Errors en els gens causen un 15% dels covids greus
Un consorci internacional, amb participació catalana, detecta que mutacions genètiques i anticossos propis frenen la resposta contra el SARS-CoV-2
El treball obre la porta a tractaments personals
El risc de contagi es dispara
La majoria de malalties sovint són degudes a una resposta exagerada del sistema immunitari i no pas a l’agressió del virus. Aquest comportament del sistema immunitari es va poder comprovar els primers dies de la pandèmia de la Covid-19. La reacció al virus SARS-CoV-2 de les persones contagiades era molt variable i els efectes més greus com ara pneumònia, falta d’oxigenació, i fibrosi, entre d’altres, tenien més a veure amb una resposta inflamatòria del sistema immunològic, que podia provocar fins i tot la mort del pacient. Paral·lelament, altres contagiats ni tan sols presentaven símptomes.
Sota aquesta premissa, investigadors de tot el món especialitzats en immunologia que ja treballaven en xarxa en la detecció de mutacions genètiques que poden ser les causants de malalties minoritàries, es van ajuntar en un nou consorci, el COVID Human Genetic Effort, liderat per la Universitat Rockefeller de Nova York i l’hospital Necker de Nens Malalts de París. Els resultats es van publicar ahir a la revista Science.
L’objectiu de la investigació era trobar el motiu d’aquestes infeccions. En total, es va analitzar el genoma de 3.000 persones i es va descobrir que en un 15% dels casos més greus hi estava implicada una molècula del sistema immunitari anomenada interferon tipus 1, que té aquest nom perquè interfereix i impedeix la rèplica viral.
La investigació va donar lloc a dos estudis i, de fet, segons expliquen alguns dels seus coautors, els doctors Pere Soler i Roger Colobran, especialistes en immunologia de l’hospital Vall d’Hebron, el segon va ser conseqüència dels descobriments del primer.
Mutació genètica
Així, en el primer cas es va descobrir que aquest mecanisme de defensa, l’interferon, era eliminat o bé no es produïa de manera correcta a causa d’una mutació que afectava fins a 13 tipus de gens. Es va detectar després d’analitzar variacions genètiques en mostres de sang de més de 650 pacients hospitalitzats per pneumònia greu per Covid-19, un 14% dels quals van morir, i comparar-les amb les mostres de pacients asimptomàtics. L’alteració d’aquests 13 gens afectava un 3,5% dels pacients més greus, ja que impedia una resposta contra el virus SARS-CoV-2 per la manca d’activitat de l’interferon. Segons els especialistes, es tracta d’una xifra molt elevada, ja que, si bé aquest tipus d’alteració ja s’havia detectat com a origen d’altres malalties respiratòries, “mai s’havia arribat a aquest nivell de freqüència”, explica Soler.
El segon estudi també va estar relacionat per una afectació de la mateixa molècula del sistema immunitari, que actua com a defensa davant els virus. Tanmateix, aquesta vegada, si bé existia la producció d’interferons, aquests eren eliminats per anticossos que generava el mateix sistema immunitari del pacient i que ja estaven presents en l’organisme abans del contagi.
Anticossos enemics
Els investigadors van examinar 987 pacients amb pneumònia greu i van trobar que més d’un 10% tenien anticossos propis que lluitaven contra els interferons. Aquests anticossos, explica el doctor Roger Colobran, van ser detectats en mostres de sang preses abans que el pacient s’infectés o bé en una fase incipient, la qual cosa fa pensar que són la causa de les formes greus en què es desenvolupa la malaltia.
Per què el sistema immunitari crea aquests anticossos? Encara no hi ha una resposta detallada. Tanmateix, arran de l’estudi sí que es va detectar que de 100 pacients amb els anticossos, 95 eren homes. Aquesta diferència de gènere suggereix la presència també d’algun factor genètic que podria estar localitzat en el cromosoma X i que afavoriria l’aparició d’aquest fenomen autoimmunitari; és a dir, la creació d’anticossos que actuen contra els interferons, de manera més prevalent en homes.
L’estudi, a més a més de confirmar una de les hipòtesis amb què treballaven els grups d’especialistes; un comportament anòmal del sistema immunitari del pacient proporcional a la gravetat de la Covid-19, també permet a partir d’ara l’aplicació de tractaments molts més personalitzats, sobretot en aquells pacients en els quals s’ha detectat la presència d’anticossos, ja que, en aquest cas, les proves de diagnosi i eliminació dels anticossos són rutinàries, ràpides i fàcils d’aplicar en els pacients.