperatura, la suor i la freqüència cardíaca, però el nivell de l’hormona cortisol a la sang no el pots saber amb dispositius portables.

Hi ha molts dispositius que mesuren el batec cardíac, un factor que cal tenir en compte per a la pràctica d’esports. Ara bé, els esportistes d’elit van amb un monitoratge i uns sensors caríssims que no tenen res a veure amb els rellotges i amb les polseres habituals. Cal dir, però, que les sèries 4 i 5 de l’Apple Watch han obtingut resultats interessants en preveure o diagnosticar fibril·lacions auriculars.

Per a la diabetis tipus 1, que tenen les persones que no segreguen insulina, hi ha uns sensors de la mida d’una moneda que van enganxats a la pell, mesuren constantment el nivell de sucre i donen el senyal a un pàncrees artificial perquè vagi lliurant la insulina al torrent sanguini. Pel que fa a la gent gran, el servei de teleassistència que utilitza una medalla està molt implementat. Així mateix, els sistemes de monitoratge funcionen molt bé: poden detectar caigudes i fer un seguiment de la mobilitat de l’usuari, cosa que permet estudiar els recorreguts urbans i saber quines zones de la ciutat són més amigables per als avis i quines menys i, per tant, per exemple, portar a terme actuacions urbanístiques per millorar-ho.