“S’han discriminat científics valuosos pel seu pensament polític”

Ara som un dels labo­ra­to­ris que fan recerca de més alt impacte de tot el món i estem con­so­li­dats, però l’aposta que La Caixa i la Gene­ra­li­tat de Cata­lu­nya van fer fa 25 anys té molt mèrit, perquè ens va per­me­tre ini­ciar una recerca en un camp que estava molt neces­si­tat i estig­ma­tit­zat. Va ser una decisió ago­sa­rada que ens ha permès asso­lir molts èxits i acon­se­guir molts avenços, així que és just agrair-ho al senyor Vila­ras­sau, per part de la Fun­dació La Caixa, i al con­se­ller Xavier Trias.

La recerca sobre el VIH es va cen­trar en el sis­tema immu­ni­tari, que és el que el VIH des­tru­eix, i com que és l’eix cen­tral de la nos­tra salut, ens ha permès estu­diar malal­ties apa­rent­ment incon­ne­xes, com altres virus, però també hem estu­diat l’enve­lli­ment i hem desen­vo­lu­pat vacu­nes terapèuti­ques con­tra el càncer que ja tenim paten­ta­des. I també con­tra el VIH, que tenen una acti­vi­tat molt potent.

Tenim la vacuna i hi estem assa­jant, però el VIH és molt vigorós i muta molt. La vacuna per si mateixa no és sufi­ci­ent i s’ha de com­bi­nar amb fàrmacs reac­ti­va­dors de la latència del virus, que queda emma­gat­ze­mat en uns reser­vo­ris en què es pro­te­geix perquè no hi arri­bin les cèl·lules per des­truir-los. Per tant, cal que en sur­tin, i ho acon­se­guim amb medi­ca­ments reac­ti­va­dors que fan que aques­tes cèl·lules siguin detec­ta­des i ata­ca­des de nou.

Actu­al­ment, si el trac­ta­ment es fa de manera precoç i es com­pleix, l’espe­rança de vida és com­ple­ta­ment nor­mal. Tinc paci­ents amb 80 i 90 anys que tenen el VIH i estan molt bé. Dis­po­sem de trac­ta­ments sen­zills que fun­ci­o­nen bé i tenen baixa toxi­ci­tat.

A Europa i els EUA, les per­so­nes han per­dut la por del VIH, saben que hi ha un trac­ta­ment que cro­ni­fica la malal­tia. A Cata­lu­nya l’any pas­sat hi va haver 471 nous diagnòstics. Encara que la quan­ti­tat ha bai­xat, costa que arribi a tot­hom la teràpia pre­ex­po­sició, que amb una píndola diària evi­ta­ria que s’infec­tes­sin. El gros dels con­ta­gis, però, té a veure amb el fet que a l’Àfrica sub­sa­ha­ri­ana i, en menys grau, a l’Índia i a l’Amèrica del Sud, el trac­ta­ment no arriba a tot­hom. Hi ha un 38% de per­so­nes que no reben el trac­ta­ment, i les que ho fan no sem­pre reben el més idoni. Hauríem d’inten­tar que tot­hom que està infec­tat es tractés, perquè així es dei­xa­ria de dis­se­mi­nar la malal­tia i podríem fer que en un ter­mini de deu anys des­a­pa­regués la sida.

Jo, de moment, més que un dia, faria una set­mana de la Covid, perquè tot­hom es cons­ci­enciï que el coro­na­vi­rus és un virus que prové dels rat­pe­nats i que ja havia apa­re­gut el 2002 i es deia SARS, que va aparèixer el 2012 i es deia MERS, i ara des del 2019 tenim el SARS-CoV-2. I, si no es fa un estudi con­junt de salut humana, salut ani­mal, salut ambi­en­tal, glo­ba­lit­zació i escal­fa­ment del pla­neta i es fa molta recerca en aquest camp de tot això bar­re­jat, no aca­ba­rem mai. Podria ser que les vacu­nes tin­guin una eficàcia per­llon­gada i creïn una immu­ni­tat impor­tant de grup i que­dem pro­te­gits, però el SARS-CoV-2 és un virus que muta, molt menys que el VIH, però ho fa, i això ens pot por­tar a la pos­si­bi­li­tat que les per­so­nes vacu­na­des no esti­guin pro­te­gi­des de cara a noves muta­ci­ons. Per tant, cal avançar molt. Hem estu­diat i seqüenciat les muta­ci­ons i hem vist que els anti­cos­sos neu­tra­lit­zants man­te­nen la seva capa­ci­tat durant sis o vuit mesos, però van dis­mi­nuint de quan­ti­tat i, per tant, si ho fan molt, s’aca­barà per­dent la immu­ni­tat i aca­ba­rem que­dant des­pro­te­gits.

Tenim pro­to­tips que gene­ren anti­cos­sos en models ani­mals i ara, per Nadal, sabrem si fun­ci­o­nen o no per pre­ve­nir la infecció, un cop expo­sem els ani­mals vacu­nats al virus.

Dur la recerca a la fase 1 costa 15 mili­ons d’euros i cal­dria veure com ho fem, perquè també cal una fabri­cació d’alta qua­li­tat. Però el fet que hi hagi molta diver­si­tat no ens pre­o­cupa. Encara que hi hagi 47 vacu­nes con­tra el coro­na­vi­rus en estudi clínic i onze de les quals ja esti­guin en la fase 3, cre­iem que faran falta mol­tes vacu­nes per poder vacu­nar tot el món i per tro­bar la vacuna òptima que faci front a totes les pos­si­bles vari­e­tats del coro­na­vi­rus que puguin anar apa­rei­xent. Una vacuna pan­co­ro­na­vi­rus. Si això s’hagués fet quan va aparèixer el pri­mer virus de la SARS, pot­ser s’hau­ria pogut evi­tar tot el que estem patint ara.

No, no ho tenen gens clar. La gent no se n’adona. Fins i tot a Dina­marca, un país supo­sa­da­ment més avançat, tenien els visons amun­te­gats i mal­trac­tats. Es van infec­tar de coro­na­vi­rus per un humà, es va esten­dre entre ells i se’n van haver de sacri­fi­car mili­ons i mili­ons. Van fer muta­ci­ons que van sal­tar de nou als humans i ofe­rien una certa resistència als anti­cos­sos neu­tra­lit­zants de les vacu­nes que ja estan més avançades. La sort és que aquests virus han per­dut l’avan­tatge repli­ca­tiu i no s’han estès. Per tant, no hem de témer que es gene­ra­lit­zin. Però hem de tenir clar que hauríem de dedi­car molts més diners a la salut glo­bal, perquè la recerca és el que fa sor­tir els països de la crisi a mitjà ter­mini.

Durant tot el 2021 tin­drem el coro­na­vi­rus entre nosal­tres i espero que el 2022 ja esti­gui més con­tro­lat, però pro­ba­ble­ment serà endèmic fins que tin­guem una vacuna que sigui pro­tec­tora i creï una immu­ni­tat de grup més enllà del 70% de la població. Amb això i medi­ca­ments, com els que estem desen­vo­lu­pant, que blo­que­ja­ran el virus d’entrada i evi­ta­ran que la malal­tia pro­gressi cap a la infla­mació pul­mo­nar, la situ­ació millo­rarà.

Els virus ho van pro­vant. Van ser els pri­mers a aparèixer al pla­neta i seran els últims a des­a­parèixer. No pen­sen, però és com si ho fes­sin, perquè evo­lu­ci­o­nen bus­cant sem­pre la manera més òptima per trans­me­tre’s, que és el que els per­met estar vius. Ho fan amb muta­ci­ons a l’atzar, però entre tants mili­ons sem­pre n’hi ha un que se’n surt. Hem tin­gut la desgràcia que el coro­na­vi­rus ha evo­lu­ci­o­nat cap a molta con­ta­gi­o­si­tat i amb la glo­ba­lit­zació s’ha escam­pat molt fàcil­ment. N’hi ha d’altres que, si muten, podrien arri­bar a pro­vo­car una nova epidèmia. Si no dedi­quem diners a la recerca del món ani­mal i la salut humana, no farem res.

El que és clar és que els polítics hau­rien d’escol­tar els científics i no tami­sar-los segons la seva ori­en­tació política, que tot­hom té dret a tenir la que vul­gui. El que ha de comp­tar és la vàlua per­so­nal. Per tant, s’hau­ria de con­vi­dar tot­hom que té rellevància científica a donar la seva opinió i arri­bar a un con­sens per seguir la millor estratègia. De tota manera, la millor estratègia que es pot seguir és tes­tar repe­ti­da­ment tota la població. Això per­me­tria iden­ti­fi­car i con­fi­nar els infec­tats asimp­tomàtics i evi­tar que con­tagiïn altra gent. Fent dos o tres tests per set­mana a tota la població, el volum de posi­tius bai­xa­ria ràpida­ment. Així és com van posar fi al virus a Wuhan.

L’únic pro­blema és que calen molts més tests ràpids dels que tenim i que, logísti­ca­ment, neces­si­tes les per­so­nes que facin les pro­ves, i ara els CAP estan satu­rats. Nosal­tres estem desen­vo­lu­pant noves pro­ves de saliva que espe­rem que facin encara més sen­zi­lla la detecció.

Sem­pre dic que tot es podria haver fet molt millor, però també pit­jor. A Cata­lu­nya hi ha una volun­tat clara de fer tot el que cal­gui per posar fi a aquesta epidèmia i Josep Maria Argi­mon [secre­tari de Salut Pública] ha estat clau per reo­ri­en­tar les tas­ques a fer en aquest camp. Se li ha de fer un vot de con­fiança i creure que ani­rem bé, però si la ciu­ta­da­nia no té cura, segur que tin­drem un rebrot al gener, perquè ara, per Nadal, tot­hom ten­dirà a rela­ci­o­nar-se i a escam­par el virus de nou.

Només puc dir que és obvi que hi ha hagut cer­tes dis­cri­mi­na­ci­ons en funció del plan­te­ja­ment polític d’experts de rellevància inter­na­ci­o­nal i que espero que en el futur puguem tre­ba­llar con­jun­ta­ment sense neces­si­tat de fil­trar per motius ideològics. Tot­hom que és bo fa falta i no es pot dei­xar fora ningú pel fet de ser d’una tendència o d’una altra. L’únic que s’ha de mirar és el nivell científic i el que pot apor­tar. Con­fio que tot­hom hagi après la lliçó i que en el futur els polítics s’enten­guin millor i dei­xin de fer aquest espec­ta­cle tan trist amb pica­ba­ra­lles que no por­ten enlloc.