Andorra: tests a dojo
Dilluns començarà la segona volta de les proves massives voluntàries d’anticossos a la població, que ja copien altres països, per conèixer la transmissió de la Covid-19 i implementar mesures
Sense aplicar l’estat d’alarma ja va per la tercera fase de la represa econòmica i la segona per fer activitat física amb horaris, segons col·lectius i habitatges
Andorra vol ser un referent mundial en l’estudi i les mesures per combatre la Covid-19
El principat d’Andorra, amb 77.747 habitants, vol convertir-se en un referent en la lluita contra la Covid-19 i, amb l’avantatge que dona ser un país petit, començarà dilluns la segona volta d’un cribratge voluntari a la població per conèixer el seu grau d’immunitat mitjançant l’anàlisi d’anticossos a través de l’extracció de sang, els coneguts com a anticossos IgM –la resposta immunològica a una infecció recent– i IgG –els generats amb la infecció avançada–. El ministre de Salut, Joan Martínez Benazet, va explicar ahir que Luxemburg i Mònaco també volen aplicar-ho, mentre que a Wuhan ja han anunciat que faran servir els mateixos tests per a onze milions de persones per estudiar el rebrot que tenen.
Per ara han arribat al 89% de la població, fent-los a 69.661 persones, amb uns resultats que indiquen que el 9,44% ha generat anticossos. Amb les dades de postiu d’igM, segons la consulta posterior als metges, es fan proves PCR –sigles en anglès de la reacció en cadena de la polimerasa–. D’un total de 872 realitzades, 38 van donar positives, una xifra que s’ha de sumar als 761 casos confirmats de coronavirus i als 108 actius que tenien ahir, a més de les 49 defuncions. En total hi ha 604 recuperats.
La segona volta de proves servirà per detectar aquells casos de l’anomenat període finestra, perquè els anticossos es generen a partir del cinquè o el sisè dia de la malaltia, però també per augmentar la sensibilitat de les mateixes proves, conèixer la progressió de la malaltia, el grau de penetració i la taxa de transmissió amb les mesures de desconfinament que també han començat a aplicar, explica el biòleg i bioinfomàtic Joel López. L’objectiu un cop fetes les proves és poder fer un estudi epidemiològic i controlar la malaltia i evitar rebrots amb les proves PCR. El cap de govern, Xavier Espot, ja deia fa alguns dies que la voluntat era arribar convertir-se en un territori “covid free” per al turisme –uns vuit milions cada any– i, superat el debat polèmic sobre el passaport immunitari, el govern andorrà treballa amb la possibilitat d’un tipus d’aplicació voluntària, com un alertador que preservi la identitat de la persona però que mitjançant la tecnologia bluetooth permeti detectar si s’ha estat al costat d’algú diagnosticat. La intenció és que sigui un model únic i que serveixi arreu del món per poder fer un “autoconfinament” quan es detecti un possible contacte.
El ministre de Salut considera que a Andorra han fet “les coses una mica diferent” en la seva estratègia de lluita contra la pandèmia, tant en les mesures d’inici del confinament, les exempcions a aquestes mesures i l’elaboració d’aquest doble test. Un mes després de detectar-se el primer cas d’infecció per SARS-CoV-2 i amb 428 casos actius, el 4 d’abril, Benazet anunciava que farien 158.000 test ràpids que van comprar a la Xina després d’aprovar un decret de l’estudi serològic que ha comportat una inversió d’1,6 milions i que coordina la doctora Cristina Royo, metgessa internista del Servei Andorrà d’Atenció Sanitària (SAAS) i doctora en malalties infeccioses de la Universitat de Barcelona (UB). El 29 d’abril també es van aprovar els dos convenis de col·laboració amb laboratoris i per tenir voluntaris per fer-les. El 4 de maig es va fer la primera tanda i, com en la segona volta, hi participaran 1.550 voluntaris, sanitaris i científics. Els tests es fan en espais coneguts com a “stop labs”, 59 punts de control, la majoria per fer dins del cotxe i garantir les distàncies de seguretat, a Canillo, Encamp, Ordino, la Massana, Andorra la Vella, Escaldes-Engordany i Sant Julià i amb una capacitat per fer 8.000 proves diàries.
Les dades s’introdueixen en una plataforma creada pel ministeri Ministeri de Salut, el SAAS, Actua Innovació, ApiumTech, BTC assessors, Andorra Telecom, Win2Win i altres voluntaris, i permet de fer una vigilància i un seguiment de cada cas en temps real a partir de els dades que envien els mateixos usuaris i activar els dispositius d’emergència.
Per franges i número d’edifici
El pla de desescalada elaborat pel govern destinat a la població es va començar a aplicar el 16 d’abril, un mes després d’aturar totes les activitats llevat dels serveis essencials, i quan hi havia 471 casos actius i i 33 defuncions. Des de dimecres passat s’han ampliat en una segons fase les excepcions al confinament per passejar o fer activitat a l’aire lliure. Està basat en horaris, segons col·lectius i fent coincidir les sortides amb el número de l’edifici i el dia del mes en parells i senars, que han de coincidir. Una hora de lleure fora, ja sigui passejar o fer esport a una distància màxima de dos quilòmetres del domicili, o per comprar en dies alterns, a triar segons les franges establertes (vegeu gràfic). Sempre amb mascareta i mantenint la franja de seguretat de quatre metres i, en cas de córrer, a deu metres. Els desplaçaments en cotxe no estaven permesos, com tampoc el ciclisme i els esports de risc, però la modificació de fa quatre dies ja permet l’ús del cotxe per arribar a espais oberts, elimina la distància respecte del domicili i també es pot fer activitat esportiva sense horaris a la muntanya, com ara la pesca i el ciclisme, però no les de risc com l’escalada. També s’ha aplicat un pla des desconfinament, ja en la segona fase, per a les activitats esportives professionals.
Aquest dilluns es reobriran algunes llars d’infants i parcialment els edificis dels centres educatius, per a entrevistes presencials, recollir material o fer alguna activitat avaluable puntual, però limitant l’afluència a tres infants per classe. L’activitat econòmica a Andorra també incorpora aquest mateix dia més de 3.306 treballadors en la primera etapa de la darrera de les tres fases en què es va dividir la tornada a certa normalitat, que s’afegiran als 26.706 que ja estan actius en diversos sectors. La primera fase ja s’aplica des del 20 d’abril i progressivament s’han anat incorporant activitats, no sempre al gust de tothom, com ha passat arreu del món. La restauració i els hotels i tot el que està vinculat al turisme, com també grans superfícies i comerç, no ho faran fins al 3 de juny i representaran 13.755 treballadors. Els treballadors amb menors, persones grans o discapacitats al seu càrrec podran tenir un permís retribuït.
La reacció del govern andorrà des que el 2 de març es va confirmar el primer cas d’infectat pel coronavirus en un jove de 20 anys que havia viatjat a Milà –a Catalunya ja n’hi havia 16 i un centenar a l’Estat espanyol–, no va ser diferent a la de la resta de països, traient-li inicialment importància i negant que hi hagués una transmissió comunitària, però al cap de poc més d’una setmana ja s’aplicaven mesures excepcionals per emergència sanitària, primer més lleus per evitar mobilitat, controlar accessos i sortides centres sanitaris, anul·lar activitats amb gran afluència, sortides de centres escolars, confinaments d’infectats i aïllament dels contactes, entre d’altres. Les accions es van anar endurint amb decrets pel tancament d’establiments d’alta concurrència d’oci, comercials i de restauració durant 15 dies a partir del 14 de març i s’impulsava una llei per considerar com a baixa laboral, amb el cobrament del 66% del sou des del primer dia per a les persones hospitalitzades o aïllades, amb el compromís d’acabar percebent la totalitat del salari. També va desenvolupar un programa de crèdits tous amb l’aval del govern per a les empreses amb problemes de liquiditat de fins a un valor de 60 milions d’euros. En total s’han registrat 1.480 sol·licituds i se n’han concedit 1.317 per un valor de 125,2 milions que, segons el govern beneficiaran a 14.909 assalariats.
Per evitar l’entrada de virus des de l’exterior es va limitar la venda de begudes alcohòliques i tabac només als residents, una mesura que va aixecar pocs dies després quan la Unió Europea va decidir el tancament de fronteres. Andorra en va ser una excepció, però només va permetre la sortida del país per raons sanitàries, per al transport de mercaderies o a residents de fora. Ara s’ha arribat a un acord amb el govern espanyol perquè els andorrans hi puguin accedir per motius sanitaris, per causa de força major o per situació de necessitat i, en cas de quedar-s’hi a dormir, hauran de fer la quarantena de 14 dies.
Sense estat d’alarma
El cap de govern, Xavier Espot, va anunciar que durant vuit dies a partir del 18 de març tanquessin totes les activitats menys les essencials i de primera necessitat –alimentació, farmàcies i gasolineres– en passar de cinc a catorze diagnosticats en un dia. Van començar a treballar en un projecte de llei per regular l’estat d’alarma i el d’emergència, que es va acabar aprovant el 21 de març al Consell de Ministres i, dos dies després, al Consell General, l’endemà de registrar-se la primera mort per la pandèmia. A diferència del que ha passat a l’Estat espanyol, però, el govern del Principat ha optat per la gestió del confinament sense haver d’aplicar-lo de moment i sense prohibicions als desplaçaments individuals, basant-se en recomanacions que ha anat explicant la policia després de detectar alguns dies d’aglomeracions en les compres sense mesures de protecció i sortides en grups, perquè la voluntat ha sigut respectar el dret fonamental a la lliure circulació de les persones.
Amb 484 casos actius i 22 morts, el 7 d’abril la metgessa en salut pública del ministeri Mireia Garcia començava a donar missatges d’optimisme amb un inici d’aplanament de la corba gràcies al confinament i a les mesures de distanciament social. Al Principat es va apostar per una política d’abastament de material sanitari i mascaretes i ara l’empresa Grífols hi provarà el seu model per fer proves PCR d’alta sensibilitat. Tampoc va produir-se col·lapse del sistema hospitalari ni a les UCI de l’hospital Nostra Senyora de Meritxell. Els brots més importants es van produir en residències i el govern ha explicat que accelerarà l’elaboració d’una llei de professions sanitàries i de la llei d’infermeria. Durant la pandèmia el sistema sanitari s’ha reforçat amb una quarantena de metges, personal sanitari de diferents especialitats i infermeres procedents de Cuba, com ja va passar a Itàlia.
