Els hospitals ja es preparen per tractar les seqüeles
Els pneumòlegs preveuen unitats específiques per curar els danys residuals de la Covid-19, ateses la gravetat i la xifra de malalts
Els experts constaten que l’evolució de la malaltia és excepcional
Els danys residuals causats en l’aparell respiratori per la Covid-19 en malalts, especialment però no únicament, que han estat tractats a les unitats de cures intensives preocupa bona part dels pneumòlegs. Centres hospitalaris com el Vall d’Hebron, el Clínic i l’hospital del Mar ja han començat a preveure i estudiar com i quins han de ser el seguiment i els tractaments que hauran de rebre els pacients a causa de les seqüeles que estan convençuts que tindran com a mínim els primers mesos després de l’alta hospitalària.
L’afectació del coronavirus en el cos humà encara guarda algunes incògnites, tot i que cada dia que passa es coneix més bé i millor. Ara bé, l’afectació en l’aparell respiratori és greu i cal seguir de prop els seus efectes en el futur més immediat. A més a més, l’alt risc de contagi i el fet que el nombre de malalts sigui tan elevat obliga, segons alguns dels pneumòlegs consultats, a doblar esforços a les unitats respiratòries i crear, en un futur molt pròxim, nous espais dedicats específicament a la Covid-19. El cap del servei de pneumologia de l’hospital del Mar, Joaquim Gea, és partidari, explica, de la creació de consultes específiques on fer el seguiment dels pacients tant a curt com a llarg termini durant un període que podria anar fins als dos anys, en funció encara del que s’acabi coneixent de la durada de l’afectació respiratòria que provoca aquest virus. La principal preocupació són els efectes que la pneumònia i, en un estat més greu, la síndrome de destret respiratori agut (SDRA), causa en els pulmons, ja que si bé es tracta de processos respiratoris prou coneguts el seu comportament en casos de Covid-19 presenta algunes diferències, com ara l’inici amb símptomes lleus en la primera fase de la infecció i després, en canvi, un sobtat agreujament de la malaltia. La manca d’elements que puguin predir aquesta evolució negativa també és a hores d’ara desconcertant.
De la mateixa manera es va expressar el doctor Xavier Muñoz, pneumòleg de l’hospital Vall d’Hebron, que xifra entre un 20% i un 40% el percentatge de malalts greus que podrien tenir seqüeles com a conseqüència de les cicatrius als pulmons, la fibrosi pulmonar, que deixa la infecció. “Intuïm que haurem d’estar molt vigilants”, assenyala Joan Albert Barberà, cap del servei de pneumologia de l’hospital Clínic, que assenyala que ara per ara ja es treballa en tractaments per intentar prevenir la inflamació i evitar les cicatritzacions que a la llarga són les que provoquen les seqüeles. Amb tot, es mostra preocupat ja que en alguns pacients donats d’alta “els pulmons no acaben d’estar nets”.
D’altra banda, també caldrà estar amatent a l’evolució del virus i “si aquest ha vingut per quedar-se”, la qual cosa repercutirà encara més en els efectes i els tractaments futurs o, per contra, ajudarà a augmentar la immunitat del grup. Gea és del parer que, en aquest cas, aquesta epidèmia ha d’ajudar a preparar-se per a les que vindran en un futur.
Un virus excepcional
El virus que produeix la malaltia coneguda com a Covid-19 ja és prou excepcional i inèdit, bàsicament pels dos motius principals que han sorprès sanitaris i, en particular, els pneumòlegs consultats, i que són “l’alt nivell de contagi i alhora una mortalitat significativa”, expliquen. Dues característiques que no solen anar juntes. Però, a més a més, també és excepcional l’evolució i afectació que el virus té en l’aparell respiratori ja que sol aparèixer en dues fases: una d’inicial que seria la inflamació directa dels espais alveolars i una de posterior que s’origina, sorprenentment, asseguren els experts, al cap d’una setmana fins i tot després que el pacient estigui rebent algun tractament i que es correspon amb una “tempesta inflamatòria” que pot arribar a ocasionar més lesió que la mateixa infecció en si, diu Muñoz. La gravetat en l’evolució i el fet que encara a hores d’ara sigui “difícilment controlable” –es fa ús bàsicament de fàrmacs antivirals i antiinflamatoris per apaivagar-ne els efectes– són alguns dels trets que continuen preocupant el personal mèdic. Com a fet paradoxal, però, segons assenyalen alguns experts, es té constància que no són pas factors de risc les patologies respiratòries prèvies, com sí que ho són l’obesitat, la hipertensió, problemes cardíacs i patologies renals.
LES FRASES
La tos de la Covid-19, a estudi
Un dels molts estudis que s’estan fent avui en dia per conèixer millor la Covid-19 i fins i tot poder-la predir està relacionat amb la tos que provoca aquesta malaltia. En una primera fase, les radiografies de tòrax que es fan a urgències no són prou cridaneres i les imatges no ajuden a detectar l’afectació pulmonar. En canvi, a priori semblaria que a través de l’auscultació i el so que produeix la tos d’un malalt de Covid-19 –de característiques diferents amb components aguts i greus i d’una intensitat fixa, explica Gea– s’obtindrien paràmetres més significatius que ajudarien a predir i diagnosticar la malaltia. Aquest estudi l’està portant a terme l’hospital del Mar i enginyers de la UPC amb la col·laboració de l’hospital Clínic. El big data ha irromput fort i hospitals grans de Barcelona, Sabadell i Lleida, associats en el Barcelona Respiratory Network, s’han posat d’acord per compartir les dades clíniques dels malalts per posar-les en comú, estudiar-les a fons i determinar si existeixen factors de risc.
